Mario Gas Cabré

Mario Gas Cabré

Biografia
Naixement	5 febrer 1947 (77 anys) Montevideo (Uruguai)
Formació	Universitat de Barcelona
Activitat
Ocupació	actor de veu, gestor cultural, actor de doblatge, actor de televisió, director de cinema, director de teatre, director de doblatge
Família
Cònjuge	Vicky Peña
Fills	Miranda Gas
Pare	Manuel Gas Salvador
Germans	Manuel Gas Cabré
Parents	Màrius Cabré i Esteve, oncle
Premis
(1999)  Premis Butaca, per l'obra La reina de la bellesa de Leenane (1998)  Premi Ciutat de Barcelona (1996)  Premi Nacional de Teatre

Mario Gas Cabré (Montevideo, Uruguai, 5 de febrer de 1947) és un actor, director de cinema i de teatre i òpera, doblador i gestor cultural català nascut a l'Uruguai. Entre el 2004 i el 2012 va ser director del Teatro Español de Madrid.^[1]

Biografia

Va néixer a Montevideo durant una gira musical per Amèrica del Sud dels seus pares, el cantant líric Manuel Gas^[2] i la ballarina de ballet líric Anna Cabré.^[3] El seu oncle era el torero i actor Mario Cabré, i el seu germà el compositor i músic Manuel Gas Cabré, mort el 2009.^[4] Va iniciar la seva activitat en el món teatral durant la seva estada a la universitat, on abandonà els estudis de dret i filosofia^[5] de la Universitat de Barcelona, iniciant a finals de la dècada del 1960 la seva activitat com a director teatral, i desenvolupa aquesta tasca amb les d'actor de cinema, teatre i televisió, gestor cultural i artístic;^[5] fins i tot ha arribat a firmar l'escenografia o el vestuari d'alguna de les seves obres, a fer classes d'interpretació i crítica teatral.^[6]

Des dels 18 anys viu a cavall entre Madrid i Barcelona.^[7] Durant la segona meitat de la dècada del 1960 va formar grups de teatre independent i universitari, que van ajudar-lo a definir la seva carrera com a actor, director, gestor cultural i director artístic.^[2]

Està casat amb la també actriu Vicky Peña,^[8] amb qui té dos fills, l'actriu Miranda Gas Peña i el músic Orestes Gas Peña.^[7]

Activitat professional^[1]

Com a gestor teatral ha dirigit el Festival de Tardor de Barcelona i l'Olimpic de les Arts, el Teatre Condal, el Saló Diana, el Festival Grec el 1976 i el Teatro Español de Madrid del 2004 al 2012. Durant la seva carrera ha combinat aquestes tasques amb les de professor d'interpretació, escenògraf, il·luminador, i actor i director de doblatge. Ha fet d'actor en pel·lícules com L'amor és estrany de Carles Balagué, El llarg hivern de Jaime Camino, Amic/Amat de Ventura Pons o El coronel Macià de Josep Maria Forn, i ha treballat sota la direcció de Vicente Aranda, Bigas Luna, Luis García Berlanga i Félix Rotaeta, entre d'altres; en televisió ha intervingut en diverses sèries. Així mateix, també destaca al llarg de la seva carrera la seva tasca com a doblador, sent la veu habitual d'actors com Ben Kingsley (per exemple, a Gandhi i La llista de Schindler),^[9] Mel Gibson, John Malkovich o Geoffrey Rush.

Com a actor de teatre compta amb obres com Èdip, tirà de Sòfocles i Heiner Müller, Fausto de Goethe, Electra de Sòfocles, Don Juan de José Zorrilla, Follies de Stephen Sondheim i Julio César de William Shakespeare. Ha dirigit més de 50 produccions, i també ha fet de director escènic d'òperes com La Traviata^[3][10][11] o Un ballo in maschera de Giuseppe Verdi; Madama Butterfly de Giacomo Puccini i L'elisir d'amore de Gaetano Donizetti.

La seva filmografia com a director inclou dos curtmetratges, el llargmetratge El pianista, basada en la novel·la homònima de Manuel Vázquez Montalbán, i la sèrie Isabel.

Ha estat guardonat amb diversos premis de les arts escèniques: l'any 1996 amb el Premi Nacional de Teatre, concedit per la Generalitat de Catalunya, pel seu muntatge teatral Sweeney Todd, el 1998 amb el Premi Ciutat de Barcelona pels seus muntatges Guys and Dolls i La reina de la bellesa de Leenane, i el 1999 amb el Premi Butaca a la millor direcció teatral per La reina de bellesa de Leenane, així com tres Premis Max.

