Theo Osterkamp
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 15 abril 1892  Düren (Alemanya) | ||
| Mort | 2 gener 1975 (82 anys) Baden-Baden (Alemanya) | ||
| Altres noms | Onkel (Oncle) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | as de l'aviació | ||
| Activitat | 1914 – 1945 | ||
| Carrera militar | |||
| Lleialtat | .svg){kind=small} Imperi Alemany (fins a 1918) República de Weimar (fins a 1933).svg){kind=small} Alemanya Nazi R.F.A. | ||
| Branca militar |  Luftwaffe | ||
| Rang militar | Generalleutnant | ||
| Comandant de (OBSOLET) | JG 51 | ||
| Conflicte | Primera Guerra Mundial Segona Guerra Mundial | ||
| Premis | |||
Theodor "Theo" Osterkamp (15 d'abril de 1892 - 2 de febrer de 1975) va ser un As de l'Aviació de la Luftwaffe durant la Primera Guerra Mundial i la Segona Guerra Mundial. Va volar al costat de Oswald Boelcke i va ser amic de Manfred von Richthofen durant la Gran Guerra, aconseguint 32 victòries. A la Segona Guerra Mundial comandà el durant la batalla d'Anglaterra, aconseguint 6 victòries més, sent un dels escassos pilots que van aconseguir victòries aèries en ambdós conflictes.
Biografia
[modifica]Primera Guerra Mundial
[modifica]Osterkamp volà com a pilot naval al Front Occidental. El 14 d'agost de 1914 s'uní al Marinefliegerkorps, sent destinat al 2. Marine-Fliegerabteilung a Flandes. Durant 1915-16 serví com a observador aeri, i va ser el primer pilot alemany que volà fins a Anglaterra durant una missió de reconeixement. El 1917 s'uní al Kampffliegerschule (Acadèmia de Pilots de Combat) a Putzig, i d'allà al Marine-Jagdstaffel 1. El 15 d'octubre de 1917, el Leutnant Osterkamp passà a comandar el Marine-Jagdstaffel 2. Aconseguí 32 victòries durant la guerra, i va rebre la Pour la Mérite el 2 de setembre de 1918.
Període d'entreguerres
[modifica]En acabar la guerra, serví entre 1919 i 1920 a l'ala de Kurland, a la 1a Divisió de Reserva de la Guàrdia, retirant-se del servei actiu el 21 de gener de 1920. Entre 1926 i 1931 comanda l'Estació Naval de Vol de Holtenau, i, amb l'arribada al poder dels nazis i la seva política de rearmament, ingressa a la Luftwaffe l'1 d'agost de 1933.
A partir de llavors, Osterkamp treballà en la formació de la nova Luftwaffe i, entre altres coses, participà en la creació del Jagdfliegerschule 1. Entre abril de 1935 i març de 1936 és Capità d'Esquadró a l'Ala de Caces " Richthofen"; i d'allà passa a ser Comandant de Grup a l'Ala 134 fins a l'octubre de 1937. Des de l'1 de novembre de 1937 i el 31 d'agost de 1939 és Comandant de l'Escola de Caces i de la Base Aèria de Werneuchen, i durant 1938, és comandant del IV Grup de Caces de l'Ala 132 durant uns mesos.
També participà en les edicions 2a, 3a i 4a del Concurs d'Avions de Turisme Internacional de la FAI, aconseguint l'11a posició el 1930, la 12a el 1932 i la 5a el 1934.
Segona Guerra Mundial
[modifica]El 19 de setembre de 1939, el ja Oberst Osterkamp va ser nomenat Geschwaderkommodore del JG 51. Durant la batalla de França reclamà 4 victòries, la primera el 2 de maig de 1940. Durant el període de Kanalkampf de la batalla d'Anglaterra reclamà 2 victòries més. Va ser rellevat com a comandant del JG 51 per Werner Mölders el 23 de juliol. Promogut a Generalmajor, Osterkamp rebé la Ritterkreuz el 22 d'agost de 1940, i va ser nomenat Jagdfliegerführer 2, comandant dels avions de caça de la Luftflotte 2.
L'1 d'agost de 1942 va ser destinat al Luftsgaustab z.b.V. Afrika. El 5 d'abril de 1943 va ser nomenat Jagdfliegerführer Sizilien, servint-hi fins al 15 de juliol, sent rellevat per Adolf Galland. A partir d'aquell moment serví en diverses posicions de l'Estat Major fins a ser nomenat Inspekteur der Luftwaffen-Boden-organisation (Inspector de l'Organització de Terra de la Luftwaffe) el 1944. Va ser retirat del servei el 21 de desembre de 1944, després de llançar diverses crítiques sobre l'alt comandament.
Promocions
[modifica]- Leutnant der Reserve der Marineartillerie (13/07/1916)
- Hauptmann (01/08/1933)
- Major (01/04/1934)
- Oberstleutnant (01/04/1937)
- Oberst (01/10/1939)
- Generalmajor (19/07/1940)
- Generalleutnant (01/08/1942)
Condecoracions
[modifica]- Creu de Cavaller de la Creu de Ferro: 22/08/1940 com Generalmajor und Jagdfliegerführer der Luftflotte 2
- Pour le Mérite: 02/09/1918 com Leutnant der Reserve der Marineartillerie und Führer der II. Marine-Feldjagdstaffel
- Creu de Cavaller del Reial Orde Prussià de Hohenzollern amb Espases
- Creu de Ferro 1914 de 2a Classe
- Creu de Ferro 1914 de 1a Classe
- Creu d'Honor 1914-1918
- Barra de 1939 a la Creu de Ferro 1914 de 2a Classe
- Barra de 1939 a la Creu de Ferro 1914 de 1a Classe
- Creu dels 25 anys de Servei
- Medalla dels 12 anys de Servei
- Insígnia de líder d'aeroplans (Marina)
- Creu del Bàltic de 1a i 2a classe
- Insígnia Combinada de Pilot-Observador de la Luftwaffe
- Cinta de màniga d'Àfrica
| Precedit per: --- |
Comandant del Jagdgeschwader 51 Mölders 25 de novembre de 1939 – 23 de juliol de 1940 |
Succeït per: Major Werner Mölders |
| Precedit per: ? |
Comandant del Jagdfliegerführer 1 22 de juliol de 1940 – 1 de gener de 1941 |
Succeït per: ? |
| Precedit per: Generalmajor Kurt-Bertram von Döring |
Comandant del Jagdfliegerführer 2 1 de desembre 1940 – 1 d'agost de 1941 |
Succeït per: Oberst Joachim-Friedrich Huth |
| Precedit per: General Stefan Fröhlich |
Comandant del Fliegerführer Afrika 18 de juliol de 1941 – 31 de març de 1942 |
Succeït per: General Otto Hoffmann von Waldau |
| Precedit per: --- |
Comandant del Jagdfliegerführer Sizilien 5 d'abril de 1943 – 15 de juny de 1943 |
Succeït per: Generalleutnant Adolf Galland |
Referències
[modifica]