Esti artículu o seición necesita referencies qu'apaezan nuna publicación acreitada, como revistes especializaes, monografíes, prensa diaria o páxines d'Internet fiables. |
Beniatjar | |||
---|---|---|---|
| |||
Alministración | |||
País | España | ||
Autonomía | Comunidá Valenciana | ||
Provincia | provincia de Valencia | ||
Comarques | Valle de Albaida (es) | ||
Tipu d'entidá | conceyu d'España | ||
Alcaldesa de Beniatjar (es) | Raquel Calatayud Bataller | ||
Nome oficial | Beniatjar (ca)[1] | ||
Códigu postal |
46844 | ||
Xeografía | |||
Coordenaes | 38°50′52″N 0°25′01″W / 38.8479°N 0.417°O | ||
Superficie | 11.4 km² | ||
Altitú | 417 m | ||
Llenda con | Beniarrés y Gaianes | ||
Demografía | |||
Población |
209 hab. (2024) - 116 homes (2019) - 107 muyeres (2019) | ||
Porcentaxe | 100% de Valle de Albaida (es) | ||
Densidá | 18,33 hab/km² | ||
Más información | |||
Estaya horaria | UTC+01:00 | ||
beniatjar.es | |||
Beniatjar ye un conceyu de la Comunidá Valenciana, España. Perteneciente a la provincia de Valencia, na comarca del Valle de Albaida. El pueblu atopar a los pies del monte Benicadell
Asitiáu na aguada norte de la Sierra de Benicadell, nel sector sur del Valle de Albaida. El términu ye allargáu, de norte a sur; el sector norte ye selemente onduláu, ente que pel sur ta llindáu pola sierra Benicadell. El ríu Micena circula d'este a oeste, por tol llende norte; aflúye-y el ribayu de Beniatjar, que sirve de llende pel oeste.
El clima ye continental; los vientos más frecuentes son el poniente y llevante; este ye'l que trai les agües, xeneralmente de seronda a primavera. Nos altos de la sierra de Benicadell nieva en xineru y febreru. El pueblu ta sobre una pandiella al pie del picu de Benicadell.
Dende Valencia, aportar a esta llocalidá al traviés de l'A-7 pa enllazar cola CV-40 y aportar a la CV-60 pa rematar na CV-611.
El términu municipal de Beniatjar parte coles siguientes llocalidaes: Castelló de Rugat, Otos, La Pobla del Duc, El Ràfol de Salem, Salem, toes de la provincia de Valencia y Beniarrés y Gayanes de la provincia d'Alicante.
Anque s'atoparon restos de la cultura del Bronce, l'orixe de Beniatjar ye una alquería musulmana, que foi conquistada por Xaime I y concedida a Paz de Tarazona el 1258. De población morisca, cuntaba l'añu de la espulsión (1609) con cien families. Alzada en baronía, perteneció primero al ducáu de Villahermosa y dempués al marquesáu de Milán. Conjuntamente con Otos, formó una vicaría de moriscos que dependió eclesiásticamente d'El Ràfol de Salem hasta l'añu 1535; sicasí nun va ser hasta 1574, cuando se convierta en parroquia independiente.
Llexislatura | Nome | Partíu |
---|---|---|
1979-1983 | José Cortell Cortell | Independiente |
1983-1987 | José Cortell Cortell | Independiente |
1987-1991 | German Constant Molto | PP |
1991-1995 | José Cortell Cortell | PP |
1995-1999 | José Cortell Cortell | PP |
1999-2003 | José Cortell Cortell | PP |
2003-2007 | Francisco Giner Monzó | PP |
2007-2011 | Francisco Giner Monzó | PP |
2011-2015 | Raquel Calatayud Bataller | BLOC-C.M. Compromís |
2015-2019 | Francisco Giner Monzó | PP |
2019-2023 | n/d | n/d |
2023- | n/d | n/d |
1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2005 | 2007 | 2011 |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
253 | 258 | 262 | 245 | 240 | 231 | 229 | 240 | 235 | 260 | 271 |
La economía básase na agricultura, a base de campos abancalados nes estribaciones de la sierra. Nel monte hai una estensa zona de pinar y monte baxu. Predominen los cultivos de secanu vide, frutales y olivar. Aprovechando l'agua de delles fontes por aciu balses collechen pataques y hortolices.