Roberto Álamo

Plantilla:Infotaula personaRoberto Álamo

(2011) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Roberto Martínez Felipe Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r gener 1970 Modifica el valor a Wikidata (54 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactor Modifica el valor a Wikidata
Activitat1996 Modifica el valor a Wikidata -

IMDB: nm0959304 Allocine: 225921 Allmovie: p380525 TMDB.org: 225017
X: alamoberto Instagram: alamoroberto Youtube: UCM7LMTnPFtDpnX5E2DDb8zQ Modifica el valor a Wikidata

Roberto Martínez Felipe, conegut com a Roberto Álamo (Madrid, 1 de gener de 1970), és un actor espanyol. Integrant de la companyia de teatre Animalario i format a l'Escola de Cristina Rota, va obtenir el Premi Max de teatre a la Millor interpretació masculina en 2010 pel seu aclamat treball en l'obra Urtain, així com dos Premis Goya, en 2013 i 2017.[1][2]

Trajectòria

[modifica]

Va començar la seva carrera com a actor en teatre amb la companyia Animalario i en televisió en sèries com Éste es mi barrio (1996) o La casa de los líos (1998).

En 2003 va participar en la seva primera pel·lícula, la comèdia de David Serrano Días de fútbol (2003), amb Alberto San Juan i Fernando Tejero, i després de curtes intervencions en sèries i pel·lícules com Gordos (2009) o Una hora más en Canarias (2010), protagonitzà al costat d'Antonio de la Torre Dispongo de barcos (2010), la història de quatre homes que deambulen per la ciutat pressionats pel seu passat.[3]

Posteriorment ha participat en pel·lícules como La piel que habito (2011) de Pedro Almodóvar, Gordos de Daniel Sánchez Arévalo, Los dos lados de la cama d'Emilio Martínez Lázaro, o Te doy mis ojos d'Icíar Bollaín, La gran familia española (2013) o el seu paper De tu ventana a la mía de Paula Ortiz Álvarez.

A televisió és conegut pel seu paper de Juan de Calatrava en la sèrie Águila Roja (2009).

El 2013 va guanyar el Goya al millor actor de repartiment. L'actor es va imposar a Carlos Bardem amb "Alacrán enamorado", a Juan Diego Botto per "Ismael" i a Antonio de la Torre, el seu germà fictici a "La gran familia española".[4]

El 4 de febrer de 2017 va guanyar el Premi Goya al Millor actor protagonista per Que Dios nos perdone.[5]

Filmografia

[modifica]

Cinema

[modifica]

Curtmetratges

[modifica]

Sèries de televisió

[modifica]
Any Sèrie Canal Personatge Notes
1996 Éste es mi barrio Antena 3 1 episodi
1998 La casa de los líos Antena 3 1 episodi
2005 Maneras de sobrevivir Telecinco Josete 13 episodis
2007 Génesis: En la mente del asesino Cuatro Director documental 1 episodi
Los Serrano Telecinco 1 episodi
La familia Mata Antena 3 1 episodi
2007 - 2008 Los hombres de Paco Antena 3 Aliat Uriarte 5 episodis
2008 Sin tetas no hay paraíso Telecinco 2 episodis
Aída Telecinco Martillo 1 episodi
LEX Antena 3 1 episodi
2009 Hermanos y detectives Telecinco 1 episodi
2009 - 2013 Águila roja La 1 Juan de Calatrava 44 episodis
2011 Estudio 1 La 1 Urtain 1 episodi
2013 Luna, el misterio de Calenda Antena 3 Diego Mendoza 7 episodis
2014 Bienvenidos al Lolita Antena 3 Cúper 8 episodis
Hermanos Telecinco Xabi 4 episodis
2015 Bajo sospecha Antena 3 Federico Sanz 3 episodis
2017 - 2019 Estoy vivo La 1 Andrés Vargas Soto 8 episodis
2018 Fugitiva La 1 José K. 8 episodis
El Continental La 1 Juan León de Baena 10 episodis
2020 Caronte Prime Video / Telecinco Samuel Caronte 13 episodis
Antidisturbios #0 6 episodis

Teatre

[modifica]
Roberto Álamo i Sergio Peris-Mencheta a "Lluvia constante" 10 de febrer de 2016

Premis i nominacions

[modifica]

El 18 de març de 2017 Roberto Álamo va rebre el Premi de San Pancracio d'Honor del Festival Solidari de Cinema Espanyol de Càceres al costat dels actors Petra Martínez,[6][7] Laia Marull, Carlos Santos, Anna Castillo, els directors Koldo Serra i Salvador Calvo i el director artístic i escenògraf Marcelo Pacheco.[8]

Premis Goya
Any Categoria Pel·lícula Resultat
2016 Millor interpretació masculina protagonista Que Dios nos perdone Guanyador
2013 Millor interpretació masculina de repartiment La gran familia española Guanyador

2008

2009

2010

Referències

[modifica]