Walter Brennan

Walter Brennan

(1958)
Biografia
Naixement	(en) Walter Andrew Brennan 25 juliol 1894 Lynn (Massachusetts)
Mort	21 setembre 1974 (80 anys) Oxnard (Califòrnia)
Causa de mort	emfisema pulmonar
Sepultura	cementeri de San Fernando Mission
Formació	Cambridge Rindge and Latin School
Activitat
Lloc de treball	Estats Units d'Amèrica
Ocupació	actor, actor de televisió, compositor, actor de cinema, actor de gènere, cantant
Activitat	1925 - 1974
Partit	Partit Republicà dels Estats Units
Gènere	Western
Carrera militar
Branca militar	Exèrcit dels Estats Units d'Amèrica i baixa
Segell discogràfic	Dot Records
Premis
(1940)  Oscar al millor actor secundari, per l'obra El foraster (1938)  Oscar al millor actor secundari, per l'obra Kentucky ^(en) (1936)  Oscar al millor actor secundari, per l'obra Rivals  estrella al Passeig de la Fama de Hollywood

Walter Brennan (Swampscott, Massachusetts, 25 de juliol de 1894 − Oxnard, Califòrnia, 21 de setembre de 1974) fou un actor estatunidenc.

Biografia

Brennan va néixer a Lynn, Massachusetts. Després de romandre al front a Europa durant la Primera Guerra Mundial, l'any 1923 obté el seu primer paper com a extra. Ja en la dècada dels 30 li arriben els seus primers papers importants que el portarien a pertànyer als immortals del cinema. Va guanyar tres vegades l'Oscar al millor actor secundari el 1936 per a Come and Get It, dirigida per Howard Hawks; el 1938 per a Kentucky dirigida per David Butler, i el 1940 per a El foraster dirigida per William Wyler. Va estar nomenat en una altra ocasió, per El sergent York (1942).

Va ser l'etern company de Gary Cooper a gairebé totes les seves pel·lícules. Es va casar amb l'actriu Ruth Wells, matrimoni que duraria fins al final dels seus dies. Els crítics de cinema diuen que la seva gran actuació va ser a la pel·lícula Rio Bravo (1959) de Howard Hawks en la que va interpretar un vell esguerrat, company de John Wayne i Dean Martin.

Brennan (esquerra) amb Dean Martin (dreta) a Río Bravo (1959).

Brennan va ser un vell una mica excèntric, professant idees d'extrema dreta. Misantrop i desenganyat malgrat el seu immens èxit, presentant una forta analogia amb els seus personatges cinematogràfics.^[1]

Filmografia

1927: Tearin' Into Trouble de Richard Thorpe 1927: The Ridin' Rowdy de Richard Thorpe 1928: The Ballyhoo Buster de Richard Thorpe 1929: The Lariat Kid de B.Reeves Eason 1929: One Hysterical Night de William J. Craft 1929: Shannons of Broadway d'Emmett J. Flynn 1929: The Long,Long Trail d'Arthur Rosson 1929: Smilin' Guns de Henry MacRae 1931: Grief Street de Richard Thorpe 1931: Honeymoon Lane de William J. Craft 1931: Is There Justice de Stuart Paton 1931: Neck and Neck de Richard Thorpe 1932: Texas Cyclone de D. Ross Lederman 1932: The Airmail Mystery de Ray Taylor 1932: Two-fisted Law de D.Ross Lederman 1932: Miss Pinkerton de Lloyd Bacon 1932: Speed Madness de George Crone 1932: Iceman's Ball de Mark Sandrich 1932: The All-American de Russell Mack 1933: Man of Action de George Melford 1933: Parachute Jumper d'Alfred E. Green 1933: Goldie Gets Along de Malcolm St. Clar 1933: Silent Man de D.Ross Lederman 1933: The Phantom of the Air de Ray Taylor 1933: Strange People de Richard Thorpe 1933: Sing,Sinner,Sing de Howard Christie 1933: One Year Later de E.Mason Hopper 1933: Sensation Hunters de Charles Vidor 1933: L'home invisible (The Invisible Man) de James Whale 1934: Paradise Valley de James P. Hogan 1934: Curtain at Light de E.Mason Hopper 1934: Uncertain Lady de Karl Freund 1934: I'll tell the world d'Edward Sedgwick 1934: Half a Sinner de Kurt Neumann 1934: Tailspin Tommy de Lew Landers 1934: There's always tomorrow d'Edward Sloman 1934: Prescott Kid de David Selman 1935: Northern Frontier de Sam Newfield 1935: Le Mystère d'Edwin Drood de Stuart Walker 1935: Law Beyond the Range de Ford Beebe 1935: The Wedding Night de King Vidor 1935: La Fiancée de Frankenstein de James Whale 1935: Man on the Flying Trapeze de Clyde Bruckman 1935: Somnis de joventut (Alice Adams) de George Stevens 1935: Barbary Coast de Howard Hawks 1936: These Three de William Wyler 1936: Fury de Fritz Lang 1936: Come and Get It de Howard Hawks et William Wyler 1936: Banjo on My Knee de John Cromwell

