Air China | |
---|---|
aereollinia y empresa de capital abiertu | |
![]() | |
![]() | |
Llocalización | |
Sede | Beixín |
Forma xurídica | sociedá por acciones |
Historia | |
Fundación | 1r xunetu 1988 |
Fundador |
Gobierno de China (es) ![]() |
Organigrama | |
Dueñu | China National Aviation Corporation |
Participación empresarial | |
Organización matriz |
China National Aviation Holding (en) ![]() China National Aviation Fuel (en) ![]() |
Filiales | |
Propietariu de | |
Forma parte de |
ver
|
Elementos esplotaos |
Airbus A320 Airbus A330 Airbus A350 Boeing 737 Next Generation Boeing 747-400 Boeing 747-8 Boeing 777 Boeing 787 COMAC ARJ21 (es) ![]() |
Datos económicos | |
Parte de |
Bolsa de Londres AIRC Bolsa de Shanghai 601111 Bolsa de Ḥong Kong 0753 (dende 15 avientu 2004) |
Emplegaos | 50 000 (abril 2016) |
Ingresos totales | 136 774 400 000 ¥ (2018) |
Web oficial | |
![]() |
Air China (IATA: CA, OACI: CCA) (LSE: AIRC) (Chinu: 中国国际航空公司, Pinyin: Zhōngguó Guójì Hángkōng Gōngsī, lliteralmente "Compañía d'Aviación Internacional de China", embrivíu 国航) ye l'aereollinia estatal de la República Popular de China coles sos oficines centrales en Beixín y la segunda aereollinia comercial (China Southern Airlines ye la mayor de China). Ye l'aereollinia de bandera y la única aereollinia que tien la bandera nacional en tola so flota. El so logo ye un fénix formáu poles lletres del términu VIP. La so sede principal ye l'Aeropuertu Internacional de Beixín.
Nun tien de confundir se con China Airlines (IATA: CI, OACI: CAL), que ye propiedá de República de China (Taiwán), con base en Taipéi.
Air China foi fundada y empecipió les sos operaciones el 1° de xunetu de 1988. Primeramente foi la división de tresporte internacional de l'Alministración d'Aviación Civil de China (CAAC) con base en Beixín, y foi rebautizada en 1988, cuando'l gobiernu decidió biforcar les divisiones operatives de CAAC n'aereollinies separaes, caúna col so propiu nome.
Mayores desregulaciones dientro de l'aviación tuvieron llugar en 1994, dexando la inversión estranxera nos aeropuertos y facilitando la importación d'aeronaves construyíes fuera de China continental. Pa 1996 el país tenía 108 aeropuertos con servicios regulares d'aereollinies y cerca de 30 aereollinies distintes. El 28 d'ochobre de 2002, Air China consolidar con China National Aviation Corporation (CNAC) y China Southwest Airlines.
Mientres 2004 como parte d'un afitamientu de la industria de l'aviación china, Air China absorbió Zhejiang Airlines (una subsidiaria de CNAC). El 15 d'avientu de 2004 la compañía asitió les sos aiciones nes bolses de Honk Kong y Londres. Air China tien participación en Air China Cargo (51%), Air Macau (51%) y tamién tien la mayoría de les aiciones de Shandong Airlines.
En marzu de 2005, Air China tuvo en conversaciones con Swire Group, l'accionista mayoritariu de Cathay Pacific, por qu'Air China adquiriera Cathay Pacific, y de la mesma Cathay Pacific adquiriera una participación mayoritaria en Dragonair. En contrapartida, el Swire Group pasaría a ser el mayor accionista de la compañía subsidiaria de Air China. Dambes aereollinies anunciaron subsecuentemente que les aereollinies nun diben fundir se dafechu nun futuru cercanu, y Swire espresó la so intención de permanecer como l'accionista mayoritariu de Cathay Pacific. Tamién foi anunciáu qu'Air China va cooperar con Cathay Pacific con vuelos de códigu compartíu pa fines de 2005, y que se va sumar al programa de punto Asia Miles na segunda metá de 2005.
A xineru de 2005, Air China ye propiedá de China National Aviation Holding Company (CNAH)(69%), inversores particulares (21%) y Cathay Pacific (10%). El 22 de mayu de 2006, Air China robló un alcuerdu con Lufthansa y foi oficialmente convidada a sumase a Star Alliance, una alianza rival d'Oneworld, del cual Cathay Pacific ye miembru. Dellos díes dempués, el 9 de xunu de 2006, un anunciu conxuntu reveló una nueva estructura accionaria nel cual Air China va adquirir un 17.5% en Cathay Pacific, ente qu'ésta va ser propietaria d'un 20% de la primera.
A agostu de 2006, Air China tien alcuerdos de códigu compartíu coles siguientes aereollinies:
Iberia)
La flota de Air China inclúi les siguientes aeronaves (En marzu de 2012):[1]
Aeronaves | Total | Ordenes | Butaques | Notes | |||
---|---|---|---|---|---|---|---|
F | C | Y | Total | ||||
Airbus A319-100 | 33 | — | 0 | 8 | 120 | 128 | |
Airbus A320-200 | 20 | 9 | 8 | 150 | 158 | ||
Airbus A321-200 | 36 | 20 | 12 | 173 | 185 | ||
Airbus A330-200 | 20 | 7 | 30 | 207 | 237 | 8 órdenes pidíos en payares de 2010 | |
4 | 12 | 271 | 283 | ||||
Airbus A330-300 | 11 | 12 | 36 | 275 | 311 | 3 leased de AerCap 20 órdenes adicionales que van ser apurríos a partir de xineru de 2011 | |
Airbus A340-300 | 6 | — | 7 | 28 | 219 | 255 | Van Ser retiraos en 2018 |
Airbus A350-900 | — | 10 | TBA | 10 órdenes pidíos en payares de 2010; Entregues a partir de 2017 | |||
Boeing 737-300 | 29 | — | 0 | 8 | 120 | 128 | |
Boeing 737-700 | 20 | — | |||||
Boeing 737-800 | 94 | 122 | 159 | 167 | |||
Boeing 747-400 | 2 | — | 10 | 42 | 292 | 344 | Van Ser reemplazaos polos Boeing 747-8I y 777-300ER |
Boeing 747-400M | 2 | — | 24 | 246 | 280 | Van Ser reemplazaos polos Boeing 747-8I y 777-300ER | |
Boeing 747-8I |7 | 0 | TBA | Órdenes pidíos en marzu de 2011[2]
Usaos primeramente pa les rutes Beixín-Nueva York y Beixín-San Francisco | ||||
Boeing 777-200 | 10 | — | 0 | 49 | 296 | 345 | |
Boeing 777-300ER | 12 | 7 | 8 | 42 | 263 | 313 | Reemplazaren a los 747-400/400M. |
Boeing 787-9 | 6 | 9 | TBA | Entregues a partir de mayu de 2016[3] | |||
COMAC C919 | — | 20 | |||||
Total | 285 | 258 |
N'avientu de 2010 la edá permediu de la flota de Air China ye de 7,6 años.
Aeronaves | Fecha d'entamu !Aeropuertu de Salida Bases |
---|