Valentí Fuster Carulla (Barcelona , 20 de gener de 1943 ),[ 1] primer marquès de Fuster,[ 2] és un metge català, especialitzat en cardiologia .
Prové d'una nissaga de metges: fill de Joaquim Fuster i Pomar , director del Sanatori de Pedralbes, net de Valentí Carulla i Margenat , doctor i rector de la Universitat de Barcelona i de Josep Fuster i Pomar , doctor en medicina, i germà de Joaquim Fuster i de Carulla psiquiatre.[ 3] [ 4]
Després de llicenciar-se en medicina a la Universitat de Barcelona es traslladà als Estats Units per treballar com a docent a la Clínica Mayo de Minnesota i a l'Hospital del Mont Sinaí de Nova York , per esdevenir catedràtic el 1991 de medicina a l'Escola Universitària de Medicina de Harvard a Boston . Aquest càrrec l'ocupà fins al 1994 , moment en el qual fou nomenat director de l'Institut de Cardiologia de l'Hospital del Mont Sinaí.[ 5]
La seva tasca investigadora comprèn treballs sobre l'arterioesclerosi i el mecanisme molecular al voltant de les malalties coronàries: [ 5] l'infart , l'infart de miocardi i l'angina de pit , com també la millora del tractament d'aquestes malalties.
El 1996 li fou concedit el Premi Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica per les seves aportacions a la biomedicina especialment en l'àrea cardiovascular que han cristal·litzat en l'aclariment de la patologia isquèmica aguda. El 2001 va rebre la Creu de Sant Jordi i el 2012 el Premi Nacional de Pensament i Cultura Científica .[ 6]
L'any 2014 el rei Joan Carles I li va atorgar el títol de marquès de Fuster en atenció a la seva tasca investigadora i docent.[ 2]
És pare del cantautor Paul Fuster .
↑ medioambiente , Joaquim Elcacho Periodista especializado en ciencia y. «Valentí Fuster. El compromiso social del médico | Barcelona Metròpolis » (en espanyol europeu). [Consulta: 29 octubre 2023].
↑ 2,0 2,1 «Real Decreto 352/2014, de 13 de mayo, por el que se concede el título de Marqués de Fuster a don Valentín Fuster Carulla. » (PDF) (en castellà). Boletín Oficial del Estado , 117, 14-05-2014, pàg. 37.784. ISSN : 0212-033X [Consulta: 27 juny 2016].
↑ «Galeria de Metges Catalans: Joaquim Fuster i Pomar ». Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. Arxivat de l'original el 22 d’octubre 2020. [Consulta: 19 octubre 2020].
↑ Martí i Tusquets , Josep Lluís «La personalitat del Dr.Tomàs Dolsa i Ricart ». Gimbernat: Revista d'Història de la Medicina i de les Ciències de la Salut , 41, 2004, pàg. 25-29. Arxivat de l'original el 21 d’octubre 2020 [Consulta: 19 octubre 2020].
↑ 5,0 5,1 «Valentí Fuster Carulla ». Gran Enciclopèdia Catalana . Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana .
↑ (català) Premis Nacionals de Cultura 2012 Arxivat 2013-10-31 a Wayback Machine .
1981:
Alberto Sols · 1982:
Manuel Ballester · 1983:
Lluís Santaló · 1984:
Antonio García Bellido · 1985:
David Vázquez Martínez i
Emilio Rosenblueth · 1986:
Antonio González · 1987:
Pablo Rudomín Zevnovaty i
Jacinto Convit · 1988:
Manuel Cardona i Castro i
Marcos Moshinsky · 1989:
Guido Münch · 1990:
Salvador Moncada i
Santiago Grisolía · 1991:
Francisco Bolívar · 1992:
Federico García Moliner · 1993:
Amable Liñán · 1994:
Manuel Elkin Patarroyo · 1995:
Instituto Nacional de Biodiversidad de Costa Rica i
Manuel Losada Villasante · 1996:
Valentí Fuster · 1997:
Equip Investigador del Jaciment arqueològic d'Atapuerca · 1998:
Pedro Etxenike i
Emilio Méndez · 1999:
Ricardo Miledi i
Enrique Moreno · 2000:
Luc Montagnier i
Robert Gallo · 2001:
Jean Weissenbach ,
John Craig Venter ,
John Edward Sulston ,
Francis Collins i
Hamilton Smith · 2002:
Lawrence Roberts ,
Robert Kahn ,
Vinton Cerf i
Tim Berners-Lee · 2003:
Jane Goodall · 2004:
Judah Folkman ,
Tony Hunter ,
Joan Massagué ,
Bert Vogelstein i
Robert Weinberg · 2005:
António Damásio · 2006:
Juan Ignacio Cirac · 2007:
Ginés Morata i
Peter Lawrence · 2008:
Sumio Iijima ,
Shūji Nakamura ,
Robert Langer ,
George Whitesides i
Tobin Marks · 2009:
Martin Cooper i
Raymond Tomlinson · 2010:
David Julius ,
Linda Watkins i
Baruch Minke · 2011:
Joseph Altman ,
Arturo Álvarez-Buylla i
Giacomo Rizzolatti · 2012:
Gregory Winter i
Richard A. Lerner · 2013:
Peter Higgs ,
François Englert i
CERN · 2014:
Avelino Corma ,
Mark E. Davis i
Galen D. Stucky · 2015:
Emmanuelle Charpentier i
Jennifer Doudna · 2016:
Hugh Herr · 2017:
Rainer Weiss ,
Kip Thorne ,
Barry Barish i
Observatori LIGO · 2018:
Svante Pääbo · 2019:
Joanne Chory i
Sandra M. Díaz · 2020:
Yves Meyer ,
Ingrid Daubeches ,
Terence Tao i
Emmanuel Candès