Un municipiu (de llatí municipium«municipi») és una subdivisió administrativa a Romania i Moldova, més o menys equivalent a ciutat.[1]
A Romania, el 2001 a més de Bucarest, n'hi havia 92.[2] No hi ha cap barem clar pel que fa a l'estat de municipiu, sol atorgar l'estatut a entitats de la població per damunt de 15.000 habitants que disposen d'una infraestructura urbana. Les altres entitats són classificades només mentre ciutats (orașe), o si no són nuclis urbans, comunes. Les ciutats són governades per un batlle i un consell municipal.
No hi ha cap subdivisió administrativa oficial de les ciutats. Tanmateix, de manera no oficial, els municipis poden dividir-se en barris (cartiere en Romanès). L'excepció és Bucarest, que té un estatut similar al d'un comtat, i es divideix oficialment en sis sectors administratius.
Moldova té tretze municipii, segons llei del 2002 les entitats que una funció important en el país en el sentit econòmic, social, cultural, científic, polític i administratiu, obtenen aquest estatut.
Província | Abrev. | Ciutats | Any obtenció estatus |
---|---|---|---|
Alba | AB | Alba Iulia | 1938/1968
1994 1993 2000 |
Arad | AR | Arad | 1925/1968 |
Argeș | AG | Pitești | 1968
1994 1995 |
Bacău | BC | Bacău | 1929[3]/1968
1968 2001 |
Bihor | BH | Oradea | 1925/1968
2003 2003 2001 |
Bistrița-Năsăud | BN | Bistrița | 1979 |
Botoșani | BT | Botoșani | 1968
1994 |
Brașov | BV | Brașov | 1925/1968
1979 2000 2000 |
Brăila | BR | Brăila | 1925/1968 |
Buzău | BZ | Buzău | 1968
1994 |
Caraș-Severin | CS | Reșița | 1968
1995 |
Călărași | CL | Călărași | 1968
1997 |
Cluj | CJ | Cluj-Napoca | 1925/1968
1968 1968 1998 2000 |
Constanța | CT | Constanța | 1925/1968
1995 1994 |
Covasna | CV | Sfântu Gheorghe | 1979
2000 |
Dâmbovița | DB | Târgoviște | 1968
2003 |
Dolj | DJ | Craiova | 1925/1968
2001 1997 |
Galați | GL | Galați | 1925/1968
1968 |
Giurgiu | GR | Giurgiu | 1933-1938[3]/1968 |
Gorj | GJ | Târgu Jiu | 1968
2000 |
Harghita | HR | Miercurea Ciuc | 1979
2003 1968 2002 |
Hunedoara | HD | Deva | 1968
1968 1995 2003 1995 1968 2003 |
Ialomița | IL | Slobozia | 1979
1995 1995 |
Iași | IS | Iași | 1925/1968
1995 |
Ilfov | IF | Cap | |
Maramureș | MM | Baia Mare | 1968
1968 |
Mehedinți | MH | Drobeta-Turnu Severin | 1933-1938[3]/1968
2000 |
Mureș | MS | Târgu Mureș | 1925[3]/1968
1968 1994 1998 |
Neamț | NT | Piatra Neamț | 1968
1968 |
Olt | OT | Slatina | 1979
1994 |
Prahova | PH | Ploiești | 1925/1968
1994 |
Satu Mare | SM | Satu Mare | 1929[3]/1968
1995 |
Sălaj | SJ | Zalău | 1979 |
Sibiu | SB | Sibiu | 1925/1968
1968 |
Suceava | SV | Suceava | 1968
1994 1994 1995 2000 |
Teleorman | TR | Alexandria | 1979
1995 1968 |
Timiș | TM | Timișoara | 1925/1968
1934[3]/1968 |
Tulcea | TL | Tulcea | 1968 |
Vaslui | VS | Vaslui | 1979
1968 1995 |
Vâlcea | VL | Râmnicu Vâlcea | 1968
1995 |
Vrancea | VN | Focșani | 1934[3]/1968
2000 |
Bucarest | B | Bucarest | 1925/1968 |
Dels disset municipii creats al 1925, quatre ja no formen part de Romania sinó de la República de Moldàvia: Cernăuți, Cetatea Albă, Chișenău i Bălți. Cluj I Oradea van perdre temporalment el títol el 1940 arran del Segon Premi de Viena, mentre va ser concedit a Odessa i Tiraspol durant el període del governorat de Transnistria. Els municipii més recents a Romania és del 2003 són Vulcan i Lupeni.
Ciutats | Any obtenció estatus |
---|---|
Bălți | 1995 |
Cahul | 1998/2016 |
Ceadîr-Lunga | 2016 |
ChișEnău | 1995 |
Comrat | 1998 |
Edineț | 1998/2016 |
Hîncești | 1998/2016 |
Orhei | 1998/2016 |
Soroca | 1998/2016 |
Strășeni | 2016 |
Ungheni | 1998/2016 |
Bender | 1995 |
Tiraspol | 1995 |
Chișinău, Tiraspol, Bălți i Bender van ser municipii des del 1995, i Comrat des del 1998. Cahul, Edineț, Hîncești, Orhei, Soroca i Ungheni van tenir l'estatus de 1998 a 2002, i el van tornar a obtenir el 2016. Căușeni, Taraclia, Batejaăsari, i Rîbnițun van tenir l'estatut de 1998 a 2002.