GAZ

Infotaula d'organitzacióGAZ
(ru) Горьковский автомобильный завод Modifica el valor a Wikidata
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtGAZ, ГАЗ, GAS i ГАЗ Modifica el valor a Wikidata
Tipusfabricant d'automòbils
fabricant de vehicle comercial Modifica el valor a Wikidata
Indústriaindústria automotriu Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicasocietat per accions Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1r gener 1932
FundadorConsell Suprem d'Economia Nacional i Ford Motor Company Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Produeixcamió, turisme, automòbil i minibus Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Entitat matriuGAZ Group (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Propietat deOleg Deripaska (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Indicador econòmic
Capital propi2.520 M₽ (2017) Modifica el valor a Wikidata
Ingressos totals85.230 M₽ (2017) Modifica el valor a Wikidata
Benefici net92.454.000 ₽ (2017) Modifica el valor a Wikidata
Actius totals59.794 M₽ (2017) Modifica el valor a Wikidata
Altres
Premis
Lloc webazgaz.ru Modifica el valor a Wikidata
Facebook: GAZautomobiles Instagram: gazautomobiles VK: gazautomobiles Youtube: UC9NMg-uqUZqQdTkNwilaxMw Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Map

GAZ o Gorkovsky Automobilny Zavod (ГАЗ/Го́рьковский автомоби́льный заво́д) és una marca i fabricant d'automòbils rus de l'óblast de Nijni Nóvgorod, coneguda com a Gorky entre el 1932 i 1990. És la principal subsidiària del grup GAZ, alhora part del grup industrial Bazovi Element. Russkie Mashini és la principal accionista d'OAO GAZ.

Història

[modifica]
GAZ-AA, primer model de la marca

El maig de 1929 la Unió Soviètica (URSS) signà un acord amb la Ford Motor Company dels EUA.[1] Segons l'acord, la URSS accedia a comprar automòbils i components mecànics per valor de 13 milions d'USD, mentre la Ford donaria assistència tècnica fins al 1938 per a construir una fàbrica d'automòbils a Nijni Nóvgorod. La fàbrica fou fundada i començà la seua producció l'1 de gener de 1932. Aleshores fou coneguda com a Fàbrica d'Automòbils de Nijni Nóvgorod (NAZ) o més completament com a Fàbrica d'Automòbils de Nijni Nóvgorod "V. M. Mólotov" en honor a l'aleshores President del Consell de Ministres de l'URSS Viatxeslav Mólotov.[2] El 1932 la factoria produí el seu primer automòbil, el GAZ-AA (originalment, NAZ-AA) i el turisme GAZ-A. Els dos models estaven basats en els Ford AA i Ford A respectivament.

Logo de GAZ, semblant al de Ford

L'any 1933 el nom de la factoria canvià a Fàbrica d'Automòbils de Gorki o GAZ quan el nom de la ciutat passà a ser Gorki en honor a Maksim Gorki. El GAZ-A fou succeït pel més modern GAZ-M1 (basat en el Ford B), produït entre els anys 1936 i 1942. La lletra M del nom fou per Mólotov i donà lloc al malnom del model, emka (эмка).[1] Durant la segona guerra mundial, GAZ ensamblà Chevrolet G7107 i 7117 amb parts i components enviats des dels EUA sota la Llei de Préstec i Arrendament.

GAZ Pobiéda, el primer turisme de postguerra de la marca (1946)

Després de la fi de les hostilitats, els enginyers de la casa començaren a treballar en el desenvolupament d'un nou model. Anomenat GAZ Pobiéda (Pobiéda significa "victòria"), era una aerodinàmica berlina fastback de 4 portes en producció entre els anys 1946 i 1958; tot i que a Polònia continuà produint-se sota licència fins al 1973 amb el nom de FSO Warszawa. El pobiéda fou el primer automòbil soviètic equipat amb torcaparabrises elèctric, enlloc dels fins aleshores mecànics.[3]

GAZ-21 "Volga" (1956)

