Vilanant

Vilanant
	Escut d'armes
Tipus	municipi de Catalunya
Localització
	42° 15′ 17″ N, 2° 53′ 21″ E / 42.254815°N,2.889282°E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Àmbit funcional territorial	Comarques gironines
Comarca	Alt Empordà
Capital	Vilanant
Població humana
Població	413 (2023) (24,44 hab./km²)
Llars	28 (1553)
Idioma oficial	català
Geografia
Superfície	16,9 km²
Banyat per	Manol
Altitud	98 m
Limita amb	Terrades ; Ordis ; Navata ; Avinyonet de Puigventós ; Llers ; Cistella
Organització política
• Alcaldessa	Anna Palet Vilaplana (2012–)
Identificador descriptiu
Codi postal	17743
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	17228
Codi IDESCAT	172288
Lloc web	ca.vilanant.cat

Vilanant és un municipi de Catalunya, a la comarca de l'Alt Empordà, a l'oest de la ciutat de Figueres, de la qual dista poc més de 6 km. Des de 2012, l'alcaldessa és Anna Palet Vilaplana.^[1]

Geografia

Llista de topònims de Vilanant (muntanyes, serres, collades, indrets…; rius, fonts…; cases, masies, esglésies, etc).

Limita al N amb Llers, a l'E amb Avinyonet de Puigventós, al S amb Borrassà i Navata i a l'O amb Cistella. Una bona part del terme municipal té una geografia accidentada per les serres de l'Illa i de Coll de Jou. El sector meridional del terme és travessat pel riu Manol, a la vora del qual és on té les terres de conreu. El terme també és drenat pel Rissec, la riera del Mas Rodella i la de Cistella, tots afluents del Manol.

L'economia es fonamenta en l'agricultura (cereals, llegums, farratges per al bestiar, hortalisses), la ramaderia (porcs, vedells, ovelles, aviram) i, darrerament, també en el sector de la construcció. Hi ha pedreres de marbre roig a Mas Genover. Les antigues explotacions d'olivera (que alimentaven molts trulls) i de vinya s'han anat abandonant. El mercat principal és al cap de comarca, Figueres. Alguns masos ofereixen serveis de turisme rural i de restaurant.

Compta amb un col·legi públic, un dispensari mèdic i un poliesportiu.

Forma part del Consorci Salines Bassegoda.

Entitats de població

Evolució demogràfica
1497	1515	1553	1787	1887	1900	1920	1950	1970	2010	2023
27	31	28	391	582	538	534	406	403	363	413

1497-1553: fogatges; 1717-1981: població de fet; 1990 en endavant: població de dret (Més informació · Històric complet de dades de població)

Entitat de població	Habitants
Taravaus	41
Vilanant	287
Font: Idescat

Els dos antics termes municipals de Vilanant i de Taravaus, fusionats des de 1996 i representats com a conjunts a la taula anterior, integren una part de població dispersa que habita als següents veïnats:

De Vilanant:

Raval de les Cases Noves, al nord-est i molt a prop del poble, dels segles xix-xx (27 h el 1991).
Veïnat de Coquells, de masies disperses, al nord-oest del terme (35 h el 1991).
Veïnat de Ca l'Almar, de masies disperses, al nord del poble (14 h el 1970).
Veïnat de Sant Jaume dels Solers (o dels Verders), al sud-oest, a la vall del riu Manol (23 h el 1991).
Veïnat de Can Nebot, al sud, a l ☢
Modifica

Vista del balcó de l'Ajuntament de Vilanant amb una antiga llinda fent de muntant, 1.jpg a vall del Manol (12 h el 1991).

De Taravaus:

Veïnat de Mas Safont, al sud del terme.
Veïnat de Corts, al sud del terme.

