Biografia | |
---|---|
Naixement | 15 agost 1911 Užpaliai (Lituània) |
Mort | 23 abril 1983 (71 anys) Hamilton (Canadà) |
Nacionalitat | Lituània Canadà |
Formació | Universitat de Vílnius |
Activitat | |
Ocupació | Jugador d'escacs |
Nacionalitat esportiva | Canadà Lituània |
Esport | escacs |
Títol d'escaquista | Mestre Internacional d'escacs (1952) |
Participà en | |
1958 | Olimpíada d'escacs de 1958 |
1954 | Olimpíada d'escacs de 1954 |
1939 | Olimpíada d'escacs de 1939 |
1937 | Olimpíada d'escacs de 1937 |
1936 | Olimpíada d'escacs de 1936 |
1935 | Olimpíada d'escacs de 1935 |
1933 | Olimpíada d'escacs de 1933 |
Altres | |
Títol | Mestre Internacional 2 cops Campió d'escacs del Canadà |
Povilas (Paul) Vaitonis (15 d'agost de 1911, a Užpaliai, Lituània – 23 d'abril de 1983, a Hamilton, Canadà) fou un Mestre Internacional d'escacs lituà-canadenc. Va guanyar dos cops el Campionat d'escacs del Canadà.
Povilas Vaitonis va defensar Lituània en cinc Olimpíades d'escacs, una d'elles no oficial.[1]
El seu resultat total jugant per Lituània a les Olimpíades fou: (+36 -29 =18).[2]
Vaitonis va participar en nombrosos campionats de Lituània a la dècada dels 1930 i fins al 1944.[3] Va jugar tres matxs per decidir el campió de Lituània, contra Vladas Mikėnas. El 1934, perdé (2 : 6). El 1937, perdé (4,5 : 5,5). El 1938, perdé també (3 : 9). El juliol de 1943, fou 4t, darrere M. Birmanas, Romanas Arlauskas, i Leonardas Abramavičius, al 12è Campionat de Lituània a Vílnius.[4] El 1944 les darreries de la II Guerra Mundial va abandonar Lituània precipitadament (interrompent la disputa del Campionat lituà d'aquell any, quan era líder de la classificació) tot just abans de l'arribada de l'Exèrcit Roig, per evitar una possible deportació a Sibèria o d'altres persecucions de banda dels ocupants soviètics (com li va passar, per expemple, a Vladimirs Petrovs). Va prendre el camí de l'exili cap a l'oest, conjuntament amb molts altres jugadors bàltics en els anys 1944/45, com Arlauskas, Dreibergs, Endzelins, Jursevskis, Mednis, Ozols, Sarapu, Tautvaišas, Zemgalis, etc.
El 1948 va emigrar al Canadà i es va establir a Hamilton, Ontario. Va escriure una columna setmanal a The Hamilton Spectator entre 1953 i 1955. El 1949, fou 5è al Campionat d'escacs del Canadà a Arvida, Quebec. El 1951 and i el 1957, va guanyar el Campionat del Canadà a Vancouver, cosa que el classificà per al II Interzonal a Estocolm, celebrat el setembre-octubre de 1952, i on va ser 19è. El 1953, fou 3r al Campionat del Canadà a Winnipeg.
Paul Vaitonis va defensar Canadà a dues Olimpíades d'escacs. El setembre de 1954 jugà al tercer tauler a la XI Olimpíada d'escacs a Amsterdam (+6 –3 =5). El setembre/octubre de 1958, jugà al tercer tauler a la XIII Olimpíada d'escacs a Múnic (+4 –5 =5). La seva puntuació total per Canadà a les Olimpíades fou (+10 -8 =10).[2]
El 1952 participà en l'Interzonal de Saltsjöbaden, on hi fou 19è (el guanyador fou Aleksandr Kótov),[5][6] Aquell mateix any, la FIDE li va concedir el títol de Mestre Internacional d'escacs. És considerat com ub dels 15 millors jugadors canadencs de tots els temps.[7]
Els anys 1960 va continuar participant en els Campionats del Canadà individuals i per equips (Lithuanian Chess Club, McMaster).