Teatre

Director

1965: Asalto nocturno, d'Alfonso Sastre[1] 1968: El adefesio, de Rafael Alberti[12] 1980: Il trovatore, òpera de Giuseppe Verdi[13] 1982: Madame Butterfly, de Giacomo Puccini[5] 1983: L'elisir d'amore, òpera de Gaetano Donizetti[5] 1984: Il turco in Italia, òpera de Gioacchino Rossini[5] 1984: L'òpera de tres rals, de Bertolt Brecht i Kurt Weill[14] 1985: Salomé, d'Oscar Wilde[3][15] 1986: La ronda, d'Arthur Schnitzler[12] 1987: What de Butler Saw, de Joe Orton[5] 1988: O moço que chegou da lonxe, de John Millington Synge[5] 1989: Frank V, de Friedrich Dürrenmatt[5] 1990: Jenůfa, òpera de Leoš Janáček[5] 1990: Un ballo in maschera, òpera de Giuseppe Verdi[3][5] 1991: Il matrimonio segreto, òpera de Domenico Cimarosa[5] 1992: El temps i els Conway, de J.B. Priestley[12] 1992: Frank V, de Friedrich Dürrenmatt[12] 1993: La cacatúa verde, d'Arthur Schnitzler[5] 1993: La senyora Florentina i el seu amor Homer, de Mercè Rodoreda[5] 1993: Golfos de Roma, de Stephen Sondheim[14][15] 1994: Otel·lo de William Shakespeare[5] 1995: Sweeney Todd: el barber diabòlic del carrer Fleet, de Stephen Sondheim[16] 1995: La gata sobre el tejado de zinc caliente, de Tennessee Williams[5] 1995: Martes de Carnaval, de Ramón María del Valle-Inclán[12] 1995: El zoo de cristal, de Tennessee Williams[12] 1996: Frankie y Johnny en el Clai de Lune, de Terrence McNally[5] 1996: El rapto del Serrallo, òpera de Wolfgang Amadeus Mozart[5] 1995: Sweeney Todd, de Stephen Sondheim[17] 1997: Frankie y Johnny, de Terrence McNally[18] 1998: Guys & Dolls, d'Abe Burrows, Jo Swerling i Frank Loesser[14][19] 1998: Master Class, de Terrence McNally[20]

1998: La reina de la bellesa de Leenane, de Martin McDonagh[21] 1999: La habitación azul, de David Hare[5] 2000: Top dogs, d'Urs Widmer[5] 2000: Olors, de Josep Maria Benet i Jornet[22] 2000: A Little Night Music, de Stephen Sondheim[5] 2000: El criat, de Robin Maugham[5] 2001: La Mare Coratge i els seus fills, de Bertolt Brecht[12] 2001: Lulú, de Frank Wedekind[12] 2001: The Full Monty, musical de Terrence McNally i David Yazbek[14] 2002: Las criadas, de Jean Genet[23] 2002: Madama Butterfly, òpera de Giacomo Puccini[10] 2002: El sueño de un hombre ridículo, de Fiódor Dostoievski[14][12] 2003: Zona zero, de Neil LaBute[12] 2004: La Orestiada, d'Èsquil[12] 2005: A Electra le sienta bien el luto, d'Eugene O'Neill[24] 2006: L'elisir d'amore, òpera de Gaetano Donizetti[25] 2006: Adiós a la bohemia, de Pablo Sorozábal i Pío Baroja[11] 2007: Ascenso y caída de la ciudad de Mahagonny, òpera de Bertolt Brecht i Kurt Weill[2][14] 2007: Homebody/Kabul, de Tony Kushner[1] 2007: Madama Butterfly, òpera de Giacomo Puccini[26] 2008: Las troyanas, d'Eurípides[15][27] 2008: Sweeney Todd: el barber diabòlic del carrer Fleet, de Stephen Sondheim[1][16] 2008: Estriptis[28] 2009: Mort d'un viatjant, d'Arthur Miller[29] 2011: Un tranvía llamado deseo, de Tennessee Williams[30] 2011: Un fràgil equilibri, d'Edward Albee[31] 2012: Madama Butterfly, òpera de Giacomo Puccini[32] 2012: L'elisir d'amore, òpera de Gaetano Donizetti[33] 2012: Follies, de Stephen Sondheim[19] 2012: El veneno del teatro, de Rodolf Sirera[34][35] 2020-2021: Pedro Páramo de Juan Rulfo (Temporada Alta, Teatre Romea)[36]