Vilanant i Ca l'Arrufat
Santa Maria de Vilanant
Ca l'Arrufat

Història

Vilanant va formar part del comtat de Besalú (fins a 1111), de la sotsvegueria de Besalú (fins a 1716) i del corregiment de Girona (1716-1833). Del domini reial va passar als Palau (progressivament, entre 1359 i 1363) i als seus hereus successius (els Vallgornera, els Salbà, creats marquesos de Vilanant el 1682, els Ponts de Mendoza, comtes de Robres, els Abarca de Bolea, comtes d'Aranda, i els Silva, ducs d'Híxar) fins a l'extinció de les senyories feudals al segle xix.

La fil·loxera provocà, en part, una greu crisi demogràfica a finals del segle xix, que s'ha mantingut durant un segle. Des de finals del segle xx s'ha iniciat una lenta recuperació, afavorida per la instal·lació de nous residents.

Cronologia

2400-1800 aC. Datació d'una destral plana de bronze, que és el testimoni més antic de la presència de l'espècie humana a l'actual terme de Vilanant.
966. Apareix escrit per primera vegada el nom de Vilanant (en llatí, Villa Avondant) en el testament del comte Sunifred II de Besalú. Deixa l'alou que hi tenia al monestir de Banyoles.^[2]
1017. El papa Benet VIII confirma les possessions del monestir de Banyoles, entre les quals l'alou de Vilanant.
1018. L'església parroquial de Santa Maria és citada per primera vegada, en l'acta d'un judici celebrat a Besalú davant del comte Bernat Tallaferro. Aquest mateix document també esmenta la capella de Sant Joan que estava situada davant de la façana del temple parroquial i en la qual es veneraven unes relíquies del sant.
1289. El cavaller Bernat de Soler presta homenatge al bisbe de Girona per la tercera part del delme de la parròquia de Vilanant, que tenia per ell l'hereu de Bernat de Palau.
1290. El poble, que depenia directament de l'autoritat del rei, és incorporat a la batllia reial de Figueres, demarcació que s'acabava de crear.
1314. Apareix citat el mas de Bernat Isarn, el primer de Vilanant que transcendeix a la documentació conservada.
1359. Un fogatge atribueix a Vilanant 37 focs o llars, uns 141 habitants.
1359. El rei Pere III, mancat de diners, es ven una part de la jurisdicció de Vilanant (Vilahonant) a Berenguer de Palau, senyor del veí castell de Palau-surroca.
1363. El mateix rei es ven la resta dels drets senyorials sobre el poble a Ramon de Palau, fill de Berenguer de Palau. La corona perd definitivament el domini directe que tenia sobre la població.
1497. El nombre de focs o llars havia baixat a 27.
1525. La senyoria del poble passa per dot matrimonial dels Palau als Vallgornera.
1561. Benet de Vallgornera fa edificar el castell-palau de la població (actualment, Cal Llossaire).
1562. Sant Salvador de Coquells és citat com a priorat depenent del priorat de Santa Maria de Lladó.
1594. Els vilanencs perderen un judici contra Cipió de Vallgornera referent a la dècima de les olives.
1682. El rei Carles II concedeix el títol de marquès de Vilanant a Miquel de Salbà i de Vallgornera.
1724. Reconstrucció de la capella de Sant Jaume dels Verders (o dels Solers).
1735. Construcció de Can Genover.
1771. Construcció de la capella de Sant Joan de Can Genover.
1782-1792. Es construeix la capella de Sant Narcís de l'església de Sant Feliu de Girona amb les columnes i d'altres elements fets amb marbre roig de les pedreres del Mas Genover, de Vilanant.
1787. Segons el cens del comte de Floridablanca hi havia 391 habitants.
1794. Durant la Guerra Gran, el poble és saquejat pels francesos, moltes cases foren destruïdes i moltes persones assassinades.
1864. Primer intent de constituir una associació de socors mutus.
1870. Es crea l'"Associació de Caritat Recíproca"
1870. Una forta tramuntanada feu caure l'Arbre de la Llibertat que hi havia a la plaça.
1872. Durant la Tercera Guerra Carlina fou construïda una fortificació que fou enderrocada en acabar el conflicte. Molts veïns del poble lluitaren al costat de l'exèrcit carlí.
1879-1881. Es construeix l'actual campanar, sobre el qual s'instal·là, l'any 1884, un dels primers parallamps que hi hagué a Catalunya.
1902. Fundació de l'associació de socors mutus "La Unión Cristiana".
1916. Constitució de l'entitat recreativa "L'Aurora Vilanenca"
1922. Primera festa d'homenatge a la vellesa amb assistència d'Antoni Serrat, habitant al mas Rodella que tenia 106 anys.
1925. Instal·lació del corrent elèctric.
1926. Inauguració de l'actual edifici escolar.
1936. En els primers dies de la Guerra Civil l'església parroquial és incendiada i el rector assassinat.
1956. Una forta glaçada mata gairebé totes les oliveres del poble i deixà erm el paratge de la Garriga.
1960. Instal·lació del telèfon.
1969. Segona festa d'homenatge a la vellesa.
1970. Es comencen a posar al descobert els paraments preromànics de l'església parroquial.
1978. Es construeix la xarxa d'aigua potable i de clavegueram.
1991. Inauguració del nou enllumenat públic.
1996. L'antic poble de Taravaus, que des del 1969 formava part del municipi de Navata, fou incorporat al de Vilanant.^[3]
1999. Inauguració del local social del poble.

