Capell: de 4 a 8 cm de diàmetre, al principi convex amb els marges incurvats i, amb el temps, més pla i estès i algunes vegades amb els marges aixecats i ondulats. Té la cutícula llisa i separable, de color blau grisós a blau verdós, més descolorit amb l'edat.
Himeni: format per làmines una mica decurrents, denses i atapeïdes, d'un color més pàl·lid que el capell i que baixen una mica per la cama.
Peu: cilíndric, curt, fibrós, llis, del mateix color que el capell, però més clar.
Carn: de blanquinosa a verd clar, de gust dolcenc i fort aroma a anís
Creix en alzinars i pinedes, entre virosta, des de la terra baixa fins a l'alta muntanya (entre 0-2.500 m d'altitud), i des de començaments de l'estiu fins a molt avançada la tardor.[9][10][11]
És un bolet comestible que es pot menjar torrat o barrejat en una fritada de bolets variats. N'hi ha que el fan servir, assecat i polvoritzat, com a condiment, i, també en forma de melmelades i dolços.[13][6][14]
El color del seu capell i el característic aroma que desprèn la carn, fa molt difícil que es pugui confondre amb un altre bolet. Es podria arribar a confondre amb altres bolets que desprenen olor d'anís i són tòxics com Clitocybe fragans, però és de color pàl·lid i de mida molt més petita.[15]
↑Ohtsuka S, Ueno S, Yoshikumi C, Hirose F, Ohmura Y, Wada T, Fujii T, Takahashi E. Polysaccharides having an anticarcinogenic effect and a method of producing them from species of Basidiomycetes. UK Patent 1331513, 26 de setembre del 1973.
Rapior S, Breheret S, Talou T, Pelissier Y, Bessiere JM. The anise-like odor of Clitocybe odora, Lentinellus cochleatus and Agaricus essettei. Mycologia. 2002 94(3):373-6. [1]