Carrícola

Carrícola

Tipus	municipi d'Espanya i municipi del País Valencià
Localització
38° 50′ 26″ N, 0° 28′ 17″ O / 38.840555555556°N,0.47138888888889°O / 38.840555555556; -0.47138888888889
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Valencià
Província	Província de València
Comarca	la Vall d'Albaida
Capital	Carrícola ^(en)
Població humana
Població	102 (2023) (20,4 hab./km²)
Gentilici	carricolina, carricolí
Idioma oficial	català (predomini lingüístic)
Geografia
Superfície	5 km²
Altitud	425 m
Partit judicial	Ontinyent
Organització política
• Alcaldessa	Susana Cháfer Nácher
Identificador descriptiu
Codi postal	46869
Codi INE	46086
Codi ARGOS de municipis	46086
Lloc web	carricola.es

Carrícola és un municipi del País Valencià a la comarca de la Vall d'Albaida.

Geografia

Està situada al vessant nord de la Serra del Benicadell. La superfície del terme és muntanyosa, especialment als contraforts de la serra, on arriba als 812 m d'altitud a l'Alt de la Font Freda.

El clima és temperat, amb hiverns freds, els vents dominants són els de l'oest i est; este últim provoca les pluges, generalment del novembre al febrer, en les altures de Benicadell neva al gener. Drenen el terme els barrancs del Castellet i del Pleit.

Des València, s'accedix a Carrícola a través de la A-7 per a enllaçar amb la CV-40 i acabar en la CV-615.

Localitats limítrofes

El terme municipal de Carrícola limita amb les localitats següents:

Atzeneta d'Albaida, Bèlgida, Bufali i el Palomar, totes elles de la Vall d'Albaida.

Història

El topònim prové de l'arrel íbera karr, que significaria roca, tormo o pedra. Els romans hi aplicaren el diminutiu del llati -cula, amb la qual cosa quedaria llatinitzat i seria pronunciat com a Karricula o Karrícola pels àrabs.^[1]

Té el seu origen en una alqueria islàmica que Jaume I va cedir, juntament amb la torre del Castellet, a hores d'ara, en terme del Palomar, a Berenguela Alonso en 1270; el 1273 passa, també per donació del rei conqueridor al bisbe de València. La baronia de Carrícola fou vinculada, el 1477, pel cardenal Lluís Joan del Milà i de Borja i va recalar posteriorment en els Orense i els Tamarit. Fou lloc de moriscos i tot just abans de l'expulsió tenia 56 cases, segons el Cens de Caracena. Va ser repoblada amb gent del Palomar i d'Albaida l'any següent.

Eclesiàsticament havia pertangut a Otos des del 1535 fins al 1754, quan esdevingué vicariat independent.^[2] L'any 1768 va enregistrar 245 habitants, però des d'aleshor la població va declinar: 174 habitants l'any 1842 i 129 el 1930.^[3]

Alcaldes

Des de 2020 l'alcalde de Carrícola és Juan Salvador Miralles Tomàs de Sóm Carrícola-Compromís Municipal (SC-Compromís).^[4]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Alcalde o alcaldessa	Partit polític	Data de possessió	Observacions
1979–1983	Arcadio Cháfer Satorres	GIC[a]	19/04/1979	--
1983–1987	Ismael Lozada Calatayud	GIC	28/05/1983	--
1987–1991	Rafael Sanz Quilis	PSPV-PSOE	30/06/1987	--
1991–1995	Rafael Sanz Quilis	PSPV-PSOE	15/06/1991	--
1995–1999	Rafael Sanz Quilis	PSPV-PSOE	17/06/1995	--
1999–2003	Rafael Sanz Quilis	PSPV-PSOE	03/07/1999	--
2003–2007	Juan Luis Blasco Cháfer	PSPV-PSOE	14/06/2003	--
2007–2011	Susana Cháfer Nácher	PSPV-PSOE	16/06/2007	--
2011–2015	Susana Cháfer Nácher	PSPV-PSOE	11/06/2011	--
2015–2019	Susana Cháfer Nácher	PSPV-PSOE	13/06/2015	--
2019-2023	M. Teresa Cháfer Nácher Juan Salvador Miralles Tomàs	SC-Compromís[b] SC-Compromís	15/06/2019 03/01/2020	Dimissió/renúncia --
Des de 2023	n/d	n/d	17/06/2023	--
Fonts: Generalitat Valenciana[4]

Demografia

Vista de l'Ajuntament de Carrícola, al centre del poble.

Rètol situat a l'entrada del municipi.

D'acord amb el cens de l'INE de 2021, hi ha empadronats 102 habitants, de gentilici carricolins i carricolines. Un 90,23% dels habitants sap parlar valencià, segons el cens del 2001.

Evolució demogràfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005	2007	2011	2021
71	73	76	77	78	73	81	79	81	69	93	102

Economia

L'economia carricolina es basa tradicionalment en l'agricultura. Quasi tots els cultius són de secà, principalment ametlers, garrofera i oliveres. A la comarca de la Vall d'Albaida, Carrícola ha sigut pionera en la introducció del conreu biològic com a iniciativa de desenvolupament sostenible. Gràcies a això s'han generat beneficis econòmics i en forma d'oferta de productes que fan factible iniciatives de turisme rural. La localitat és també un punt de partida habitual per a l'inici de rutes senderistes dins dels paratges naturals del terme, especialment les que recorren la Serra del Benicadell.

Monuments

• Castell de Carrícola. Situat al terme municipal del Palomar.
• Font de Cinc Xorros
• Font de Melero
• Església de Sant Miquel Arcàngel. Renovada l'any 1903.
• Ermita del Crist del Calvari

Festes locals

• Festes patronals. Celebra les festes patronals en honor del Crist del Calvari el 29 i 30 de setembre.

Vegeu també

• M. Carroça de Vilaragut, (segle xiv-XV) senyora de Carrícola.

Notes

1. GIC són les sigles de «Grupo Independiente de Carrícola».
2. SC-Compromís és l'acrònim de «Som Carrícola-Compromís Municipal».

Referències

1. «El nom, els orígens i l'evolució del poble». Ajuntament de Carrícola.
2. «Carrícola». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
3. Gran Enciclopedia de la C. V., volum IV (en castellà). València: Prensa Valenciana, 2005, p. 107-108. ISBN 84-87502-51-2. 
4. Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Carrícola. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 6 desembre 2020].

Enllaços externs

• Ajuntament de Carrícola
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística Arxivat 2010-06-18 a Wayback Machine.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat Arxivat 2008-05-26 a Wayback Machine.