Paul Bowles

Plantilla:Infotaula personaPaul Bowles

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement30 desembre 1910 Modifica el valor a Wikidata
Queens (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
Mort18 novembre 1999 Modifica el valor a Wikidata (88 anys)
Tànger (Marroc) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortinsuficiència cardíaca Modifica el valor a Wikidata
SepulturaLakemont Cemetery (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Virgínia
Jamaica High School Modifica el valor a Wikidata
Es coneix perSer un escriptor anglès de principis del segle XX
Activitat
Camp de treballBanda sonora Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescriptor, crític musical, fotògraf, traductor, compositor, poeta Modifica el valor a Wikidata
OcupadorEscola d'Arts Visuals
Universitat Estatal de Califòrnia Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereÒpera, novel·la, teatre i poesia Modifica el valor a Wikidata
MovimentGeneració beat Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsAaron Copland i Virgil Thomson Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
Família
CònjugeJane Bowles (1938–1973) Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webpaulbowles.org Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0101247 IBDB: 11412 TMDB.org: 266350
Musicbrainz: fc11241f-c3c0-4114-8081-b7542852c87e Lieder.net: 345 Discogs: 88129 Find a Grave: 10542065 Modifica el valor a Wikidata

Paul Bowles, (Nova York, 30 de desembre de 1910 - Tànger, Marroc, 18 de novembre de 1999) va ser un escriptor, compositor i viatger estatunidenc.

Biografia

[modifica]

D'avis alemanys per part paterna, Bowles va viure un violent conflicte generacional amb son pare, un odontòleg i músic frustrat, de qui era fill únic, tan maniàtic que li feia mastegar quaranta vegades cada mos, i amb sa mare, de manera que, al tirar-li a aquesta un ganivet en una discussió als dinou anys, va decidir evitar mals majors i escapar-se de sa casa sense acabar els estudis. Va comprar un passatge de vaixell i va acabar a París, on va conèixer la Generació perduda, en especial Ezra Pound i Djuna Barnes. Com conta en el seu llibre autobiogràfic Memòries d'un nòmada (1972), va publicar a París dos poemes surrealistes a Transition, una revista literària internacional, que van cridar l'atenció de Gertrude Stein; aquesta, això no obstant, va desanimar la seua vocació d'escriptor i el jove bohemi es va dedicar a la música. Va tornar a Nova York per a estudiar composició amb Aaron Copland durant els anys trenta. Amb ell va fer diversos viatges, entre ells al Marroc. En els anys següents va compondre partitures per a ballets i la música de moltes pel·lícules i obres de teatre. A Berlín va tractar a Christopher Isherwood i W. H. Auden. Va residir a Mèxic quatre anys, on va conèixer i va quedar impressionat pel compositor Silvestre Revueltas, un any abans que aquest morirà alcoholitzat. Va viatjar, a més, per Costa Rica, Guatemala i Colòmbia amb Jane Auer, amb la que el 1938 es va casar, per la qual cosa des de llavors va ser coneguda com a Jane Bowles, autora de teatre i novel·lista bisexual autora de Dues dames molt serioses. Va llegir amb molta passió Franz Kafka, les obres del qual el van impressionar molt. Jane el va animar perquè tornarà a escriure i Bowles va produir relats i crítica musical per al Herald Tribune entre 1942 i 1945. En el Broadway dels anys quaranta va conèixer Orson Welles, Joseph Losey, John Huston i Salvador Dalí. L'any 1947, el matrimoni es va instal·lar a Tànger, una ciutat de l'aleshores Marroc espanyol. Al Marroc estan ambientades la major part de les narracions de Bowles, com per exemple la seua primera novel·la, The Sheltering Sky (1949), portada al cine amb èxit l'any 1991 per Bernardo Bertolucci; com va afirmar l'autor, l'acció hi transcorre en dos plans, el desert africà exterior i el desert interior dels protagonistes. L'obra és en part autobiogràfica i el film va suposar el redescobriment de l'autor en el seu propi país, traient-lo de les estretors econòmiques que començaven a assetjar-lo. Després va publicar les novel·les Let It Come Down (1952) i The Spider's House (1955). En aquestes obres, Bowles agrada d'instal·lar en l'estranya cultura musulmana a europeus o nord-americans que acaben immersos en autèntiques crisis d'identitat en trobar-se descontextualitzats i alienats per un núvol de drogues, alcohol i ambigüitat emotiva, i en el paisatge del desert, on l'única cosa que existeix és el cel i la terra pelada. Es representa així la dissolució de la identitat en el món modern. A Tànger, Jane va començar una llarga relació lèsbica de vint anys amb una serventa domèstica marroquina, de qui el seu marit va sospitar a vegades que l'havia enverinat o endimoniat. En els anys cinquanta Bowles es va relacionar amb la "Gay Society" (Luchino Visconti, Tennessee Williams, Truman Capote) i durant amb la Generació beat (William S. Burroughs, Allen Ginsberg), sense arribar a pertànyer a cap d'aquests grups. Va servir de cicerone a Tànger a la pràctica totalitat de la Generació Beat gai: Tennessee Williams, Truman Capote, Allen Ginsberg, Jack Kerouac, William S. Burroughs, Gore Vidal, Gregory Cors, Djuna Barnes o Cecil Beaton, i va introduir a alguns d'ells en curioses drogues marroquines com el majoun. L'any 1972 va publicar les seues memòries, Whitout stopping. L'any 1973 va morir la seua esposa en un hospital de Màlaga després d'un llarg internament de setze anys per demència. El Diari de Tànger 1987-1989 (1991) ofereix una crònica de la seua vida al Marroc. Va publicar a més el llibre de viatges per Àfrica titulat Caps verds, mans blaves (1963). Va recopilar els seus relats en The Delicate Prey and Other Stories (1950), The Time of Friendship (1967) i Collected Stories, 1939-1976 (Relats complets de Paul Bowles) (1979). També va conrear la poesia i va traduir contes tradicionals africans.