1937: Affairs of Cappy Ricks de Ralph Staub 1938: The Buccaneer de Cecil B. DeMille 1938: The Adventures of Tom Sawyer de Norman Taurog 1938: The Texans de James Patrick Hogan 1938: The Cow-boy and the Lady de H.C. Potter 1938: Kentucky de David Butler 1939: La història de Vernon i Irene Castle (The Story of Vernon and Irene Castle) de Henry C. Potter 1939: They Shall Have Music d'Archie Mayo 1939: Stanley and Livingstone de Henry King 1940: El foraster (The Westerner) de William Wyler 1940: El pas del nord-oest (Northwest Passage) de King Vidor 1941: L'home del carrer de Frank Capra 1941: El sergent York (Sergeant York) de Howard Hawks 1941: Swamp Water de Jean Renoir 1941: Rise and Shine d'Allan Dwan 1942: L'orgull dels ianquis (The Pride of the Yankees) de Sam Wood 1942: Stand by for Action de Robert Z. Leonard 1943: Slightly dangerous de Wesley Ruggles 1943: The North Star de Lewis Milestone 1944: Home in Indiana de Henry Hathaway 1944: Tenir-ne o no de Howard Hawks 1944: La princesa i el pirata (The Princess and the Pirate) de David Butler 1945: Dakota de Joseph Kane 1946: A Stolen Life de Curtis Bernhardt 1946: Centennial Summer d'Otto Preminger 1946: My darling clementine de John Ford 1948: Scudda Hoo! Scudda Hay! 1948: Sang a la lluna (Blood on the Moon) de Robert Wise 1948: Riu Vermell de Howard Hawks 1949: Task Force de Delmer Daves 1950: A Ticket to Tomahawk de Richard Sale 1950: Surrender d'Allan Dwan 1951: Camí de la forca (Along the Great Divide) de Raoul Walsh 1952: Return of the Texan de Delmer Daves 1954: The Far Country, d'Anthony Mann 1955: Conspiració de silenci (Bad Day at Black Rock) de John Sturges 1956: Terra de violència (The Proud Ones) de Robert D. Webb 1956: Glory de David Butler 1957: The Way of the Gold de Robert D. Webb 1957: Tammy and the Bachelor de Joseph Pevney 1957: God is my partner de William F. Claxton 1959: Rio Bravo de Howard Hawks 1962: La conquesta de l'Oest (How The West Was Won) de John Ford i Henry Hathaway 1965: Those Calloways de Norman Tokar 1966: The Oscar de Russell Rouse 1967: The Gnome-Mobile de Robert Stevenson 1967: Who's Minding the Mint de Howard Morris 1968: The One and Only,Genuine,Original Family Band de Michael O'Herlihy 1969: Support Your Local Sheriff ! de Burt Kennedy

Referències

1. Jean-Pierre Coursodon i Bertrand Tavernier. Trenta anys de cinema estatunidenc. Edicions C.I.B. París. 1970.

Enllaços externs

• The Golden Years (anglès)