Actor

1993: Èdip, tirà, de Sòfocles i Heiner Müller, amb direcció de Matthias Langhoff.[37] 2003: Fausto, de Goethe[38] 2003: Mi suicidio o El pesimismo alegre, monòleg de Henry Roorda, amb direcció de Fernando Bernués[39] 2003: Electra, de Sòfocles[40] 2008: Blanco, d'Octavio Paz[41]

2008: Don Juan, de José Zorrilla[42] 2010: The Bukowski Project, amb Ute Lemper, basat en l'obra de Charles Bukowski[14] 2012: Follies, de Stephen Sondheim[19] 2013: Julio César, de William Shakespeare[27]

Filmografia principal

Any	Títol	Com a			Notes
		Actor	Director	Guionista
1975	Tango		Sí	Sí	Curtmetratge
1977	Cambio de sexo	Sí			De Vicente Aranda
1978	Bilbao	Sí			De Bigas Luna. Veu.
1988	El placer de matar	Sí		Sí	De Félix Rotaeta
1988	L'amor és estrany	Sí			De Carles Balagué
1989	Los días del cometa	Sí			De Luis Ariño
1992	El llarg hivern	Sí			De Jaime Camino
1995	Estació d'enllaç	Sí			Sèrie de televisió. 1 episodi.
1998	El pianista		Sí	Sí
1999	Amic/Amat	Sí			De Ventura Pons
2002	Smoking room	Sí			De Roger Gual i Julio D. Wallovits. Escenes esborrades.
2003	Jet lag	Sí			Sèrie de televisió. 1 episodi.
2004	La puta y la ballena	Sí			De Luis Puenzo
2006	El coronel Macià	Sí			De Josep Maria Forn
2012	Isabel	Sí			Sèrie de televisió
2016	Nit i dia	Sí			Sèrie de televisió

Guardons

Premis

• 1986: Premio Nacional de Dirección per La ronda^[12]
• 1988: Premios Francisco Rabal al millor actor revelació per El placer de matar^[43]
• 1996: Premi Nacional de Teatre per Sweeney Todd^[3]
• 1998: Premi Max a la millor direcció d'escena per Sweeney Todd^[17]
• 1998: Premi Ciutat de Barcelona de les arts escèniques per Guys and Doll i La reina de la bellesa de Leenane^[3]
• 1999: Premi Butaca a la millor direcció teatral per La reina de la bellesa de Leenane^[3]
• 2000: Premis Max al millor espectacle de teatre per La reina de la bellesa de Leenane^[21][44]
• 2013: Premi Max a la millor direcció d'escena per Follies^[45]

Nominacions

• 2000: Premi Goya al millor actor secundari per Amic/Amat^[46]
• 2000: Premi Max a la millor direcció d'escena per La reina de la bellesa de Leenane^[44]
• 2005: Premi Max a la millor direcció d'escena per La Orestiada^[47]
• 2006: Premi Max a la millor direcció d'escena per A Electra le sienta bien el luto^[24]
• 2006: Premi Max a la millor adaptació d'obra teatral per A Electra le sienta bien el luto^[24]

