Mycena pura
  | |||||||||
| Bolet | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| |||||||||
| Taxonomia | |||||||||
| Superregne | Eukaryota | ||||||||
| Regne | Fungi | ||||||||
| Classe | Agaricomycetes | ||||||||
| Ordre | Agaricales | ||||||||
| Família | Mycenaceae | ||||||||
| Gènere | Mycena | ||||||||
| Espècie | Mycena pura (Pers.) P. Kumm. 1871[1][2] | ||||||||
| Nomenclatura | |||||||||
| Basiònim | Agaricus purus | ||||||||
| Sinònims |
| ||||||||
.svg){kind=icon}
Mycena pura és una espècie de bolet tòxic pertanyent a l'ordre dels agaricals.[4]
Descripció
[modifica]- El barret fa 1,5-5 cm de diàmetre, de coloració molt variable, en general amb tonalitats violàcies, però també rosades o blanquinoses; marge amb evidents estries translúcides.
- Làmines blanquinoses o amb alguns dels colors del barret, distants, gruixudes, estretament adnates.
- Peu generalment del mateix color que el barret, llis i glabre.
- Olor i sabor rafanoide o de patata crua.
- L'esporada és de color blanc, amiloide.
- Espores el·lipsoïdals, les quals fan 6-8 x 3-4 micròmetres.[5][6][7][8][9]
Hàbitat
[modifica]Boscos de coníferes i planifolis, sobre el sòl. És freqüent i fructifica entre el juliol i l'octubre.[5]
Distribució geogràfica
[modifica]Es troba a Europa i Nord-amèrica.[10][11][12]
Confusions amb altres espècies
[modifica]Actualment, Mycena pura està dividida en diverses espècies: Mycena rosea és una forma gran i de color rosa, la qual es troba als boscos de planifolis. Mycena diosma fa olor de flors. Mycena pearsoniana és més petita, té làmines lleugerament decurrents i l'esporada no és amiloide. Un bolet molt interessant i força rar és Mycena pelianthina, el qual es diferencia clarament de les espècies del grup pura pel color bru negrós de les arestes de les làmines a causa de la presència de queilocistidis d'aquest color.[5][8]
Efecte tòxic
[modifica]El seu consum provoca emmetzinaments psicotròpics i trastorns digestius, psíquics i nerviosos. També és conegut per bioacumular bor.[13] A més, Mycena rosea conté muscarina.[5][7][6]
Galeria
[modifica]
Referències
[modifica]- ↑ uBio (anglès)
- ↑ Kummer, P., 1871. Der Führer in die Pilzkunde: 107.
- ↑ Catalogue of Life (anglès)
- ↑ Kirk, P.M.; Cannon, P.F.; Minter, D.W.; Stalpers J.A., 2008. Dictionary of the Fungi (10ª edició). Wallingford: CABI. pp. 12-13. ISBN 0-85199-826-7
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Gerhardt, Ewald; Vila, Jordi; i Llimona, Xavier, 2000: Bolets dels Països Catalans i d'Europa. Manual d'identificació. Ediciones Omega, S.A, Barcelona. Pàg. 510. ISBN 84-282-1121-3
- ↑ 6,0 6,1 La Chiussa, L. «Setas venenosas». El gran libro de las setas de España y Europa. Editorial De Vecchi S.A.U. Pp. 228. ISBN 84-315-2967-9
- ↑ 7,0 7,1 www.asturnatura.com (castellà)
- ↑ 8,0 8,1 MushroomExpert (anglès)
- ↑ The Fungi of California (anglès)
- ↑ Smith, A.H., 1947. North American Species of Mycena. University of Michigan Press: Ann Arbor, Michigan. 521 p.
- ↑ GBIF (anglès)
- ↑ RogersMushrooms Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. (anglès)
- ↑ Vetter Y., 1995. "Boron content of edible mushrooms of Hungary". Zeitschrift fur Lebensmittel-Untersuchung und Forschung 201 (6): 524–27.
Bibliografia
[modifica]- Lamaison, Jean-Louis i Polese, Jean-Marie, 1998: Grand Guide Encyclopédique des Champignons. Artemis. ISBN 2-84416-005-0.
- Pantidou, M.E., 1973. Fungus-host index for Greece. Benaki Phytopathol. Inst., Kiphissia, Atenes. 382 pàgines.
- R. A. Maas Geesteranus, 1992: Mycenas of the Northern Hemisphere. II. Conspectus of the Mycenas of the Northern Hemisphere. Koninklijke Nederlandse Akademie van Vetenschappen: Amsterdam, els Països Baixos. ISBN 0-444-85757-5.
- Robich, Giovanni, 2003. Mycena d'Europa. Associazione Micologica Bresadola: Trento, Itàlia. 728 p.
- Smith, A.H., 1949. Mushrooms in their Natural Habitats. Sawyer's Inc: Portland, Oregon. 626 p.
Enllaços externs
[modifica]
- Mushroom Observer (anglès)
- CalPhotos (anglès)
- www.indianamushrooms.com (anglès)