Escut d'armes

El blasó de Vilanant és un escut caironat truncat, amb el primer de sinople i el segon d'or. Per timbre porta una corona de marquès. Fou aprovat el 9 de juny de 1993.

Santa Maria de Vilanant
Santa Maria de Vilanant
Campanar

Llocs d'interès

Vilanant té un nucli antic de gran bellesa dels segles xvii i xviii, amb cases reconstruïdes i ben mantingudes. Al terme municipal destaquen els següents edificis i indrets singulars:

Església de Santa Maria de Vilanant, d'origen preromànic, documentada l'any 1018, amb importants i interessants reformes posteriors.
Cal Llossaire, antic castell-palau dels senyors de Vilanant, del segle xvi.
Capella de Sant Sebastià, del segle xvii, actualment és la seu de l'Ajuntament.
Capella de Sant Jaume dels Verders (o dels Solers), originalment del segle xi i reconstruïda totalment al Segle XVIII.
Ermita de Sant Salvador de Coquells, antic priorat, del segle xi.
Can Genover, gran masia del segle xviii, amb una capella adossada dedicada a Sant Joan.
Castell d'Escales (o del Soler o Solers), dit popularment dels Moros, del segle xii.
Alzinar del mas Nebot, amb alzines monumentals centenàries catalogades.
Església de Sant Martí de Taravaus, del segle xiii i consagrada el 1321, d'un romànic popular tardà amb modificacions posteriors.
Ca l'Arrufat, masia senyorial fortificada dels segles xvi-xvii.
Can Farigola, masia fortificada dels segles xvi-xvii.
Mas Safont, gran masia del segle xvi.

Vilanencs il·lustres

Fèlix Genover (Figueres, segle xvii - Poblet o Barcelona, c. 1748), abat de Poblet. Fou batejat a Vilanant, d'on procedia la família.
Pere Ricart (Vilanant, 1836 - 1921), missioner dominicà.
Joan Sibecas i Cabanyó (Vilanant, 1928 - Avinyonet de Puigventós, 1969), pintor i gravador.

Toponímia

Orografia
Aigües Mortes
els Cardenals
Coma Forcada
les Garrigues
Pla de la Creu
Pla de Mas Palau
Pla d'en Vinyes
Pla de Taravaus
Serra de Coll de Jou
Serra de l'Illa
la Tribana

Hidrografia
el Manol
el Regaró
el Reguissol
el Rissec
rec de Cistella
rec de Vilanant
riera de Mas Rodella

Àrees
Coquells
Ca l'Almar
Taravaus

Masos
Ca l'Almar
Ca l'Alegret
Ca l'Arrufat
Mas Canela
Mas Casals
Les Cases Noves de Baix
El Casot
Can Claveguera
La Cloquella
Mas Coquells
Cal Cuc
Can Farigola

