Vaixesika

El sistema vaixesika (en sànscrit vaiśeṣika; i en devanāgarī वैशेषिक)[1] significa particularitat, individidualitat, distinció. És una de les sis darsanes o escoles de filosofia índia ortodoxes (àstika).[2] Ensenya a arribar a la transcendència mitjançant la comprensió profunda de les sis categories primàries de l'existència. Va ser fundada pel savi Kanada que va exposar les bases en el Vaisheshika-sūtra.[2] Tradicionalment se l'agrupa amb l'escola Nyaya.[3]

Origen

[modifica]

Encara que el sistemes vaixesika i nyaya es van desenvolupar de manera independent, a causa de les seves teories metafísiques estretament relacionades els dos han acabat per fusionar. En la seva forma clàssica, però, l'escola de nyaya difereix vaixesika en un punt crucial: on la primera accepta quatre fonts de coneixement vàlid, la segona les úniques que accepta són la percepció i la inferència.

Doctrina del Vaixesika

[modifica]

Segons el Vaixesika el moksha només es pot assolir mitjançant el coneixement, més concretament amb les categories: substància, qualitat, activitat, generalitat, particularitat et inherència.[4] Sustenta que la unitat més petita, indivisible i indestructible de l'univers és l'àtom, el qual és fet energia mitjançant la voluntat de Déu i que totes les funcions corporals són una combinació dels àtoms de terra, aigua, foc i aire.

Intenta identificar, inventariar i classificar les entitats que es presenten a si mateixes a la percepció humana. Les sis categories del ser són:

  • La substància (dravya).
  • La qualitat (guna).
  • L'acció (karma).
  • L'universal (samanya o jati).
  • El particular (vishesha)
  • La inherència (samavaya)[3]

Referències

[modifica]
  1. ↑ The Sanskrit Heritage Dictionary de Gérard Huet
  2. ↑ 2,0 2,1 d'après Encyclopédie des religions de Gerhard J. Bellinger ISBN 2-253-13111-3
  3. ↑ 3,0 3,1 Feuerstein, Georg. La tradición del yoga. Historia, literatura, filosofía y pràctica. Herde, 2013. ISBN 978-84-254-2743-5. 
  4. ↑ H. de Glasenapp, La Philosophie indienne, initiation à son histoire et à ses doctrines. Traduction de A.-M. Anne-Marie Esnoul,... Préface de Louis Renou