Hilary Hahn

Plantilla:Infotaula personaHilary Hahn

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement27 novembre 1979 Modifica el valor a Wikidata (44 anys)
Lexington (Virgínia) Modifica el valor a Wikidata
FormacióCurtis Institute of Music (1990–1996)
Peabody Institute (1983–1990)
Encore School for Strings (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióviolinista Modifica el valor a Wikidata
Activitat1991 Modifica el valor a Wikidata -
GènereMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsKlara Berkovich, Jascha Brodsky i Jennifer Higdon Modifica el valor a Wikidata
InstrumentViolí Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficDeutsche Grammophon Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webhilaryhahn.com Modifica el valor a Wikidata

Facebook: hilaryhahn X: violincase Instagram: violincase Youtube: UCI9pm8WplvpIN8uKpoxcXaQ Spotify: 5JdT0LYJdlPbTC58p60WTX Apple Music: 20536649 Last fm: Hilary+Hahn Musicbrainz: 93dbb52a-3d19-4f64-adc6-524f1921765b Songkick: 92896 Discogs: 310038 Allmusic: mn0001361529 Modifica el valor a Wikidata

Hilary Hahn (Lexington, Virgínia, Estats Units, 27 de novembre de 1979) és una violinista estatunidenca, guanyadora de dos premis Grammy. Diversos compositors han escrit peces musicals especialment per a ella, com ara Edgar Meyer, Jennifer Higdon i Antón García Abril.

Primers anys

[modifica]

Nena prodigi, als 3 anys es va mudar a Baltimore, Maryland, on va començar a estudiar violí un mes abans de complir els 4 anys, en el conservatori Peabody. Va donar el seu primer recital als 9 anys.

Entre 1984 i 1989 va estudiar amb Klara Berkovich. El 1990, als 10 anys, va ser admesa en el Curtis Institute of Music de Filadèlfia, on va estudiar sota la tutela de Jascha Brodsky durant els següents set anys. El 1991 va fer el seu debut amb l'Orquestra Simfònica de Baltimore.

El seu debut internacional va ser el 1995, quan va interpretar, juntament amb l'Orquestra Simfònica de la Ràdio de Baviera i sota la direcció de Lorin Maazel, el Concert per a violí i orquestra de Ludwig van Beethoven.

Va complir els requisits per graduar-se en el Curtis Institute als 16 anys, però va decidir romandre allà alguns anys més per rebre diversos cursos optatius de literatura, poesia, anglès, alemany i història. Durant aquest temps va practicar el violí amb Jaime Laredo i va estudiar música de cambra, contrapunt, harmonia, història de la música i composició i direcció, encara que va indicar en una entrevista que la disciplina que més li interessa és la interpretació. Es va graduar el 1999.

Carrera

[modifica]
Hilary Hahn, violí, i Valentina Lisitsa, piano, durant un concert en el Kuss Auditorium, Clark State Performing Arts Center, Springfield, Ohio, el 3 de març de 2009.

El 1996 va signar un contracte exclusiu amb Sony Classical, amb la qual ha gravat 5 àlbums. Després de l'expiració del contracte en 2002, i a causa de diferències de criteri en els seus següents enregistraments, Hilary va decidir no renovar el seu contracte amb Sony, per signar en 2003 un altre contracte en exclusiva amb Deutsche Grammophon, companyia amb la qual fins avui ha gravat 4 discos. El 16 d'abril del 2007, va participar com a solista amb l'Orquestra Simfònica de la Ràdio de Stuttgart, en un concert dirigit per Gustavo Dudamel, per commemorar el vuitantè aniversari del Papa Benet XVI; entre l'audiència es trobaven el Papa i altres mandataris de l'Església.

Ha recorregut el món sencer tocant amb l'Orquestra Simfònica de Londres, l'Orquestra Filharmònica de Nova York o l'Orquestra Simfònica de Singapur, entre altres. A part de la seva carrera com a solista, ha participat en diversos festivals de música de cambra.

A més, va interpretar la part de violí solista en la banda sonora de la pel·lícula El Bosc (The Village), de M. Night Shyamalan, composta per James Newton Howard, i ha col·laborat amb la banda And You Will Know Us By The Trail Of Dead.

Instrument

[modifica]

Hilary Hahn toca un violí Vuillaume de 1864 que va pertànyer al violinista rus Samuel Lande, amic de Klara Berkovich, i utilitza arcs fabricats per Paul Jombar i Emil Miquel. El seu violí, fet per Jean-Baptiste Vuillaume (considerat el millor lutier de la seva època) és còpia del famós Guarnerius de 1743 anomenat "il cannone" de Paganini.