Can Garcia Pajuelo
Can Garriga
Can Gelart
Can Genover
Can Guilla
Mas Jonquer
Can Llavanera
Mas Llobet
Can Mitgeres
Mas Molar
Mas Molí d'en Nebot
Can Nebot

Mas Nou
Can Palau
Can Piferrer
Can Prim
Mas Puig
Can Pujades
La Riba
Mas Ribalta
Mas Rodeja
Mas Rodella
Mas Sabater
Mas Safont

Mas Sastre
Can Tapioles
Can Tarascó
La Teulera
Can Valentí
Mas Vermell
Mas Xibeques
Mas Gelat

Publicacions

Municipals

El Campaner: Butlletí Municipal de Vilanant i Taravaus, quadrimestral (des de juliol de 2004).

Relacionades amb Vilanant

Lo Remediador, ó sia copia de alguns remeis que usaba lo célebre señor Vehí de la Péra, que la facilitá al Sr. Genover de Vilanant. Se han anyadit molts altres remeis, y corretgit en esta impressió Arxivat 2008-04-04 a Wayback Machine., Barcelona, Impr. de Valentí Torras, 1845. La primera edició (perduda) sembla datar de la mateixa primera meitat del segle xix. S'imprimí novament durant la dècada de 1850, vers 1860 i el 1898.

Referències

↑ «El mapa de les alcaldesses a Catalunya: només un de cada cinc ajuntaments catalans està encapçalat per una dona». Begoña Grigelmo, 07-03-2019. [Consulta: 16 març 2019].
↑ «Cronologia al web de l'ajuntament de Vilanant». Arxivat de l'original el 2016-10-28. [Consulta: 10 febrer 2017].
↑ Burgueño, Jesús; Gras, M. Mercè. Atles de la Catalunya Senyorial. Els ens locals en el canvi de règim (1800-1860). Barcelona: ICGC, 2014. ISBN 978-84-393-9138-8.

Vegeu també

Bibliografia

Borrat, Pere; Egea, Antoni. Vilanant. Girona: Diputació de Girona-Caixa de Girona, 2001 (Quaderns de la Revista de Girona).
DA. El meu país: tots els pobles, viles i ciutats de Catalunya. vol. 4. Barcelona: Edicions 62, 2006. ISBN 9788429755718.
DA. «Vilanant« i «Navata». A: Catalunya Romànica. vol. 9. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1984-1998.
Rais, Joan «El temple preromànic de Can Joan Genovès (Empordà)». Diplomatari, 2(7), 1981, pàg. 18-19.
Badia i Homs, Joan «Santa Maria de Vilanant: un nou monument preromànic». Canigó, 194-195, 1979, pàg. 8-10 i 19.
Badia i Homs, Joan. «Vilanant». A: L'arquitectura medieval de l'Empordà. vol. II-B. 2a ed.. Girona: Diputació Provincial de Girona, 1985, p. 441-450 i 630-632.
Badia i Homs, Joan. «Taravaus». A: L'arquitectura medieval de l'Empordà. vol. II-A. 2a ed.. Girona: Diputació Provincial de Girona, 1985, p. 278-280 i 283-284.
Tubau i Maset, Ramon «Els gavatxos a Vilanant (1794-1795)». Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 17, 1984, pàg. 171–200. ISSN: 1136-0267.

Enllaços externs

Vilanant - Lloc web oficial

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vilanant

[1] «El mapa de les alcaldesses a Catalunya: només un de cada cinc ajuntaments catalans està encapçalat per una dona». Begoña Grigelmo, 07-03-2019. [Consulta: 16 març 2019].

[2] «Cronologia al web de l'ajuntament de Vilanant». Arxivat de l'original el 2016-10-28. [Consulta: 10 febrer 2017].

[3] Burgueño, Jesús; Gras, M. Mercè. Atles de la Catalunya Senyorial. Els ens locals en el canvi de règim (1800-1860). Barcelona: ICGC, 2014. ISBN 978-84-393-9138-8.

[1]

[2]

[3]

Registres d'autoritat	VIAF (1)
Bases d'informació	GEC (1) OSM (1)