(2012) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | Ignacio Fernández Sánchez 7 maig 1922 Madrid |
Mort | 24 novembre 2012 (90 anys) Villaviciosa de Odón (Comunitat de Madrid) |
Causa de mort | infart de miocardi càncer de pàncrees |
Sepultura | cementiri de l'Almudena |
Altres noms | Tony Leblanc |
Nacionalitat | Espanya |
Activitat | |
Ocupació | actor, presentador de televisió, boxador, compositor de bandes sonores, actor de cinema, músic de jazz, director de cinema, guionista, futbolista, humorista |
Activitat | 1944 - 2012 |
Esport | futbol |
Família | |
Cònjuge | Isabel Páez de la Torre (1955-2012) |
Premis | |
| |
|
Ignacio Fernández Sánchez (Madrid, 7 de maig de 1922 - Villaviciosa de Odón, 24 de novembre de 2012[1]), més conegut com a Tony Leblanc, fou un actor, director i humorista espanyol.
El seu pare treballava com a porter al Museu del Prado. En la seva adolescència es dedicava a la boxa, i va arribar a ser campió de Castella dels pesos lleugers a la lliga amateur, alhora que participava en el teatre d'aficionats. També va ser jugador de futbol al club Carabanchel CF de Tercera Divisió.
Es va estrenar com a professional en la companyia de Celia Gámez. El seu debut en la cinematografia arribaria el 1945 a "Los últimos de Filipinas". La seva fama s'estén a partir de l'any 1955 i durant els anys 60. En algunes pel·lícules conformen un duet artístic amb Concha Velasco, en altres trio còmic amb José Luis Ozores i Manolo Gómez Bur. Tony decideix retirar-se del cinema en el 1975 en rodar "Tres suecas para tres Rodríguez", però mai es va imaginar el que vindria. El 1981 va ser operat de cataractes a Madrid, a la Clínica Ruber. Tres anys més tard, més precisament el 6 de maig de 1983, un accident de trànsit el deixaria incapacitat permanentment, obstaculitzant definitivament la seva carrera.
Santiago Segura seria en l'encarregat de rescatar-lo del pou, i donar-li l'oportunitat d'actuar en la primera pel·lícula sota la seva direcció, "Torrente, el brazo tonto de la ley" on va aconseguir un Goya al Millor Actor de Repartiment. La recollida d'aquest premi al gener de 1998 va ser especialment emotiva a causa de la gairebé miraculosa recuperació de l'actor qui va aconseguir caminar després d'haver estat durant anys en cadira de rodes. Santiago confiaria novament en ell, per continuar amb la saga de Torrente en les seves dues seqüeles. En els darrers anys se'l va veure també a la televsió, a la sèrie "Cuéntame cómo pasó " interpretant a Cervan, un vell i entranyable quiosquer.
Va estar a càrrec més de la producció, direcció i el guió de diverses pel·lícules. Debutant com a director amb "El pobre García", comèdia amb Lina Morgan i Manolo Gómez Bur. No va obtenir massa resultats comercials amb les seves aventures darrere de les càmeres pel que va abandonar la carrera com a director cinematogràfic.[2]
|
|
Any | Premi | Categoria | Títol | Resultat |
---|---|---|---|---|
1960 | Sindicat Nacional d'espectacle, Espanya[3] | Don Lucio y el hermano pío | Millor actor | Guanyador |
1994 | Premis Goya[3] | Goya d'Honor | Guanyador | |
1999 | Premis Goya[3] | Goya al millor actor secundari | Torrente, el brazo tonto de la ley | Guanyador |
2004 | Unió d'Actors (Espanya)[3] | Millor actor | Cuéntame | Guanyador |
2011 | Cercle d'Escriptors Cinematogràfics (Espanya)[3] | Guanyador |