Amando de Miguel Rodríguez

Plantilla:Infotaula personaAmando de Miguel Rodríguez
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Amando de Miguel Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement20 gener 1937 Modifica el valor a Wikidata
Pereruela (província de Zamora) Modifica el valor a Wikidata
Mort3 setembre 2023 Modifica el valor a Wikidata (86 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Es coneix perSignant del Manifest dels 2.300
Activitat
Camp de treballSociologia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciósociòleg, escriptor, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Complutense de Madrid
Universitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Interessat enHistòria contemporània d'Espanya Modifica el valor a Wikidata
Participà en
14 març 2018Manifest per la Història i la Llibertat
9 abril 2003Democràcia sense ira Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralDamià Mollà Beneyto Modifica el valor a Wikidata
Premis

Amando de Miguel Rodríguez (Pereruela, 20 de gener de 1937 - Madrid, 3 de setembre de 2023) fou un sociòleg espanyol. Col·laborà habitualment en l'emissora de ràdio Cadena COPE, el periòdic La Razón i el periòdic digital Libertad Digital, entre altres mitjans.

Biografia

[modifica]

Esdevingué catedràtic emèrit de Sociologia de la Universitat Complutense de Madrid,[1] càrrec que anteriorment ocupà a les de València i Barcelona, on col·laborà a la revista El Viejo Topo i fou un dels signants del Manifest dels 2.300 l'any 1981.[2] Després de l'atemptat de Terra Lliure contra Federico Jiménez Losantos, un altre dels signants del manifest, es desplaçà a la Universitat de Colúmbia, on cursà un postgrau. També exercí de professor visitant a les universitats de Yale i Florida i El Colegio de México.[3] Fou director d'estudis de Tábula-V, un institut d'opinió pública que, entre altres treballs, elaborà una sèrie d'informes anuals sobre la societat espanyola, l'últim, de 1996-1997. A tall individual publicà més de vuitanta llibres i milers d'articles.

Col·laborà habitualment en mitjans de comunicació amb una particular fascinació pel llenguatge, tal com es percep de diverses de les seves obres i articles periodístics. Fou guardonat amb els premis d'assaig: Espasa (1988), Jovellanos (2001), Miguel Espinosa (2003) i Premi de Contes Cafè "El Pícaro" (Toledo, 2004).

Des de 2004 fou membre del Consell Econòmic i Social de la Comunitat de Madrid.[4] Un any més tard sol·licitaren el seu cessament, que finalment no es produí, quan li preguntà a l'aleshores secretària general de Polítiques d'Igualtat del Ministeri de Treball i Afers Socials espanyol, Soledad Murillo, durant la presentació del projecte de llei contra la violència de gènere si tenia clítoris.[5]

Formà part del patronat d'honor de la Fundació per a la Defensa de la Nació Espanyola (DENAES).[6]

Obra

[modifica]
  • Carta abierta a una universitaria (Ediciones 99, 1973).
  • Manual de Estructura Social de España (Tecnos, 1974).
  • Sociología o Subversión (Plaza & Janés, 1974).
  • Sexo, mujer y natalidad en España (Cuadernos para el diálogo, 1974).
  • Sociología del franquismo (Euros, 1975).
  • Desde la España predemocrática (Ediciones Paulinas, 1976).
  • La España de nuestros abuelos (1995).
  • Con sentido común (1996).
  • Manual del perfecto sociólogo (1996).
  • Autobiografía de los españoles (1997).
  • El impacto de la telefonía móvil en la sociedad española (1997).
  • ABC de la opinión española, (1997).
  • La sociedad española 1996-97 (1997).
  • Opinión pública y nivel de vida (1998).
  • El final de un siglo de pesimismo 1898-1998, (1998).
  • El Sexo de nuestros abuelos, (1998).
  • Los españoles y los libros, (1998).
  • La movilidad urbana y los vehículos de dos ruedas, (1998).
  • Los madrileños y el consumo, (1998).
  • El libro de las preguntas (1999).
  • Los madrileños y su ciudad (1999).
  • Los derechos del consumidor en el municipio de Madrid(1999).
  • Estudio Sociológico SANOFI: Mujeres e hipertensión (1999).
  • Los peatones y el tráfico urbano (2000).
  • La vida cotidiana de los españoles en el siglo XX (2001).
  • El espíritu de Sancho Panza. El carácter español a través de los refranes (2000).
  • Saber beber, saber vivir (2002).
  • El idioma español (2002).
  • El final del franquismo: testimonio personal (2003).
  • Las ideas económicas de los intelectuales españoles (2003).
  • Sancho Panza lee El Quijote (2004).
  • La mentalidad de los españoles a comienzos del siglo XXI (2004).
  • Sobre gustos y sabores: los españoles y la comida (2004).
  • Servir al rey: recuerdo de la mili: 1938-2001 (2005).
  • Secuestro prolongado (2005).
  • El arte de envejecer (2005).
  • La lengua viva (2005).
  • Sociología del Quijote (2005).
  • Nuestro mundo no es de este reino (2005).
  • Entre los dos siglos (2005).
  • Los españoles y la religión (2005).
  • Hacían una pareja estupeda... (2006).
  • Escritos contra corriente (2006).
  • Se habla español (2009).
  • La magia de las palabras (2009).
  • Memorias y desahogos (2010).
  • Historia de una mujer inquieta (2011).
  • Judíos en la ciudad de los Ángeles (2011).

Referències

[modifica]


Premis i fites
Precedit per:
Salvador Giner i de San Julián
El destino de la libertad
Premi Espasa d'Assaig
1988
Succeït per:
Justino Sinova Garrido
Miguel Ángel Quintanilla Fisac
Ramón Vargas-Machuca
La utopía racional
Precedit per:
John Searle
Razones para actuar. Una teoría del libre albedrío
Premi Internacional d'Assaig Jovellanos
2001
Succeït per:
Emilio González Ferrín
La palabra descendida. Un acercamiento al Corán