Eslida

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)
Viquidites	Viquidites

Eslida
	Escut d'armes
	Vista general d'Eslida
Tipus	municipi d'Espanya i municipi del País Valencià
Localització
	39° 52′ 46″ N, 0° 18′ 28″ O / 39.8794°N,0.3079°O
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Valencià
Província	Castelló
Comarca	la Plana Baixa
Capital	Eslida
Població humana
Població	758 (2023) (42,11 hab./km²)
Gentilici	eslidera, eslider
Idioma oficial	català (predomini lingüístic)
Geografia
Superfície	18 km²
Altitud	381 m
Limita amb	Aín ; Alfondeguilla ; Artana ; l'Alcúdia de Veo ; Xóvar
Partit judicial	Nules
Dades històriques
Festa patronal	Crist del Calvari ; Darreries d'agost
Organització política
• Alcalde	Rafael Sorribes Gómez
Identificador descriptiu
Codi postal	12528
Codi INE	12057
Codi ARGOS de municipis	12057
Lloc web	eslida.es

Eslida és un municipi del País Valencià a la comarca de la Plana Baixa. Limita amb els municipis d'Aín, L'Alcúdia de Veo, Artana, Alfondeguilla, i Xóvar, totes elles a la província de Castelló.

Geografia

Eslida es troba al centre de la Serra d'Espadà, en les proximitats del pic d'Espadà (1.041 msnm). El poble està adossat al mont del Castell, situat al peu del Puntal de l'Aljub (mont més prominent amb els seus 948 m d'altitud). Per a accedir al municipi des de Castelló de la Plana cal prendre l'autovia CV-10 i finalment la CV-223. La seua fascinant orografia, que compta amb frondosos boscs de pins i alzines sureres, està representada pels monts de La Costera, Tarraguán, Puntal de l'Aljub, Fonillet, La Batalla, Cocons, Maset, Solana la Mina... La Serra d'Eslida, ramificació amb nom propi de la Serra d'Espadà, està conformada per un arc de 180° en direcció E-O amb altures que s'aproximen als 800 msnm (com La Costera, Plana, la cadena de muntanyes des de Cocons fins al Puntal d'Artana, passant per les Masies i la Solana de la Mina) i barrancs que desaigüen en el riu Anna, que travessa el paisatge d'oest a est.

Història

Les primeres notícies de pobladors de la vall d'Eslida es tenen a partir de les restes d'ofrenes funeràries trobades en la Cova de l'Oret, que pertanyen a l'edat del bronze. Alguns historiadors la identifiquen amb l'Oleastrum que cita Estrabó durant l'època romana.

Durant la dominació musulmana formava part de la fillola de la Vall d'Uixó i abastà certa importància: fou seu de l'alcaidat d'Eslida i arribà a tenir escola de l'Alcorà. Els musulmans hi introduïren l'agricultura, el sistema de regadiu, configuraren l'actual nucli de població, aixecaren el castell i l'aqüeducte i deixaren la seua toponímia en les alqueries escampades pel terme: Lauret, Benalbuig, Alfeig, etc.

En 1237 els cavallers del rei Jaume I conquistaren la vila per als cristians. El 29 de maig de 1242, Jaume I li atorgà la primera Carta de Poblament, mitjançant la qual es respectaven els costums, religió, lleis i propietats dels musulmans que l'habitaven. En 1255 fou donada a Teresa Gil de Vidaure i en 1258 a Galceran de Montcada. El castell d'Eslida s'uní a la revolta d'Al-Azraq de 1247 i el 19 de setembre de 1256 tingué lloc la batalla de la Serra d'Espadà. Durant la guerra de les Germanies, com que els musulmans prengueren part pels nobles, se'ls obligà a batejar-se per a incrementar amb ells el nombre de les forces dels agermanats. Eslida participà activamente durant la sublevació morisca de la Serra d'Espadà de 1526.

En 1609, l'expulsió dels moriscos causà el seu total despoblament. En 1612 s'atorgà una nova Carta Pobla mitjançant la qual es repoblà la Baronia d'Eslida, que en 1633 passà a mans del duc de Medinaceli, que construí un forn, un hostal i diverses almàsseres en enfiteusis, donant nou esplendor a la vila. Alguns d'estos edificis encara es coneixen, com la casa del Duc, i el carrer del Porxet. Al llarg del segle xviii creix la producció d'oli i morera i s'exploten les mines de cinabri de La Solana. En 1910 abastà el màxim de la seua població amb 1.522 habitants. El segle xx és un segle de decadència agrícola i emigració cap a nuclis industrials.

Política i govern

Composició de la Corporació Municipal

El Ple de l'Ajuntament està format per 7 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 3 regidors del Partit Popular (PP), 3 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE) i 1 de Compromís per Eslida (Compromís).

Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Eslida
Candidatura		Cap de llista	Vots		Regidors
	Partit Popular	Rafael Sorribes Gómez	200	38,99%	3 (-1)
	Partit Socialista del País Valencià-PSOE	Lucía Doñate Sorribes	191	37,23%	3 ()
	Compromís per Eslida	Vicente Ramón Doñate Doñate	116	22,61%	1 (+1)
	Vots en blanc		6	1,17%
Total vots vàlids i regidors			513	100 %	7
	Vots nuls		10	1,91%
Participació (vots vàlids més nuls)			523	89,40%**
Abstenció			62*	10,60%**
Total cens electoral			585*	100 %**
Alcaldessa: Lucía Doñate Sorribes (PSPV) (15/06/2019) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (4 vots: 3 de PSPV i 1 de Compromís^[1])
Fonts: JEC,^[2] JEZ Sogorb,^[3] M. Interior,^[4] Periòdic Ara.^[5] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldia

Des de 2019 l'alcaldessa d'Eslida és Lucía Doñate Sorribes, del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE).

