Biografia | |
---|---|
Naixement | 11 juny 1851 Koźle (Polònia) |
Mort | 19 abril 1922 (70 anys) Paczków (Polònia) |
Nacionalitat | Prússia |
Activitat | |
Ocupació | Jugador i escriptor d'escacs |
Nacionalitat esportiva | Alemanya |
Esport | escacs |
Theodor von Scheve (11 de juny de 1851 – 19 d'abril de 1922), fou un jugador i escriptor d'escacs alemany de Prússia, actiu en torneigs entre 1880 i 1911.[1]
Von Scheve havia nascut a Cosel, que llavors formava part de la província de Silèsia del Regne de Prússia. Era oficial de l'exèrcit, i va viure a Breslau, on hi fou cofundador de la Schachverein Breslau Anderssen, i posteriorment a Berlín, on va participar de l'extraordinari ambient escaquístic de la ciutat, i hi va jugar molts torneigs locals.[2] Va morir a Patschkau.
En torneigs locals a Berlín, el 1881, fou 3r, rere Berthold Lasker i Siegbert Tarrasch, i posteriorment fou 2n, rere Curt von Bardeleben; el 1883 empatà als llocs 6è-8è (el campió fou Hermann von Gottschall); el 1887 fou segon, rere Max Harmonist, i posteriorment fou 8è (el campió fou Paul Klemens Seuffert); fou segon al Quadrangular de 1889; i empatà dos cops als llocs 3r-4t el 1890 i el 1891/92 (el campió fou Horatio Caro), fou 3r el 1893, guanyà el 1894, fou primer el 1898/99, i empatà als llocs 2n-3r el 1899/1900.
Scheve va empatar dos matxs, contra Carl August Walbrodt (+4 –4 =2) i contra Curt von Bardeleben (+4 –4 =4) a Berlín el 1891.
Scheve fou primer, amb S. Löwenthal, a Frankfurt 1884. Empatà als llocs 17è-18è a Frankfurt 1887 (5è Congrés de la DSB, el campió fou George Henry Mackenzie); fou 4t a Leipzig 1888 (els campions foren von Bardeleben i Fritz Riemann); empatà als llocs 7è-9è a Manchester 1890 (6è Congrés de la BCA, el campió fou Tarrasch); empatà als llocs 11è-13è a Dresden 1892 (7è Congrés de la DSB, el campió fou Tarrasch); i fou 18è a Leipzig 1894 (8è Congrés de la DSB, el campió fou Tarrasch).
La seva millor actuació internacional fou el 3r-4t lloc al Torneig de Montecarlo 1901 (el campió fou Dawid Janowski).[3] Fou 3r al quadrangular de Paris 1902; empatà als llocs 4t-5è a Viena 1902 (els campions foren Janowski i Heinrich Wolf); fou 17è a Montecarlo 1902 (el campió fou Géza Maróczy);[4] fou 5è al torneig temàtic del gambit Rice, a Montecarlo 1904 (els campions foren Frank James Marshall i Rudolf Swiderski);[5] empatà als llocs 7è-8è a Berlín 1907 (Jubiläumturnier, el campió fou Richard Teichmann); empatà als llocs 23è-24è a Oostende (Torneig B, els campions foren Ossip Bernstein i Akiba Rubinstein); empatà als llocs 8è-9è a San Remo 1911 (el campió fou Hans Fahrni), i empatà als llocs 10è-11è a Berlín 1917 (els campions foren Walter John i Paul Johner).[6]
El seu millor rànquing Elo[7] s'ha estimat en 2669 punts, el gener de 1902, moment en què tenia 50 anys,[8] cosa que el situaria en desè lloc mundial en aquella data. Segons chessmetrics, va ser el desè millor jugador mundial en 11 diferents mesos, entre el maig de 1891 i el gener de 1902.
Va escriure un assaig de filosofia relacionat amb els escacs: Der Geist des Schachspiel (L'esperit dels escacs), (Berlín 1919).[9]