Referències

1. Mario Gas abandona el Teatro Español a El País, 8/3/2012 (castellà)
2. Ocho años con Mario a El País, 9/3/2012 (castellà)
3. Mario Gas: "No es una época buena para la gente sencilla" a El Referente, 13/8/2013 (castellà)
4. Manolo Gas Cabré, solista de jazz, compositor y director musical a El País, 18/10/2009 (castellà)
5. Fitxa de Mario Gas Arxivat 2013-12-12 a Wayback Machine. a Teatralnet
6. Gas, Mario (1946-VVVV) a MCN Biografías (castellà)
7. Un conciliador Mario Gas echa el telón en el Español a El País, 12/3/2012 (castellà)
8. “Rajoy y Bárcenas son personajes de un guiñol terrorífico” a El País, 1/9/2013 (castellà)
9. «La Vermella - La interpretació en doblatge, amb Carles di Blasi i Maria Moscardó». CCMA. [Consulta: 3 juny 2024].
10. Mario Gas dirigeix al Real una 'Madama Butterfly' de cinema Arxivat 2013-12-12 a Wayback Machine. a Teatralnet, 29/4/2002
11. Mario Gas, actor y director a Love 4 musicals (castellà)
12. Gran Enciclopèdia Catalana.
13. Lluís Pasqual: "Hay que evitar el divorcio entre boca y oreja" a El País, 8/8/1998 (castellà)
14. Ute Lemper y Mario Gas presentarán ‘The Bukowski Project' en los Teatros del Canal a Todomusicales.com, 8/4/2010 (castellà)
15. Mérida se rinde a 'Las troyanas' a El País, 5/7/2008 (castellà)
16. Sweeney 95 Revisited a El País, 15/11/2008 (castellà)
17. La navaja de SWEENEY TODD se vuelve a afilar para su estreno en el Teatro Español a Todomusicales.com, 15/10/2008 (castellà)
18. Mario Gas devuelve al teatro a Anabel Alonso a El País, 17/4/1997 (castellà)
19. ‘Follies' en dos palabras: legen-dario a El País, 13/2/2012 (castellà)
20. Nuria Espert recibirá el Premio Emérita Augusta 2013 por toda una vida dedicada al teatro Arxivat 2013-12-12 a Wayback Machine. al web dels Premis Max (castellà)
21. La reina de la bellesa de Leenane s’endú el premi al millor espectacle de teatre a La Xarxa, 9/5/2000
22. Sergi Belbel echa el resto con la dramaturgia catalana en el TNC a El País, 26/6/2012 (castellà)
23. Mario Gas dirige un reparto de cine en «Las Criadas», de Jean Genet a ABC, 17/1/2002 (castellà)
24. El CDN acoge el montaje de Mario Gas de la 'Electra' de O'Neill a El País, 1/2/2006 (castellà)
25. Mario Gas instala en el Real un 'L'elisir d'amore' mussoliniano a El País, 8/2/2006 (castellà)
26. Un fantasma recorre el Teatro Real a El País, 15/7/2007 (castellà)
27. Gas y Wert protagonizan una noche dedicada al poder y la traición a El País, 25/7/2013 (castellà)
28. Artistas de varias disciplinas llevan al Teatre Borràs su visión personal del 'striptease' a El Mundo, 24/6/2008 (castellà)
29. Willy Loman vuelve a la carretera a El País, 14/2/2009 (castellà)
30. Mario Gas condueix el mític 'Tranvía' de Tennessee Williams Arxivat 2013-12-12 a Wayback Machine. a Teatralnet, 8/7/2011
31. Mario Gas inaugura el Temporada Alta amb 'Un fràgil equilibri' a Ara, 27/9/2011
32. ‘Butterfly' y el metalenguaje a El País, 31/5/2012 (castellà)
33. El descubrimiento de un tenor a El País, 13/11/2012 (castellà)
34. El veneno del teatro intoxica a Mario Gas a Periodista digital, 9/12/2012 (castellà)
35. Mario Gas dirigeix 'El veneno del teatro' de Rodolf Sirera al Romea Arxivat 2013-07-06 a Wayback Machine. a Teatralnet, 30/6/2013
36. Fondevila, Santi «Les glorioses secundàries de Vicky Peña». Ara, 08-07-2021, p. 32.
37. Edip, tirà': entre el passat i el futur / Joan Casas a Traces
38. El Teatro Arriaga estrena un montaje de 'Fausto' con la música de siete compositores a El País, 25/2/2003 (castellà)
39. Mario Gas interpreta el monólogo autobiográfico 'Mi suicidio', del dramaturgo suizo Henry Roorda a El País, 12/11/2003 (castellà)
40. La tragedia de «Electra», según José Sanchis Sinisterra, en el Teatre Grec a ABC, 8/7/2003 (castellà)
41. Trayectoria a Blanco a La Jornada, 17/1/2008 (castellà)
42. ¡Don Juan vive! a El País, 5/11/2008 (castellà)
43. 'El placer de matar', premiada en la Semana del Cine Español de Murcia a El País, 15/3/1988 (castellà)
44. Premios Max - Historia. 2000 Arxivat 2013-12-12 a Wayback Machine. al web dels Premis Max (castellà)
45. El musical ‘Follies' canta bingo en la gala de los premios Max a El País, 14/5/2013 (castellà)
46. Finalistes de la XIV edició dels Premis Goya (2000)  PDF (castellà)
47. Mario Gas regresa al Festival de Niebla con «A Electra le sienta bien el luto»^{[Enllaç no actiu]} a ABC Sevilla, 20/08/2005 (castellà)

Bibliografia

• Gran Enciclopèdia Catalana «Mario Gas Cabré». Enciclopèdia.cat, 15-05-2013 [Consulta: 6 desembre 2013].

Enllaços externs

• Fitxa doblatge de Mario Gas en castellà i en català
• Mario Gas: “Stephen Sondheim es uno de los grandes renovadores del musical”, entrevista a Todomusicales.com, 7/10/2008 (castellà)
• Mario Gas: ´La cultura está siendo pisoteada´, entrevista a Levante-EMV, 25/8/2013 (castellà)
• “Las élites vacían las palabras para encubrir una realidad terrible” a El País, 11/11/2013 (castellà)