Marcusenius fa referència a l'ictiòlegJohann Marcusen,[6] mentre que l'epítet brucii honora la figura del comandant G. E. Bruce per haver-ne aconseguit un espècimen i presentar-ho al Museu Britànic.[7]
Fa 33 cm de llargària màxima.[8] Absència d'espines a les aletes dorsal i anal. 24-36 radis tous a l'única aleta dorsal i 29-31 a l'anal. Aleta caudal forcada. Boca en posició terminal. 59-68 escates a la línia lateral i 12-12 al voltant del peduncle caudal. Sense barbetes sensorials ni aleta adiposa.[9] Es diferencia de Marcusenius senegalensis només en la forma del cos i el peduncle caudal.[6] Pot emetre descàrregues elèctriques febles.[10]
Les seues principals amenaces són la pèrdua i degradació del seu hàbitat a causa de l'agricultura, el desenvolupament urbà, la desforestació i la pesca per al consum humà.[10]
↑Gill T. N., 1862. On the West African genus Hemichromis and descriptions of new species in the museums of the Academy and Smithsonian Institution. Proc. Acad. Nat. Sci. Phila. v. 14. 134-139.
↑Boulenger, G. A., 1910. Descriptions of three new freshwater fishes from West Africa. Annals and Magazine of Natural History (Series 8), vol. 6 (núm. 34): 424-426. [1]
↑Olaosebikan, B. D. i A. Raji, 1998. Field guide to Nigerian freshwater fishes. Federal College of Freshwater Fisheries Technology, New Bussa, Nigèria. 106 p. Pàg. 85.
↑ 11,011,1Bigorne, R., 1990. Mormyridae. P. 122-184. A: C. Lévêque, D. Paugy i G. G. Teugels (eds.). Faune des poissons d'eaux saumâtres d'Afrique de l'Ouest. Vol. 1. Faune Trop. 28. Musée Royal de l'Afrique Centrale, Tervuren i ORSTOM, París. Pàg. 140-141.
↑Gosse, J.-P., 1984. Mormyridae. P. 63-122. A: J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.). Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, París i MRAC, Tervuren. Vol. 1. Pàg. 80.
↑ 15,015,1 Paugy, D., K. Traoré i P. S. Diouf, 1994. Faune ichtyologique des eaux douces d'Afrique de l'Ouest. p. 35-66. A: G. G. Teugels, J. F. Guégan i J. J. Albaret (eds.). Biological diversity of African fresh- and brackish water fishes. Geographical overviews presented at the PARADI Symposium, Senegal, 15-20 de novembre de 1993. Ann. Mus. R. Afr. Centr., Sci. Zool., 275:177 p.
↑Paugy, D. i V. Bénech, 1989. Les poissons d'eau douce des bassins côtiers du Togo (Afrique de l'Ouest). Revue d'Hydrobiologie Tropicale, v. 22 (núm. 4): 295-316. Pàg. 299.
↑Cheung, W. W. L., T. J. Pitcher i D. Pauly, 2005. A fuzzy logic expert system to estimate intrinsic extinction vulnerabilities of marine fishes to fishing. Biol. Conserv. 124:97-111.
Divisió de Peixos de la Smithsonian Institution. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu Nacional d'Història Natural (en anglès). Smithsonian Institution, 2001.
Fritzsch, B. i P. Moller, 1995. A history of electroreception. p. 39-55. A: P. Moller (ed.). Electric fishes: history and behavior. Fish and Fisheries Series 17. Chapman & Hall, Londres, Gran Bretanya. Pàg. 54.
Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.