L'Aeropuertu Internacional Llibertá de Newark (n'inglés, Newark Liberty International Airport) (IATA: EWR, OACI: KEWR) ye un aeropuertu asitiáu ente les ciudaes de Newark y Elizabeth nel norte del estáu de Nueva Jersey, a 24 quilómetros de Nueva York. Esti aeropuertu ye unu de los más grandes d'Estaos Xuníos con un tráficu de más de 30 millones de pasaxeros per añu y amás foi en dalguna vegada'l principal aeropuertu de los Estaos Xuníos. Ye tamién el principal aeropuertu del área metropolitana de Nueva York. Inclúi trés terminales de viaxeros y otres instalaciones pa carga.
United Airlines ye l'aereollinia más importante en Newark, utilizando n'esclusiva una terminal. Amás ye'l tercer centru d'operaciones d'United Airlines (dempués de Houston y Chicago), y FedEx caltienen delles instalaciones importantes pa los sos servicios de carga aérea.
L'Aeropuertu de Newark xunto colos Aeropuertos de la Ciudá de Nueva York crean el sistema d'aeropuertu más grande de los Estaos Xuníos, el segundu llugar nel mundu en términos de tráficu de pasaxeros, y per primer vegada nel mundu en términos de les operaciones de vuelu totales. En 2011 l'aeropuertu de Newark remano 33,8 millones de pasaxeros,[1] L'Aeropuertu JFK manexu 47,8 millones,[1] y l'Aeropuertu LaGuardia pocu más de 24,0 millones de pasaxeros.
Nel pasáu, les instalaciones yeren conocíes como'l Aeropuertu Internacional de Newark (n'inglés, Newark International Airport). Tres los atentaos del 11 de setiembre de 2001, l'aeropuertu foi reticuláu y adquirió el nome adicional de "Llibertá" pa honrar a les víctimes d'esa traxedia. Amás ésti foi l'orixe del United 93 que foi l'únicu vuelu d'esi día que nun llegó al so oxetivu. Sicasí, dellos residentes de Nueva Jersey y Nueva York nun creen qu'esto fora una manera apropiada d'honrar a les víctimes. Na práutica esti nuevu nome ye raramente utilizáu. Coloquialmente conozse a cencielles como "Newark Airport" pola población llocal.
Newark foi'l puntu final del vuelu comercial direutu más llargu del mundu proveniente de Singapur por Singapore Airlines, ye un vuelu de dieciocho hores que terminó hasta'l 23 de payares de 2013.[ensin referencies]
L'Aeropuertu Internacional Llibertá de Newark tien trés terminales de pasaxeros. La Terminal A y la Terminal B completar en 1973 y tienen cuatro niveles. Los mostradores de les entraes tán na planta cimera, con esceición de la segunda planta y del primer pisu operáu por British Airways. Les tiendes tán nel tercer pisu. Una sala de llegaes internacionales (Terminal B) y cintes d'equipaxe (A y B) atopar nel segundu pisu. Finalmente, el estacionamiento de curtiu plazu y les operaciones de rampla (árees acutaes) atopar na planta baxa.
La Terminal C, foi terminada en 1988, tien dos niveles de venta d'entraes, un check-in pa internacional y otru check-in pa nacional. Tres la so inauguración, la Terminal C tien 41 puertes, orixinalmente con un nivel de salíes, una planta de llegaes, y un estacionamiento soterrañu. Del 1998 a 2003, la Terminal C foi reformada y ampliada nun programa de 1,2 mil millones dólares lo que dexó mayores salíes internacionales y una capacidá máxima de 19 aviones de fuselaxe angostu (o 12 aviones de fuselaxe anchu).[2]
A partir de 2008, la Terminal B ta siendo anovada p'aumentar la capacidá de pasaxeros de salida y la so confort. Les renovaciones inclúin l'ampliación y actualización de les árees de venta d'entraes, la construcción d'un nivel y un nuevu puntu de partida pa los vuelos nacionales, y la construcción d'una nueva terminal de llegaes.[3] Los planes tamién tán en marcha p'ampliar la Terminal A por aciu la adición d'un nuevu estacionamiento y radicalmente ampliar el tamañu de la sala, añader nueves puertes d'equipaxe, venta d'entraes, y les zones de seguridá.[4]
El 16 d'avientu de 1951 un pilotu C-46 perdió un cilindru nel despegue dende la pista 28 y estrellóse en Elizabeth, matando a 56.
El 22 de xineru de 1952 un avión d'American Airlines Convair nel so aproximamientu a la pista 6 estrellar en Elizabeth, matando a 30.
El 11 de febreru de 1952 un DC-6 Nacional estrellar en Elizabeth dempués de desapegar de la pista 24, matando a 33.[6]
18 d'abril de 1979: En Nueva York un helicópteru escontra un vuelu de rutina a los aeropuertos de LaGuardia y JFK y fundir a 150 pies (46 m) na zona ente pistes y 4L/22R 4R/22L matando a 3 persones y mancando a 15. Más tarde determinóse que l'accidente foi por cuenta de una falla nel rotor de cola del helicópteru.[7]
31 de xunetu de 1997: FedEx Vuelo 14, un McDonnell Douglas MD-11, estrellar mientres l'aterrizaxe del Aeropuertu Internacional de Anchorage. El N º 3 del motor en contautu cola pista mientres un aterrizaxe sópitu que provocó l'aeronave dar la vuelta al aviesu, dempués de lo cual foi destruyíu pol fueu. Los dos miembros de la tripulación y los pasaxeros escaparon ilesos trés.[8]
11 de setiembre de 2001: El vuelu United Airlines 93 dirixir a San Francisco cuando foi secuestráu como parte de los ataques del 11 de setiembre. Los pasaxeros remontáronse obligando a los secuestradores a estrellar l'avión nun campu vacío en Shanksville, Pennsylvania. Tolos pasaxeros, la tripulación y los secuestradores morrieron nel accidente. Una bandera yá ondea na puerta A17, la puerta na que'l vuelu desapiego esi día.[9]
12 de febreru de 2009: Colgan Air vuelo 3407, un Bombardier Dash 8 Q400 qu'opera baxu contratu con Continental Connection estrellar contra una casa en Clarence Center, Nueva York. El vuelu taba programáu pa llegar al Aeropuertu Internacional Buffalo Niagara y taba aproximao a seis milles de distancia del aeropuertu cuando s'estrelló. Tolos pasaxeros y 49 tripulantes a bordu de l'aeronave y una persona sobre la tierra perecieron nel incidente.[10]
10 de xineru de 2010: United Airlines, Vuelu 634, un Airbus A319, realizó un aterrizaxe d'emerxencia dempués de que l'equipu fayadizu d'aterrizaxe nun s'esplegó. Nun hubo pasaxeros o tripulantes mancaos mientres l'aterrizaxe.[11] L'aeronave sufrió daños considerables nel accidente.[12]
↑Tiempo, Casa Editorial El títulu=Ta llista l'alianza ente Avianca y United Airlines (en castellanu). Portafolio.co. http://www.portafolio.co/negocio/empresas/esta llista-la-alianza-ente-avianca-y-united-airlines-512375. Consultáu'l 7 d'avientu de 2017.