Alvarado (Veracruz)

Alvarado

Tipus	localitat de Mèxic i ciutat
Localització
18° 46′ 16″ N, 95° 45′ 43″ O / 18.771°N,95.762°O / 18.771; -95.762
Estat	Mèxic
Estat federat	Veracruz
Entitat territorial administrativa	Papaloapan Region ^(en)
Municipi	municipi d'Alvarado
Capital de	municipi d'Alvarado
Població humana
Població	57.035 (2020)
Geografia
Altitud	10 m
Identificador descriptiu
Fus horari	UTC−06:00, hora estàndard UTC−05:00, horari d'estiu
Prefix telefònic	297
Lloc web	alvarado.gob.mx

Alvarado és una ciutat localitzada en l'estat de Veracruz a Mèxic. La població és de 23.128 habitants al cens del 2010.

La seva extensió territorial limita al nord amb el municipi de Boca del Río i per això forma part de la Zona Metropolitana de Veracruz.^[1]

Toponímia

Abans de l'arribada dels espanyols el poblat era anomenat pels nadius "Atlizintla". El nom vol dir "al costat de l'aigua abundant", perquè el lloc es trobava al sud-oest de la península que es forma entre la desembocadura del riu Papaloapan i el sistema de llacunes sobre el Golf de Mèxic. A l'arribada dels espanyols va rebre el nom d'Alvarado, en nom del conqueridor Pedro de Alvarado. Cap a 1600 el poblat era conegut com a "San Cristóbal de Alvarado", en honor del Sant patró del poble. No es va trobar una data exacta, encara que a partir de començaments del segle xx la ciutat era àmpliament coneguda només com a "Alvarado".^[2]

Geografia

Localització i àrea

Regió del Papaloapan, Alvarado està marcat amb el número 3.

Les coordenades geogràfiques del Municipi de Alvarado (número 3 en el mapa) són: 18°46' Latitud Nord, 95°46′ Longitud Oest a 10m sobre el nivell del mar. Es troba a la denominada "Regió del Papaloapan"; confina amb municipis pertanyents a la "Regió de Sotavento".^[3]

Hidrografia

El municipi es troba regat pels rius Papaloapan i Blanc, sent tots dos tributaris del complex de les llacunes d'Alvarado, constituït, de Nord a Sud, per les llacunes Camaronera, Buen País, Alvarado i Tlalixcoyan. Alhora, aquest conjunt de zones lacustres configura l'ecoregió dels Manglars d'Alvarado, la zona de manglars més septentrionals del Golf de Mèxic.^[4]

Història

Esdeveniments rellevants

Segle XVI

• 1518, el conqueridor Pedro de Alvarado arriba a Atlizintla, col·locant el seu nom tant al poblat com al riu que mulla les seves costes.
• 1525, 19 de setembre, la comunitat queda sota el Bisbat Carolense o de Yucatán.
• 1560, Gaspar Rodríguez de Santolalla s'estableix en el lloc.
• 1563, Juan de Sahagún construeix a Alvarado les instàncies per embarcar mercaderies rumb al port de Veracruz.

Segle xvii

• 1600, la comunitat comença a denominar-se com a Sant Cristóbal de Alvarado.
• 1609, primers registres de població: 20 veïns casats i 236 negres.
• 1646, nova divisió en la Nova Espanya, col·loca a Sant Cristóbal de Alvarado sota la jurisdicció de la Nova Diòcesi de Puebla.
• 1667, Sant Cristóbal de Alvarado és víctima d'atacs pirates..

Segle xviii

• 1737, es funda la primera escola oficial, denominada com a "Escola Real", ara coneguda com a "Carlos A. Ramón".
• 1742, registres de població: amb 50 o 60 famílies d'espanyols i mulats.
• 1774, un incendi destrueix gairebé totalment el poblat.
• 1777, registres de població: 284 veïns.
• 1790, 330 famílies, amb 2000 ànimes de població entre "grans i petits".
• 1790, el cens assigna a Alvarado una població de 330 famílies, representant uns 1,320 individus.

Segle xix

• 1812, Sant Cristóbal de Alvarado queda sota la jurisdicció de la Província de Veracruz.
• 1813, el Gral. Nicolás Bravo és derrotat.
• 1816, La Corona Espanyola concedeix el Títol de "Vila" al poblat.
• 1818, el primer Ajuntament és autoritzat.
• 1821, el Coronel Antonio López de Santa Anna s'aixeca en armes en suport al "Pla d'Iguala".
• 1825, la vila queda sota la jurisdicció del Departament del Golf, departament Veracruz, cantó Veracruz.
• 1838, comença a ser habilitat el port, amb nomenclatura d'internacional.
• 1846, a l'agost, comencen els primers atacs al port, en el marc de la Guerra d'Intervenció nord-americana.
• 1846, la vila rep el Títol de "Il·lustre" per la defensa del port durant la Intervenció de les tropes nord-americanes.
• 1847, es construeixen els forts de "El Fortín de Santa Teresa", "Fuerte Santa Bárbara", "Fuerte El Rosario", "El Fortín de la Unión" i "Punta del Sud".
• 1847, la vila és capturada per l'exèrcit invasor, durant la Guerra d'Intervenció.
• 1867, és declarat port d'altura pel President Juárez.
• 1878, s'eleva la vila a categoria de "Ciutat".
• 1879, comença la construcció de les escoles "Benito Juárez" i "Josefa Ortiz de Domínguez".
• 1890, s'augmenten les terres del municipi per donació que va fer Buenaventura Tejeda, amo de la Hisenda Joluca.
• 1893, s'inaugura el ferrocarril Veracruz-Alvarado.
• 1897, s'agreguen al municipi les hisendes de Santa María Punta, Hato i Antón Lizardo, que pertanyien a Boca del Río.
• 1900, és inaugurat el nou Palau Municipal, seu de l'H. Ajuntament des d'aquesta data.

