Aleksandr Iegórov

Aleksandr Iegórov

Nom original	(ru) Александр Ильич Егоров
Biografia
Naixement	13 octubre 1883 ^(Julià) Buzuluk (Rússia)
Mort	23 febrer 1939 (55 anys) Moscou (Rússia)
Causa de mort	pena de mort
Sepultura	Cementiri de Donskoi
Membre del Soviet Suprem de la Unió Soviètica
Dades personals
Formació	Escola Militar de Kazan
Activitat
Ocupació	polític, oficial, comandant militar
Activitat	1901 -
Partit	Partit Comunista de la Unió Soviètica
Carrera militar
Lleialtat	Unió Soviètica
Branca militar	Infanteria i Exèrcit de Terra de la URSS
Rang militar	Mariscal de la Unió Soviètica coronel
Conflicte	Primera Guerra Mundial Guerra Civil Russa Guerra polonesosoviètica
Participà en
26 gener 1934	17è Congrés del Partit Comunista de la Unió Soviètica
Família
Cònjuge	Galina Iegórova
Premis
(1921)  Arma Honorífica Revolucionària (1919, 1928)  Orde de la Bandera Roja (1917)  Orde de Sant Vladímir, 4a classe amb espases i cinta (1917)  Espasa Daurada per la valentia (1915)  Orde de Sant Estanislau, 2a classe amb espases (1915)  Orde de Santa Anna, 3a classe amb espases i cinta (1915)  Orde de santa Anna de 4a classe (1915)  oficial de l'Orde de Santa Anna (1913)  Medalla en memòria del 300è aniversari de la dinastia Romànov (1912)  Medalla en memòria de la Guerra Patriòtica de 1812 (1909)  Creu del 50è aniversari del final de la guerra del Caucas (1907)  Orde de sant Estanislau de 3a classe  Orde de Sant Vladímir  Orde de Santa Anna  Orde de Sant Estanislau

Aleksandr Iegórov (rus: Александр Ильич Егоров) (Buzuluk, 13 d'octubre de 1883 ^(Julià) - Moscou, 23 de febrer de 1939), nom complet amb patronímic Aleksandr Ilitx Iegórov, rus: Александр Ильич Егоров, fou un comandant militar soviètic, Mariscal de la Unió Soviètica i víctima de la Gran Purga estalinista de finals de la dècada dels 30.

Iegórov (de vegades transliterat Egorov) nasqué en el si d'una família camperola prop de Samara, a la Rússia central. Ingressà a l'Exèrcit del Tsar el 1901, graduant-se com a oficial el 1905. Durant la Primera Guerra Mundial arribà al rang de Tinent Coronel, sent ferit en 5 ocasions. El 1904 s'afilià al Partit Social-Revolucionari, però després de la conquesta del poder dels bolxevics a la Revolució d'Octubre de 1917, acceptà el nou règim i es convertí en comandant del nou Exèrcit Roig.

Durant la Guerra Civil Russa, Iegórov va ser comandant del Front del Sud de l'Exèrcit Roig i tingué una participació destacada en la derrota de l'Exèrcit Blanc a Ucraïna. El 1920 va ser un dels comandants soviètics durant la Guerra Poloneso-Soviètica, sent un estret aliat en aquesta campanya de Stalin i de Semion Budionni. El 1925-26 va ser enviat com a conseller militar a la Xina. El 1927 va ser nomenat comandant de l'Exèrcit Roig a Belarús. El 1931 esdevingué Vice-Ministre de Defensa i Cap de l'Estat Major de l'Exèrcit Roig. El 1934 va ser escollit membre candidat al Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica. El 1935, va ser un dels 5 primers Mariscals de la Unió Soviètica.

Donades la seva vella amb Stalin i Budionni, Iegórov se sentí segur davant l'onada d'arrestos que va haver a l'Exèrcit Roig el 1937, amb l'inici de la Gran Purga estalinista. Oficialment va ser nomenat jutge al judici de Mikhaïl Tukhatxevski al juny d'aquell any, tot i que és dubtós que el judici arribés a tenir lloc. Però aquell mateix any va ser detingut al febrer de 1938 i executat algun temps després (oficialment s'anuncià el febrer de 1939, però hi ha fonts soviètiques que daten la seva mort el 1941.

Va ser rehabilitat per Nikita Khrusxov durant la desestalinització.

Condecoracions

• 2 Ordes de la Bandera Roja (1919, 1928)
• Orde de la Bandera Roja de l'RSS de l'Azerbaidjan (1921)
• Orde de la Bandera Roja de l'RSS de Georgia (1924)
• Medalla del 20è Aniversari de l'Exèrcit Roig