Com a compositor, la seua producció inclou, entre altres obres, l'òpera Denmark Vesey (1937) i una altra sobre Federico García Lorca titulada The Wind remains, Relíquia del vent, estrenada el 1943 per Leonard Bernstein i basada en Así que pasen cinco años del poeta de Granada. Durant els anys 1980 la seua obra es va revalorar, es va traduir i es va publicar arreu del món.

Obra musical

[modifica]
  • 1931 Sonata per a oboè i clarinet
  • 1937 Yankee Clipper, ballet
  • 1937 Denmark Vesey, òpera
  • 1941 Pastorela, ballet
  • 1943 The Wind remains, òpera
  • 1944 The Glass Managerie, música incidental per al teatre
  • 1946 Cabin, llibret de Tennessee Williams
  • 1946 Concert per a dos pianos
  • 1947 Sonata per a dos pianos
  • 1949 Night Waltz
  • 1953 A Picnic Cantata
  • 1955 Yerma, òpera
  • 1979 Blue Mountain ballads, words by Tennessee Williams, music by Paul Bowles.

Novel·la

[modifica]

Col·leccions de contes i narracions breus

[modifica]
  • 1950 A Little Stone
  • 1950 The Delicate Prey and Other Stories
  • 1959 The Hours after Noon
  • 1962 A Hundred Camels in the Courtyard (en català: Cent camells al pati)
  • 1967 The Time of Friendship
  • 1968 Pages from Cold Point and Other Stories
  • 1975 Three Tales
  • 1977 Things Gone & Things Still Here
  • 1979 Collected Stories, 1939-1976
  • 1982 Points in Time
  • 1988 Unwelcome Words: Seven Stories

Poesia

[modifica]
  • 1933 Two Poems
  • 1968 Scenes
  • 1972 The Thicket of Spring
  • 1981 Next to nothing: collected poems, 1926-1977

Traduccions

[modifica]

Una de les obres més destacades en la seua vida va ser la traducció de contes de la tradició oral dels conta-contes marroquins, incloent-hi Mohammed Mrabet, Driss Ben Hamed Charhadi (Larbi Layachi), Abdeslam Boulaich, i Ahmed Yacoubi. També va traduir l'escriptor marroquí Mohamed Choukri. Bowles va recollir i gravar durant cinc setmanes de l'any 1959 música tradicional andalusí i berber, viatjant a través de Marroc. Les dues gravacions s'han comercialitzat, i l'original està arxivat a la Library of Congress a Washington DC

Llibres de viatges i autobiografia

[modifica]
  • 1957 Yallah, text de Paul Bowles, fotos de Peter W. Haeberlin
  • 1963 Their Heads are Green, llibre de viatges
  • 1972 Without stopping; an autobiography

Aparició en pel·lícules i entrevistes

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]