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període	Alcalde o alcaldessa	Partit polític	Data de possessió	Observacions
1979–1983	Modesto Jaime Galindo	UCD	19/04/1979	--
1983–1987	José Manuel Pitarch Sorribes	AP-PDP-UL-UV	28/05/1983	--
1987–1991	José Víctor Masip Miravet	PSPV-PSOE	30/06/1987	--
1991–1995	José Víctor Masip Miravet	PSPV-PSOE	15/06/1991	--
1995–1999	José Víctor Masip Miravet	PSPV-PSOE	17/06/1995	--
1999–2003	Maria Carmen Miravet Sorribes	PP	03/07/1999	--
2003–2007	Carlos Miravet Batlle	PSPV-PSOE	14/06/2003	--
2007–2011	Rafael Sorribes Gómez	PP	16/06/2007	--
2011–2015	Rafael Sorribes Gómez	PP	11/06/2011	--
2015–2019	Rafael Sorribes Gómez	PP	13/06/2015	--
2019-2023	Lucía Doñate Sorribes	PSPV-PSOE	15/06/2019	--
Des de 2023	n/d	n/d	17/06/2023	--
Fonts: Generalitat Valenciana^[6]

Demografia

Evolució demogràfica
1986	1987	1988	1989	1990	1991	1992	1993	1994	1995	1996	1998	2000	2001	2002	2003	2004	2005	2006	2007	2012
866	866	861	866	848	846	842	846	823	813	775	766	769	764	767	796	828	861	863	892	928

Monuments i llocs d'interés

Esliders i eslideres
N.	Nom i llinatges	Activitat
1939	Elvira Mondragón Sorribes	activista

El poble manté la fesomia que li donaren els musulmans: carrers torts, estrets i costeruts. En el terme hi ha fonts d'aigües minero-medicinals que esquitxen els monts d'Eslida. Destaquen: Fosques, Matilde, Castro, Fonillet, Sant Josep, sense oblidar El Barranc, el Rei,... (Com a data important subratllar que la font de Fonillet és l'únic brollador d'aigua potable de tot el País Valencià). També hi ha moltes coves com les de: L'Oret, La Ferrera, Fonillet i Matilde, que claven els seus laberíntics tentacles en l'interior de la serra. Així mateix, també hi ha diversos barrancs com els de l'Oret, de Xóvar, Castro, Molí Pitarch i del riu d'Anna, que baixa d'Aín. I també hi ha neveres com les de l'Oret i la de Castro.

Castell d'Eslida
Corral de l'Oret
Ermita del Crist
Retaule del Salvador

Castell d'Eslida. Corona la imatge del poble, dalt d'un turó. Fou un dels més importants de la zona, però avui només resten una part de la muralla i part de la torre de l'Homenatge. Construcció de planta poligonal irregular amb una torre de l'Homenatge de planta triangular, que possiblement, junt amb la del Castell de la Mola de Novelda, siguen els únics exemplars de torres musulmanes de planta triangular existents en tot el País Valencià.
Aqüeducte de la Rambla. Aqüeducte d'origen àrab sobre el riu Anna, amb diversos arcs de mig punt.
Calvari. Ermita dedicada al Santíssim Crist del Calvari, construïda a principis del segle xviii i adossada a un aljub, el qual custodia un retaule ceràmic de la Mare de Déu de la Cova Santa.
Església de El Salvador. Església del segle xvii, aixecada sobre la mesquita.
El Molí d'aire. Restes d'un antic molí de cereals.
Els Corrals. Antigues alqueries o aldees, situades enfront de la població, a l'altre costat del riu.
Puntal de l'Aljub.
Castell de Castro ubicat al terme municipal d'Alfondeguilla.
Corral de l'Oret.

Festes

Festes de la Joventut. Múltiples actes festius i populars durant l'última setmana de juliol.
Festes patronals. En honor del Santíssim Crist del Calvari. Se celebra l'última setmana d'agost. Menció especial mereix el dimecres "Dia del Crist" i la processó a l'ermita del Calvari.
Mostra de Productes d'Eslida. Se celebra el diumenge més pròxim al 15 d'agost.
Sant Lleó. Patró d'Eslida.
Sant Vicent. Se celebra el dilluns següent a Sant Lleó.

Gastronomia

La gastronomia eslidera, típicament muntanyenca, es recolza en els productes de la terra: olla de poble, arròs caldós o paella de muntanya en són una petita mostra; de dolç, les orelletes amb mel, bunyols de figa, la coca escudellà, coca malfeta o les cristines. Una beguda típica és el cigaló d'Espadà, fet amb mel, licors cremats i café. Cal parlar de la seua excel·lent mel i altres productes apícoles (cera, gelea, pol·len) i de l'oli d'oliva, amb la denominació d'origen de la Serra d'Espadà.