Barret de 3-15 cm de diàmetre, cobert de petites escates fosques, de color marró clar groguenc (semblant al de la mel) i enganxós al tacte quan és humit.
Són fongsparàsits que viuen sobre arbres i arbustos llenyosos i poden ésser molt destructius, ja que són responsables de la podridura blanca o podridura seca (la fusta que la pateix es transforma en una massa clara, tova i farinosa). La seua alta capacitat destructiva prové del fet que, a diferència de la majoria dels paràsits, no li cal moderar el seu creixement per tal d'evitar la mort del seu hoste, ja que es nodrirà, igualment, de la matèria morta.[4]
Algunes de les seues espècies són els organismes més longeus i grossos del planeta. Així, per exemple, Armillaria ostoyae pot cobrir 8,9 km² de superfície i arribar a tindre milers d'anys.[4][9]
↑Pegler DN., 2000. "Taxonomy, nomenclature and description of Armillaria". A: Fox RTV. Armillaria Root Rot: Biology and Control of Honey Fungus. Intercept. pp. 81–93. ISBN 1-898298-64-5
Anderson, J.B. i R.C. Ullrich., 1979. Biological species of Armillaria in North America. Mycologia 71: 402-414.
Anderson, J. B., (1986). Biological species of Armillaria in North America: Redesignation of groups IV and VIII and enumeration of voucher strains for other groups. Mycologia 78: 837-839.
Banik, M. T., J. A. Paul & H. H. Burdsall, (1995). Identification of Armillaria species from Wisconsin and adjacent areas. Mycologia 87: 707-712.
Banik, M. T., T. J. Volk & H. H. Burdsall, (1996). Armillaria species of the Olympic Peninsula of Washington state, including confirmation of North American biological species XI. Mycologia 88: 492-496.
Baumgartner, K. & Rizzo, D. M., (2001). Distribution of Armillaria species in California. Mycologia 93: 821-830.
Kim, M-S. Et al., (2000). Characterization of North American Armillaria species by nuclear DNA content and RFLP analysis. Mycologia 92: 874-883.
Mallett, K.I., 1990. Host range and geographic distribution of Armillaria root rot pathogens in the Canadian prairie provinces. Canad, J. Forestry Res. 20: 1859-1863.
Marxmüller, H., 1992. Some notes on the taxonomy and nomenclature of five European Armillaria species. Mycotaxon 44: 267-274.
Morrison, D.J., D. Chu i A.L.S. Johnson, 1985. Species of Armillaria in British Columbia. Can. J. Plant Pathol. 7:242-246.
Thiers, H. D. & Sundberg, W. J., (1976). Armillaria (Tricholomataceae, Agaricales) in the western United States including a new species from California. Madrono 23: 448-453.
Volk, T. J. & Burdsall, H. H., (1993). The state of taxonomy in the genus Armillaria. McIlvainea 11: 4-11. «Enllaç».
Volk, T. J. i H. H. Burdsall, Jr., (1995). A nomenclatural study of Armillaria and Armillariella species. Synopsis Fungorum 8. Fungiflora: Oslo, Noruega. 121 pp.
Volk, T. J., (2005). Key to North American Armillaria species. «Enllaç».
Watling, R., G.A. Kile i N.M. Gregory, 1982. The genus Armillaria - Nomenclature, Typification, the identity of Armillaria mellea and species differentiation. Trans. British Mycol. Soc. 78:271-285.