Alcàsser (Horta Sud)

Alcàsser
	Plaça de l'Ajuntament
Tipus	municipi d'Espanya i municipi del País Valencià
Localització
	39° 22′ 04″ N, 0° 26′ 41″ O / 39.3677°N,0.4447°O
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Valencià
Província	Província de València
Comarca	Horta Sud
Capital	Alcácer (en)
Població humana
Població	10.575 (2023) (1.173,7 hab./km²)
Gentilici	alcassera, alcasser
Idioma oficial	català (predomini lingüístic)
Geografia
Superfície	9,01 km²
Altitud	15 m
Limita amb	Albal ; Torrent ; Catarroja ; Silla ; Beniparrell ; Picassent
Partit judicial	Picassent
Dades històriques
Festa patronal	Segona quinzena d'agost
Organització política
• Alcaldessa	Eva Isabel Zamora Chanzà (2015–)
Identificador descriptiu
Codi postal	46290
Codi INE	46015
Codi ARGOS de municipis	46015
Lloc web	alcasser.es…

Alcàsser és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Sud. Limita amb els termes municipals de Silla, Picassent, Beniparrell, Albal, Catarroja i Torrent.

Geografia

Situat al sud de la ciutat de València i a la dreta de l'antic Camí Reial de Madrid. La superfície del terme és plana. El creuen els barrancs de Picassent i del Realeró. El clima és temperat; predominen els vents de ponent i llevant. Les terres de cultiu, argiloses i profundes, estan molt repartides en parcel·les. Es rega amb aigües de la Séquia Reial del Xúquer, de la font de Ninyerola i per mitjà de pous.

S'accedix a esta localitat des de València prenent la V-31.

Història

Habitada per musulmans, hi havia una torre de defensa enderrocada als anys 1930.^[1] El rei Jaume I la va cedir a Artal de Foces, qui, després de l'expulsió dels musulmans, atorgà en 1248 la primera carta pobla per poblar-la de cristians.^[2]

El fracassat intent repoblador obligaría a admetre el retorn dels moros al 1250 pel nou senyor feudal Pere Roiç de Corella, a qui succeïren altres senyors de famílies, com la Riusech, i en 1299 la família Castellà. El 22 d'octubre de 1364, Pere el Cerimoniós va donar a Pere de Boïl la jurisdicció criminal. El senyoriu pertanyia aleshores a Vidal de Vilanova i a la seua dona Sibil·la Castellana, els quals decidiren vendre el mateix amb la torre i fortalesa d'Alcàsser al rei Pere IV, transacció que va ser succeïda sis dies després per una venda pel rei a Giner Rabassa per 60.000 sous, incloent-hi el terç delme i censos sobre les cases i els homes amb el mixt imperi. En 1400 es va tornar a vendre el senyoriu en pública subhasta, sent adquirit per Jaume Romeu, qui va aconseguir del rei Martí l'Humà una àmplia franquícia de tributs reials per als alcàssers (1404), ampliada amb el dret que el senyoriu s'integrara en la particular contribució de València, beneficiant-se d'algunes de les franquícies d'esta. En 1417 va ser comprat el senyoriu per Bernat Guillem Català, el fill del qual, Joan Guillem Catalá de Valeriola, va rebre del rei Alfons el Magnànim la plenitud de jurisdiccions que convertien Alcàsser en baronia 1443, per obtindre la suprema jurisdicció (alta, baixa, civil i criminal) i el mer i mixt imperi sobre la població. En 1446 el referit primer baró va vendre la baronia al seu cosí Galcerà de Castellà, baró de Picassent. Segons la carta de ratificació del poblament de 13 de desembre de 1417, els vassalls moros havien de contribuir amb elevades càrregues: un quart d'algunes collites, terç delme i altres drets feudals. Venuda la baronia a Joan Escrivá de Sanoguera (1484), la seua descendència es mantindria en el domini sobre el poble fins al 1722. Entre els barons d'aquesta família va estar el que va ser religiós hospitaler frei Cristòfol Sanoguera, que després de demanar la confirmació de la suprema jurisdicció en les Corts valencianes del 1604 va patir en el 1609 l'expulsió dels moriscos i despoblament de la baronia que l'obligaria en 1610 a la repoblació cristiana que es va regular per mitjà de la Carta Pobla atorgada pel baró Cristòfol Sanoguera.^[2]