GAZ també dissenyà i produí el GAZ-12-ZIM, el GAZ Volga i el luxós GAZ Txàika. El GAZ-12 fou el primer model de la marca en dur l'emblema del cérvol basat en l'escut de Nijni Nóvgorod.[4] La primera generació del GAZ Volga va fer la seua aparició l'any 1955, amb tres unitats (dues manuals i una automàtica) conduïdes com a demostració des de Moscou a Crimea.[5] Fou llançat al mercat el 1956 i esdevingué un símbol de l'era soviètica. El model oferia un sol pla i equipava mistera elèctrica i ràdio de sèrie.[5][6][7] Un reduït nombre d'unitats (603 entre 1962 i 1970)[8] del Volga equipades amb el motor de 195 cavalls de potència (cv) del Txàika, transmissió automàtica i direcció assistida foren produïts per a servici especial del KGB; com explicà l'enginyer en cap del Volga, Borís Dekhtiar, millorà les pastilles de frenada i augmentà la velocitat en més de 170 quilòmetres per hora (km/h), sent ben rebuda;[9] el nou motor 195 cv a 4.400 revolucions per minut (rpm).[10]

GAZ-66 (1964-1998)

A la dècada del 1960 GAZ renovà la seua gama de camions amb el llançament de models com ara els GAZ-53/52 i GAZ-66. En les dècades de 1960 i 1970, la capacitat de producció de la factoria fou superada i millorada; rebent l'any 1962 la primera cadena de muntatge automatitzada de precisió de l'URSS.[11] El 24 d'agost de 1971 l'empresa canvià el seu nom oficial pel d'AvtoGAZ amb la integració de diverses subcontrates; el mateix any fou premiada amb l'Orde de Lenin.[12] GAZ produí el seu vehicle número 10.000.000 el març de 1981.[13] Cap a les darreries de la dècada del 1990, GAZ era considerada com l'empresa automobilística russa millor gestionada aleshores.[14] L'any 1994, la marca començà a produir la gama de furgonetes GAZ Gazelle.

El novembre de 2000, va ser adquirida per una opa hostil per SibAl.[15] El març de 2003 GAZ declarà que, des d'aleshores, la producció de turismes no seria prioritària per a la companyia, abandonant-se els plans per a la nova generació del Volga (GAZ-3115).[16]

GAZ Volga "Siber" (2008-2010)

El juliol de 2006 comprà la fabricant de furgonetes anglesa LDV, de Birmingham, al grup financer Sun European Partners. GAZ anuncià que planejava comercialitzar la LDV Maxus per tot Euràsia i proposà augmentar la producció a la planta anglesa alhora començant a produir-la a una nova factoria a Rússia. No obstant això, degut a la recessió, la producció a la factoria LDV cessà i fou vendida a l'empresa xinesa ECO Concept l'any 2009.[17] Quan Daimler Chrysler modernitzà la seua factoria de Michigan l'any 2006, la línia de producció de l'anterior generació del Chrysler Sebring/Dodge Stratus fou venuda a GAZ i transportada a Nijni Nóvgorod.[18] Sota la base del Sebring es produí l'última generació del GAZ Volga.

L'any 2009, l'ex-vicepresident de General Motors, Bo Andersson, fou convidat al càrrec de president/CEO del Grup GAZ.[19] El 2010, GAZ augmentà la seua gama amb l'aparició de la línia GAZ Gazelle Business amb motoritzacions Diesel i gasolina amb sistema GLP.[20] El novembre del mateix any, l'empresa decidí posar fi a la producció del GAZ Volga "Siber", l'últim automòbil de turisme de la marca, finalitzant així amb l'històrica gama Volga.[21] Un mes després, GAZ signà un memoràndum d'entesa amb Daimler AG per a produir la Mercedes-Benz Sprinter a la factoria de GAZ a Nijni Nóvgorod.[22]

GAZ Gazon NEXT (2014-)

El febrer de 2011, General Motors i GAZ signaren un acord per a produir el Chevrolet Aveo a la factoria de GAZ.[23] A desembre de 2012 la producció ja estava en marxa amb unes expectatives anuals de producció de 30.000 unitats.[24] El juny de 2011 el Grup Volkswagen signà amb GAZ un acord de llarg termini per a produir models a les línies de GAZ amb una inversió total de 200 milions d'euros. Se planejà construir els Škoda Yeti, Volkswagen Jetta i Škoda Octavia. El nivell de producció seria de 110.000 unitats anuals. El novembre del mateix any, sota l'acord abans esmentat, GAZ començà a l'ensamblatge per peces enviades del Yeti; la producció total s'inicià el desembre de 2012.[25]

L'abril de 2019, GAZ sol·licità al govern un rescat financer de 468 milions de dòlars, argumentant que les sancions estadounidenques a Oleg Deripaska i les seues propietats havien posat en risc fallida l'empresa.[26] El 4 de juliol del mateix any, els treballadors de GAZ es manifestaren per les sancions nord-americanes front l'ambaixada dels EUA a Moscou, oposant-se a unes mesures que segons ells conduirien l'empresa a la ruïna.[27][28] El novembre de 2021 el grup GAZ anuncià que la seua filial "Silovie Agregati" podria produir en massa motors d'hidrogen en un termini de dos anys i mig.[29]