En una entrevista a la televisió danesa, Hilary Hahn va dir que gairebé mai perd de vista el seu instrument. Hahn ha tocat aquest mateix instrument entre els tretze i els trenta-cinc anys d'edat.


Hahn ha adquirit un segon Vuillaume, un model de 1865 basat parcialment en el Stradivarius "Alard" de 1715 que era propietat de Delphin Alard, gendre de Vuillaume. Hahn toca aquest violí amb un arc Tubbs. En una entrevista de 2019 mencionava que després d'una esforçada adaptació en aquell moment preferia aquest instrument, tot opinant que la relació intérpret-instrument és complexa, i afegint que aquest segon Vuillaume "És àgil però potent, respon als meus matisos més subtils, es mou amb mi. És com una extensió de mi mateixa", pero concedint que comparant amb el model de 1864 "aquesta diferència pot ser psicològica". En la mateixa entrevista menciona que "el seu nom está associat a Vuillaume".

El cas de Hahn ilustra la molt complexa relació entre els grans intérprets i els seus instruments, una figura de la talla Hahn podria gaudir del préstec d'un instrument del segle xviii valorat en varis milions de dólars, però mostra les seves preferències personals que poden estar influenciades per haber merescudament gaudit de l'excepcional Villaume de 1864 des de només els tretze anys. En tot cas les refinades adaptacions entre Hahn i els seus instruments Villaume són una referència de gran interès.

Vida personal

[modifica]

Hahn va anunciar en el seu perfil oficial de Facebook el 17 de març de 2015 que ella i el seu espòs esperaven el seu primer fill. Al setembre, Hilary va revelar que havia estat mare d'una nena, a qui va posar per nom Zelda.[1]

El Maig de 2018 varen tenir la seva segona filla, Nadia. El 1 de Septembre de 2019 va anunciar que es prendria un "any sabàtic", amb la intenció de reanudar les actuacions la temporada 2020–21.

Discografia

[modifica]
Sony Classical
  • Hilary Hahn plays Bach (1997)
    Hilary Hahn, violí
  • Beethoven Violin Concerto/Bernstein Serenade (1999)
    Hilary Hahn, violí
    Baltimore Symphony Orchestra
    David Zinman, director
    Nominat al premi Grammy a la millor actuació instrumental solista amb orquestra
  • Barber & Meyer Violin Concertos (2000)
    Hilary Hahn, violí
    Saint Paul Chamber Orchestra
    Hugh Wolff, director
  • Brahms & Stravinsky Violin Concertos (2001)
    Hilary Hahn, violí
    Academy of Saint Martin in the Fields
    Sir Neville Marriner, director
    Premi Grammy a la millor actuació instrumental solista amb orquestra
  • Mendelssohn & Shostakovich Concertos (2002)
    Hilary Hahn, violí
    Oslo Philharmonic Orchestra
    Marek Janowski and Hugh Wolff, directors
Hollywood Records
  • The Village Motion Picture Soundtrack (2004)
    Hilary Hahn, featured violinist
    Music composed by James Newton Howard
Deutsche Grammophon
  • Bach Concertos (2003)
    Hilary Hahn, violí
    Margaret Batjer, violí; Allan Vogel, oboè
    Los Angeles Chamber Orchestra
    Jeffrey Kahane, director
  • Elgar: Violin Concerto; Vaughan Williams: The Lark Ascending (2004)
    Hilary Hahn, violí
    Orquestra Simfònica de Londres
    Colin Davis, director
  • Mozart Violin Sonates (2005)
    Hilary Hahn, violí; Natalie Zhu, piano
  • Paganini: violin Concerto no. 1; Louis Spohr: Violin Concerto no. 8 (2006)
    Hilary Hahn, violí
    Swedish Radio Symphony Orchestra
    Eiji Oue, director
  • Schoenberg/Sibelius: Violin Concertos (2008)
    Hilary Hahn, violí
    Swedish Radio Symphony Orchestra
    Esa-Pekka Salonen, director
  • Higdon & Tchaikovsky Violin Concertos (2010)
    Hilary Hahn, violí
    Royal Liverpool Philharmonic Orchestra
    Vasily Petrenko, director
  • Charles Ives: Four Sonates (2011)
    Hilary Hahn, violí
    Valentina Lisitsa, piano

Referències

[modifica]
  1. CHANNEL, THE VIOLIN. «Violinist Hilary Hahn Announces Birth of Daughter, Zelda» (en anglès americà), 07-09-2015. [Consulta: 19 setembre 2022].