Des del 1328 es constata que existia una església al poble —que, tal vegada, datava des de la conquesta—, encara que l'actual edifici es va edificar cap al 1592 i reconstruir en el 1719, acabant-se després la construcció del nou creuer i presbiterium, el 1801, al que s'afegiria en el 1816-1819 la capella de comunió dissenyada per Manuel Fornés i Gurrea, que quedaria presidida per una imatge del Crist de la Fe, de l'escultor Enric Galarza.

Altre edifici digne de comentar és el nou cementeri municipal, inaugurat el 1917. L'any 1927 s'inauguraren un interessant nou mercat municipal, d'estil modernista, i un escorxador, que va substituir a l'antic, bastit al segle XIX. Altres edificis públics significatius edificats al segle XX són la casa de la vila —imitació de l'antiga casa-castell senyorial enderrocada en 1929— i l'església de Maria Auxiliadora (1971), al barri del Raval.^[2]

Topònim

El topònim ve del mot àrab al-qasr, 'la fortalesa' o alcassaba, i és la mateixa arrel d'altres topònims castellans o andalusos amb la paraula alcázar (Alcázar de San Juan, per exemple).

Demografia

A data de 2022, Alcàsser tenia 10.396 habitants (INE).^[3]

Economia

La primera meitat del segle xix produïa fruites, blat, dacsa, prou seda (gràcies al fet que importava fulla de morera dels pobles de la Ribera) i oli d'oliva, que exportava a la capital.

A finals del segle xix i principis del segle xx, la producció dels figuerals alcasserins gaudia d'una certa fama als mercats de la comarca. Al llarg del segle xx, l'agricultura local va canviar substancialment. Tradicionalment les partides tant del pla com de la muntanya es dedicaven al secà. A més, hi existien els regadius mil·lenaris a l'Horteta, amb les aigües de la Séquia de les Fonts de Picassent i Alcàsser, i les aportacions de la Séquia Reial des del segle xviii. El 1901 es fundà la Sociedad Riegos y Alumbrados de Alcácer, que va motoritzar els pous i permeté l'extensió del conreu del taronger, que esdevingué el monocultiu predominant a totes les partides del terme.^[2]

Durant la segona meitat del segle xx, la indústria va ser el sector més dinàmic, reduint la importància de la taronja.^[2]

Política i govern

Composició de la corporació municipal

El Ple de l'Ajuntament està format per 13 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 6 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 5 del Partit Popular (PP), 1 de Compromís per Alcàsser i 1 de Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs).

Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Alcàsser
Candidatura		Cap de llista	Vots		Regidors
	Partit Socialista del País Valencià-PSOE	Eva Zamora Chanzà	2.054	39,98%	6 (+1)
	Partit Popular	Alberto Primo Llácer	1.551	30,19%	5 ()
	Compromís per Alcàsser	Isabel Parra Garcia	601	11,70%	1 ()
	Ciutadans - Partit de la Ciutadania	María José García Jiménez	358	6,97%	1 ()
	Altres candidatures^[a]^[b]		540	9,52%	0 ( -1)
	Vots en blanc		33	0,64%
Total vots vàlids i regidors			5.137	100 %	13
	Vots nuls		28	0,54%
Participació (vots vàlids més nuls)			5.165	68,73%**
Abstenció			2.350*	31,27%**
Total cens electoral			7.515*	100 %**
Alcaldessa: Eva Zamora Chanzà (PSPV) (15/06/2019) Per ser la llista més votada, després de no haver obtingut majoria absoluta dels regidors (6 de PSPV^[4])
Fonts: Ministeri de l'Interior,^[5] Junta Electoral de Zona de València.^[6] Periòdic Ara.^[7] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes

Des de 2015 l'alcaldessa d'Alcàsser és Eva Zamora Chanzà de PSPV-PSOE.^[8]^[9]

Vicent Hernández Martínez -primer alcalde després de les eleccions democràtiques- ja ho era des de 1971.^[2]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període	Alcalde o alcaldessa	Partit polític	Data de possessió	Observacions
1979–1983	Vicente Hernández Martínez	AEI	19/04/1979	--
1983–1987	Ricard Gil i Fabra	PSPV-PSOE	28/05/1983	--
1987–1991	Cristóbal.M. Llorens Alemany	UV	30/06/1987	--
1991–1995	Ricard Gil i Fabra Javier Navarro Hernández	PSPV-PSOE PSPV-PSOE	15/06/1991 n/d	-- ??
1995–1999	Julio Chanzá Romaguera	UV-CCV	17/06/1995	--
1999–2003	Julio Chanzá Romaguera	UV	03/07/1999	--
2003–2007	Julio Chanzá Romaguera Mª Remedios Avia	UV PP	14/06/2003 19/06/2005	Pacte de govern UV+PP
2007–2011	Mª Remedios Avia Ferrer	PP	16/06/2007	--
2011–2015	Mª Remedios Avia Ferrer	PP	11/06/2011	--
2015–2019	Eva Zamora Chanzà	PSPV-PSOE	13/06/2015	--
2019-2023	Eva Zamora Chanzà	PSPV-PSOE	15/06/2019	--
Des de 2023	n/d	n/d	17/06/2023	--
Fonts: Generalitat Valenciana^[9]

Monuments

Església de Sant Martí Bisbe. Es va acabar el 1805, l'altar major és del segle XVII; els frescos al·lusius a Sant Martí, s'atribuïxen a Vicent López; la capella del Crist de la Fe és del 1819.
Palau de la Baronia. L'antic palau, alçat sobre una fortalesa d'origen musulmà, va ser transformat en ajuntament.

Façana de l'Església de Sant Martí Bisbe.
Interior de l'Església de Sant Martí Bisbe.
Palau de la Baronia, seu de l'ajuntament.

Festes locals

Mare de Déu del Carme. Se celebren festes el 16 de juliol, i als Sants de la Pedra, el 30 del mateix mes.
Festes majors. Se celebren en la segona quinzena d'agost, en honor del Crist de la Fe.

Fills il·lustres

Angelino Soler Romaguera (Alcàsser, 1939). Amb 21 anys (1960), campió de la Volta Ciclista a Espanya. Va ser un ciclista professional entre 1960 i 1969.
Sva-ters. El grup de ska del poble.
Vicente Garcés Sanruperto (Alcàsser 1943- 2007). Neurocirurgià i sindicalista.

Himne

L'himne d'Alcasser és el següent:

«

Alcàsser, cantar volem amb alegria, les teues glòries i el bon treball.
La fama que tu alcançares algun dia, va ser per les figues que tens de tot l'any.
Saborosa fruita tu sempre seràs, que tots nosaltres ens tens molt "xiflats".
Bonica, perquè el teu negre a tots encisa i eres la delícia de fadrins i casats.
Visca sempre Alcàsser. Visca, Visca, Visca!

»

Grups musicals

Sva-ters és un grup musical d'Alcàsser.

Notes

↑ També participaren a les eleccions municipals de 2019: Som Valencians en Moviment-CUIDES (UIG-SOMVAL-CUIDES) (285 vots, 5,55%), Unides Podem (Podem-EUPV) (246 vots, 4,79%) i Contigo Somos Democracia (Contigo) (9 vots, 0,18%).
↑ Gent d'Alcàsser (Gd'A) perdé el regidor obtingut el 2015.