Segle XX.

Puente de Alvarado sobre el Riu Papaloapan

• 1929, Tlacotalpan formula un testimoniatge de gratitud als auxilis i generositat prestats per Alvarado, en ocasió de la gran inundació que va sofrir aquest port.
• 1932, es filma "Redes", pel·lícula social. Mostra que i com es pesca a Alvarado. Musicalizada per Silvestre Revueltas. Els actors són veritables pescadors del lloc.
• 1944, s'honra a la ciutat amb el títol de "Generosa".
• 1946, se celebra el primer Centenari de la Defensa del Port durant la Guerra d'Intervenció amb els Estats Units.
• 1957, l'H. Congrés estatal atorga el Títol de "Heroica" a la Generosa Ciutat i Port d'Alvarado.
• 1963, Són inaugurats pel President de Mèxic el Pont i la fàbrica processadora de peixos i mariscs "Productos Pesqueros de Alvarado".
• 1979, s'inaugura la Casa de la Cultura "Narcís Serradell Sevilla".
• 1987, s'acaba la construcció i és desembarcada a les aigües del Riu Papaloapan la rèplica de la Nao Marigalante, una de les embarcacions que va utilitzar Cristóbal Colón en els seus viatges expedicionaris. La construcció va ser duta a terme per les drassanes locals d'Oscar Camarero, empresari local, a partir de la idea i concepte del navegant espanyol Vital Alsar. La padrina de la nau va ser l'actriu i doctora en lletres Alicia Rodríguez, portadora oficial de la "Bandera de la Pau".

Segle XXI

• 2004, Per primera vegada en la seva història les eleccions municipals donen com a resultat el triomf d'un candidat no pertanyent al PRI.
• 2006, Un autobús de transport local va caure del pont de Alvarado a les aigües profundes del Riu Papaloapan, deixant com a saldo als seus set morts.
• 2008, S'inicia la construcció del trimarán Zamná que portarà un missatge de pau al món; la construcció va ser realitzada per Don Oscar Camarero, sota el subsidi del seu propietari, Don Manuel Díaz Rubio i capitanejada novament pel navegant càntabre Vital Alsar.
• 2009, El 25 de juliol parteix del port de Alvarado el trimarán Zamná.
• 2009, La matinada del 29 d'octubre es registra un sisme de 5,7 en l'escala de Richter a 14 km al nord-oest del cap de municipi a l'altura de la localitat de Bon País. Es registren danys menors en el Palau Municipal i construccions antigues, encara que danyant severament l'edifici anteriorment conegut com a "Saló la Medul·la" causant la seva ensulsiada el 8 de novembre per a la seva total demolició dies després.
• 2010, A causa de les inundacions ocasionades pel Riu Papaloapan, el 28 d'agost i el 27 de setembre del mateix any, Alvarado rep generosament a centenars de Tlacotalpenys damnificats. Aquestes inundacions són considerades les més grans de la història.
• 2011, El 6 de febrer de 2011 és novament reconeguda com a Generosa per part del Poble Tlacotalpeny per l'ajuda brindada als damnificats de les inundacions de l'any 2010 .

Govern i política

Divisió administrativa

El municipi compta amb una extensió territorial de 840.63 km² i està conformat per 265 localitats. Un port excel·lent per ser explotat com a port turístic i marítim a causa de la seva riquesa natural.

Referències

1. Delimitación de las zonas metropolitanas de México (en castellà). INEGI, 2004, p. 149. 
2. Trujillo Bolio, Mario A. El Golfo de México en la centuria decimonónica: entornos geográficos, formación portuaria y configuración marítima (en castellà). CIESAS, 2005, p. 71. ISBN 978-970-701-570-8. 
3. García Martínez, Bernardo. Las regiones de México: breviario geográfico e histórico (en castellà). El Colegio de Mexico AC, 2008, p. 286. ISBN 978-968-12-1322-0. 
4. McGinley, Mark. «Alvarado mangroves». The Encyclopedia of Earth, 30-06-2014. [Consulta: 24 desembre 2023].

Enllaços externs

• Alvarado - Lloc web oficial
• Dades Generals actualitzades de Alvarado Arxivat 2018-06-20 a Wayback Machine.