Orenol

Infotaula d'ésser viuOrenol
Exocoetus volitans Modifica el valor a Wikidata

Exemplar fotografiat a la mar Mediterrània. Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN198566 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
OrdreBeloniformes
FamíliaExocoetidae
GènereExocoetus
EspècieExocoetus volitans Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758
Nomenclatura
Sinònims
  • Exocaetus commersonnii (Lacépède, 1803)
  • Exocaetus volans (Solander, 1846)
  • Exocaetus volitans (Linnaeus, 1758)
  • Exocetus volitans (Linnaeus, 1758)
  • Exocoetus commersonii (Lacépède, 1803)
  • Exocoetus commersonnii (Lacépède, 1803)
  • Exocoetus evolans (Linnaeus, 1766)
  • Exocoetus volans (Solander, 1846)
  • Exocoetus volitans vagabundus (Whitley, 1937)
  • Halocypselus evolans (Linnaeus, 1766)[1]

L'orenol o l'orenola (Exocoetus volitans) és una espècie de peix pertanyent a l'ordre dels beloniformes i a la família dels exocètids.[2]

Descripció

[modifica]
  • Fa uns 30 cm de llargada màxima (normalment, en fa 20).
  • Cos esvelt.
  • Aletes pectorals extraordinàriament desenvolupades, en forma d'ales, i adaptades per a planar.
  • Les aletes pèlviques són molt curtes i els seus extrems es troben lluny de l'origen de l'aleta anal.
  • El musell és més curt que el diàmetre de l'ull.
  • Té, normalment, 6 fileres d'escates entre l'aleta dorsal i la línia lateral.
  • Nombre de vèrtebres: 43-46.
  • És de color blau al dors i blanc argentat al ventre. Les aletes són principalment pàl·lides o lleugerament fosques, tot i que les pectorals són de color blau fosc.[3][4][5][6]

Locomoció

[modifica]

El seu vol s'inicia després d'un curt trajecte per la superfície de l'aigua, durant el qual l'aleta caudal fa de propulsor. Quan el peix ha aconseguit d'enlairar-se, les aletes pectorals li proporcionen sustentació (però no efectuen cap moviment actiu), ans permeten un planeig de fins a 100 m.[7][3]

Reproducció

[modifica]

És ovípar, la fecundació és externa i els ous i les larves pelàgics (els ous contenen una substància enganxosa que els permet adherir-se a restes flotants).[8][9][10]

Alimentació

[modifica]

Es nodreix de plàncton i crustacis.[11][12][5]

Depredadors

[modifica]

És depredat per la llampuga (Coryphaena hippurus), el peix vela del Pacífic (Istiophorus platypterus), el marlí blau (Makaira nigricans), Merluccius gayi peruanus, la tonyina d'aleta groga (Thunnus albacares), el nodi comú (Anous stolidus), el xatrac fosc (Sterna fuscata) i el dofí tacat tropical (Stenella attenuata).[13][14][15][16][17]

Hàbitat

[modifica]

És un peix marí, pelàgic-nerític i oceanòdrom[18] que viu entre 0–20 m de fondària.[5]

Distribució geogràfica

[modifica]

Es troba a tots els oceans i mars de clima tropical i subtropical: l'oceà Atlàntic (incloent-hi el mar Carib),[19] l'oest de la mar Mediterrània,[20] l'oceà Índic,[21] el Pacífic oriental (des de Mèxic fins al centre de Xile, les illes Hawaii i les illes Galápagos) i el Pacífic oriental (el Japó, les illes Marshall, les Filipines, Austràlia i Tahití).[22][23]

Costums

[modifica]

Ús comercial

[modifica]

La seua carn és bona per al consum humà.[7]

Observacions

[modifica]

És inofensiu per als humans.[5]

Referències

[modifica]
  1. Catalogue of Life (anglès)
  2. The Taxonomicon (anglès)
  3. 3,0 3,1 «Orenol». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. Encyclopedia of Life (anglès)
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 «Orenol» (en anglès). Fishbase.
  6. Marine Species Identification Portal Arxivat 2014-07-15 a Wayback Machine. (anglès)
  7. 7,0 7,1 Via Rural Arxivat 2010-09-01 a Wayback Machine. (castellà)
  8. Watson, W., 1996. Exocoetidae: flyingfishes. p. 643-657.
  9. «Reproduction of Exocoetus volitans» (en anglès).
  10. MexFish.com (anglès)
  11. Gorelova, T.A., 1980. The feeding of young flyingfishes of the family Exocoetidae and of the smallwing flyingfish, Oxyporhamphus micropterus, of the family Hemirhamphidae. J.Ichthyol. 20(4):60-71.
  12. Lipskaya, N.Y., 1987. Feeding of flyingfish (Exocoetidae) larvae and fingerlings in the region of the Peruvian upwelling. J. Ichthyol. 27(3):108-116.
  13. Fuentes, H., E. Antonietti i P. Muck, 1989. Alimentación de la merluza (Merluccius gayi peruanus) de la zona de Paita. Memorias del Simposio Internacional de los Recursos Vivos y las Pesquerías en el Pacífico Sudeste. Viña del Mar, 9-13 de maig del 1988. Comisión Permanente del Pacífico Sur (CPPS), Rev. Pacífico Sur (Número Especial).
  14. Pimenta, E.G., F.R. Marques, G.S. Lima i A.F. Amorim, 2001. Marlin project: tag-and-release,biometrics and stomach content of billfish in Cabo Frio City, Rio De Janeiro, Brazil. Collect. Vol. Sci. Pap. ICCAT 53:371-375.
  15. Robertson, K.M. i S.J. Chivers, 1997. Prey occurrence in pantropical spotted dolphins, Stenella attenuata, from the eastern tropical Pacific. Fish. Bull. 95:334-348.
  16. Frimodt, C., 1995.
  17. «Predators - Exocoetus volitans» (en anglès).
  18. Riede, K., 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p.
  19. Gibbs, R.H. Jr., 1978. Exocoetidae. A: W. Fischer (ed.) FAO species identification sheets for fishery purposes. Western Central Atlantic (Fishing Area 31). Vol. 2. pag.var.
  20. Mercader L., D. Lloris i J. Rucabado, 2003. Tots els peixos del Mar Català. Diagnosi i claus d'identificació. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. 350p.
  21. Winterbottom, R. i R.C. Anderson, 1997. A revised checklist of the epipelagic and shore fishes of the Chagos Archipelago, Central Indian Ocean. Ichthyol. Bull. Smith. Inst. (66):1-28.
  22. Béarez, P., 1996. Lista de los peces marinos del Ecuador continental. Rev. Biol. Trop. 44(2):731-741.
  23. Chen, C.-H., 2004. Checklist of the fishes of Penghu. FRI Special Publication. Núm. 4. 175 p.
  24. El Maestro Pescador Arxivat 2011-10-15 a Wayback Machine. (castellà)

Enllaços externs

[modifica]