Filla de l'actor, director i dramaturg Louis Péricaud (1835-1909), va fer la major part de la seva carrera cinematogràfica durant l'època del cinema mut.
És gràcies a una entrevista que Berthe Jalabert va concedir l'any 1922 a l'escriptor André Bencey per a la revista Cinémagazine,[3] que coneixem la major part de la seva vida i carrera.
Així és com ens assabentem que va néixer a Rennes de pares actors.[4] «Encara no tenia divuit mesos quan vaig marxar de Rennes i des d'aleshores no hi he tornat mai", diu. Va passar part de la seva infància a Lió on la seva mare va obtenir un compromís a llarg termini al Théâtre des Célestins. El seu pare, contrari a la seva vocació d'actriu, la va col·locar com a aprenenta durant dos anys a una floristeria. Als 17 anys, els còmics amics de la família van aconseguir convèncer el seu pare perquè s'adonés de la seva passió pel teatre.
Després de prendre classes de teatre a Lió, Berthe Péricaud va començar al teatre municipal de Niça el 1876, que va marxar l'agost de 1878 a Le Havre.[5] Al número 35 del 31 d'agost de 1878 de la revista Le Monde Artistique es pot llegir sobre la reobertura del Grand-Théâtre du Havre per a la temporada d'hivern 1878-1879 que «entre tants noms nous, una ens crida especialment l'atenció, és la de Mlle Péricaud, filla de l'excel·lent actor a qui tant ha aplaudit la gent del Havre en el passat. Els èxits del pare són una bona recomanació per Mlle Péricaud».[6] Va ser allà on va conèixer l'actor Victor Jalabert[7] amb qui es va casar uns mesos més tard el 8 de febrer de 1879 i sota el nom de la qual es coneixerà d'ara endavant.[8] Segueix una carrera conjunta que durarà 20 anys a tot França.
Vídua el novembre de 1899,[9] va seguir la seva carrera en solitari a les províncies (formarà part, sobretot, de la pintura del Troupe Théâtre des Variétés de Tolosa per a la temporada 1902-1903)[10] finalment es va establir definitivament a París amb els seus fills a 1913, quan va entrar al théâtre des Arts i després al théâtre des Champs-Élysées. El gener de 1914, a petició de Gaumont, va rodar la seva primera pel·lícula L'Étau sota la direcció de Maurice Mariaud, després va continuar rodant amb Henri Pouctal, Louis Feuillade, Henri Fescourt i René Le Somptier fins a la declaració de guerra.
Tot i que la majoria dels estudis van ser tancats durant el conflicte, Berthe Jalabert va aconseguir, tanmateix, rodar una vintena de pel·lícules, abans de reprendre després de l'armistici una intensa carrera tant al teatre com al cinema.
Després d'aquesta entrevista, Berthe Jalabert no sembla haver fet cap altra entrevista a la premsa, tant és així que els darrers anys de la seva carrera estan poc documentats.
Berthe Jalabert va aparèixer per última vegada a la pantalla l'any 1935 a Golgotha de Julien Duvivier, abans d'abandonar les escenes del teatre i els decorats de les pel·lícules. Va morir set anys més tard a Montalban on s'havia retirat.
↑Louis Péricaud (1835-1909) i Caroline Annette Meyronnet (1837-?).
↑d'on era la seva mare, filla d'actors (Ciutat de Le Havre, estat civil, registre de naixement de 1837, acta n° 521).
↑a la taula de les tropes, publicada en el mateix número, s'especifica: Berthe Péricaud, 1a ingenuïtat (Lió, Niça).
↑Poc se sap de Victor Jalabert a part del que s'indica al certificat de matrimoni: nascut el 1847 a Mustapha a Algèria francesa on el seu pare, originari de Toló, era oficial de cavalleria. Va morir sobtadament el novembre de 1899 a l'edat de 51 anys, deixant el teatre de Le Havre. Poc se sap sobre la seva carrera com a actor i els papers que va interpretar [1].
↑Ciutat de Le Havre, estat civil, registre de matrimonis de 1879, acte núm. 81. La seva filla Honorine Jeanne Louise va néixer el 24 de juliol següent (registre de naixement de 1879, acte núm. 1850).