Models

[modifica]
GAZ Gazelle NEXT furgó (2021)

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 Odin, L.C. World in Motion 1939 - The whole of the year's automobile production. Belvedere Publishing, 2015. ASIN: B00ZLN91ZG.
  2. ↑ Zur Geschichte der Zusammenarbeit zwischen Ford und Russland bzw. der Sowjetunion der Jahre 1909 bis 1935 (russian)
  3. ↑ Thompson, p. 52
  4. ↑ Thompson, p. 68
  5. ↑ 5,0 5,1 Thompson, p. 61
  6. ↑ Flory, J. "Kelly", Jr. American Cars 1946-1959 (Jefferson, NC: McFarland & Coy, 2008), passim.
  7. ↑ Thompson, p. 62
  8. ↑ Thompson, pp. 120–121
  9. ↑ Б. А. Дехтяр. "Хвостовые" автомобили ГАЗ. // Биржа плюс Авто. №36. 13.09.2001. С. 38 Arxivat 23 December 2016 a Wayback Machine.
  10. ↑ Легковой автомобиль ГАЗ-23. Инструкция по уходу. Издание второе. Горький. 1967. С. 114 Arxivat 3 January 2014 a Wayback Machine.
  11. ↑ Thompson, p. 120
  12. ↑ Thompson, Andy. Cars of the Soviet Union (Haynes Publishing, Somerset, UK, 2008), p. 120.
  13. ↑ Thompson, p. 242
  14. ↑ «Mir on earth». The Economist, 21-08-1997 [Consulta: 7 juliol 2017].
  15. ↑ Ireland, R. Duane; Hoskisson, Robert; Hitt, Michael. Understanding Business Strategy: Concepts and Cases (en anglès). Cengage Learning, 2005, p. 143–145. ISBN 032428246X [Consulta: 6 juliol 2017]. 
  16. ↑ ; Идиатуллин, Шамиль; Трифонов, Владислав «Время менять автомобиль». Газета "Коммерсантъ", 13-05-2003, p. 20 [Consulta: 8 juliol 2017].
  17. ↑ Ruddick, Graham «LDV Vans bought by China's Qu Li». The Telegraph, 15 October 2009 [Londres], 15-10-2009.
  18. ↑ «US: GAZ to buy Sebring/Stratus assembly line from Chrysler». Just-Auto, 18 April 2006. Arxivat de l'original el 27 setembre 2011.
  19. ↑ «For former GM exec Bo Andersson, next job will be a GAZ», 16-06-2009.
  20. ↑ «GAZ Group has started serial production of upgraded GAZelle-Business». GAZ Group, 25-02-2010. Arxivat de l'original el 25 setembre 2011.
  21. ↑ «Q&A: Bo Andersson Joined GAZ to Flee Detroit Stardom» (en anglès). [Consulta: 8 juliol 2017].
  22. ↑ «Russia: Daimler, GAZ sign Sprinter assembly MoU». Automotive World, 24 December 2010, 24-12-2010. Arxivat de l'original el 16 març 2012.
  23. ↑ «GM to assemble Chevrolets at Russia's GAZ plant». Reuters, 1 February 2011, 01-02-2011.
  24. ↑ Andrew E. Kramer «Russia's Desire for Cars Grows, and Foreign Makers Take Notice». The New York Times, 25-12-2012 [Consulta: 26 desembre 2012].
  25. ↑ «Skoda Yeti Now Assembled at GAZ Full Cycle». wroom.ru, 06-12-2012 [Consulta: 31 desembre 2012]. Arxivat 5 de març 2016 a Wayback Machine.
  26. ↑ «Sanctions-hit GAZ Wants Government Bail-Out – Kommersant» (en anglès). The Moscow Times, 18-04-2019 [Consulta: 5 juny 2019].
  27. ↑ «Workers at Deripaska's sanctioned GAZ picket US embassy party in Moscow» (en anglès). , 04-07-2019 [Consulta: 27 juliol 2019].
  28. ↑ «Russian Workers Rap Against Sanctions, Protest at U.S. Envoy's Residence» (en anglès), 05-07-2019. [Consulta: 27 juliol 2019].
  29. ↑ «Группа ГАЗ может запустить массовое производство водородных двигателей через 2,5 года» (en rus). ТАСС, 24-11-2021.

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: GAZ