Nom original | (es) Amando de Miguel |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 20 gener 1937 Pereruela (província de Zamora) |
Mort | 3 setembre 2023 (86 anys) Madrid |
Formació | Universitat de Madrid |
Es coneix per | Signant del Manifest dels 2.300 |
Activitat | |
Camp de treball | Sociologia |
Ocupació | sociòleg, escriptor, professor d'universitat |
Ocupador | Universitat Complutense de Madrid Universitat de Barcelona |
Interessat en | Història contemporània d'Espanya |
Participà en | |
14 març 2018 | Manifest per la Història i la Llibertat |
9 abril 2003 | Democràcia sense ira |
Obra | |
Estudiant doctoral | Damià Mollà Beneyto |
Premis | |
Amando de Miguel Rodríguez (Pereruela, 20 de gener de 1937 - Madrid, 3 de setembre de 2023) fou un sociòleg espanyol. Col·laborà habitualment en l'emissora de ràdio Cadena COPE, el periòdic La Razón i el periòdic digital Libertad Digital, entre altres mitjans.
Esdevingué catedràtic emèrit de Sociologia de la Universitat Complutense de Madrid,[1] càrrec que anteriorment ocupà a les de València i Barcelona, on col·laborà a la revista El Viejo Topo i fou un dels signants del Manifest dels 2.300 l'any 1981.[2] Després de l'atemptat de Terra Lliure contra Federico Jiménez Losantos, un altre dels signants del manifest, es desplaçà a la Universitat de Colúmbia, on cursà un postgrau. També exercí de professor visitant a les universitats de Yale i Florida i El Colegio de México.[3] Fou director d'estudis de Tábula-V, un institut d'opinió pública que, entre altres treballs, elaborà una sèrie d'informes anuals sobre la societat espanyola, l'últim, de 1996-1997. A tall individual publicà més de vuitanta llibres i milers d'articles.
Col·laborà habitualment en mitjans de comunicació amb una particular fascinació pel llenguatge, tal com es percep de diverses de les seves obres i articles periodístics. Fou guardonat amb els premis d'assaig: Espasa (1988), Jovellanos (2001), Miguel Espinosa (2003) i Premi de Contes Cafè "El Pícaro" (Toledo, 2004).
Des de 2004 fou membre del Consell Econòmic i Social de la Comunitat de Madrid.[4] Un any més tard sol·licitaren el seu cessament, que finalment no es produí, quan li preguntà a l'aleshores secretària general de Polítiques d'Igualtat del Ministeri de Treball i Afers Socials espanyol, Soledad Murillo, durant la presentació del projecte de llei contra la violència de gènere si tenia clítoris.[5]
Formà part del patronat d'honor de la Fundació per a la Defensa de la Nació Espanyola (DENAES).[6]
Premis i fites | ||
---|---|---|
Precedit per: Salvador Giner i de San Julián El destino de la libertad |
Premi Espasa d'Assaig 1988 |
Succeït per: Justino Sinova Garrido Miguel Ángel Quintanilla Fisac Ramón Vargas-Machuca La utopía racional |
Precedit per: John Searle Razones para actuar. Una teoría del libre albedrío |
Premi Internacional d'Assaig Jovellanos 2001 |
Succeït per: Emilio González Ferrín La palabra descendida. Un acercamiento al Corán |