Home de Flores

Home de Flores

Homo floresiensis
Període
Plistocè
Estat de conservació
Fòssil
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Mammalia
Ordre	Primates
Família	Hominidae
Tribu	Hominini
Gènere	Homo
Espècie	Homo floresiensis P. Brown et al., 2004
Tipus taxonòmic	LB1
Nomenclatura
Epònim	Flores
Distribució

L'humà de Flores (Homo floresiensis) fou una espècie extinta dins del gènere Homo que visqué a l'illa de Flores (Indonèsia).

Les seves restes fòssils foren trobades a l'illa de Flores el 2003,^[1] i és la primera espècie humana coneguda a travessar la línia de Wallace cap a aquestes regions.^[2] Ha estat l'espècie dins del gènere Homo de mida més petita, amb el cervell menor i que va sobreviure fins a temps relativament recents del Plistocè superior, fa uns 12.000 anys; s'extingí més tard que els neandertals. S'han elaborat quatre teories per explicar la seva procedència i existència, una de les quals actualment refutada el suposava contemporani d'Homo sapiens actual.^[3]

Ateses les seves reduïdes proporcions, hi havia debat científic sobre si realment és una espècie diferent dins del gènere Homo o s'havia de considerar només com un cas de reducció de la mida corporal, com és el cas dels pigmeus de l'Àfrica o fins i tot si es tractava del crani d'un malalt de microcefàlia.^[4] Les diverses restes pertanyents a uns quants individus permeten determinar que Homo floresiensis tenia un cervell de 380 cc, malgrat que l'estructura del crani era molt similar a la humana moderna i era prou intel·ligent per a tenir uns instruments de pedra del tipus del paleolític superior. Per aquest motiu, tenint en compte les característiques del cervell i la intel·ligència d'Homo floresiensis, una de les teories de la seva procedència és que descendeix d'Homo erectus. Els seus cervells tot i tenir dimensions diferents tenen una forma similar, concretament tenen semblances en els lòbuls frontals i temporals que tenen una estreta relació amb les habilitats cognitives avançades. A causa d'algunes característiques més primitives en el cervell d'Homo floresiensis que en el d'Homo erectus, una altra teoria és que el primer descendeix d'Homo habilis.^[5] Pel que fa a l'alçada, els individus mascles feien una mitjana d'uns 1,10 metres, cosa que està fora del rang de l'espècie Homo sapiens, ja que fins i tot els pigmeus fan 1,5 m d'alçada. Molt més rellevant que l'alçada és el fet que només pesava uns 25 kg. A Flores, també existia un elefant nan del gènere Stegodon que era caçat per l'ésser humà de Flores.

Un equip d'investigadors, dirigit per Yousuke Kaifu, ha pogut datar unes restes trobades en un indret de l'illa de Flores anomenat Mata Menge, en més de 700.000 anys. Això determina que es tractava d'un avantpassat d'Homo floresiensis i que, per tant no deriva d'Homo sapiens (ja que en aquesta data encara no existia), sinó que es tracta d'una espècie diferent.^[6]

Arbre genealògic d'acord a un estudi de 2019:^[7]

Hominini	Pan troglodytes Sahelantrop Ardipitec Australopithecus anamensis Australopithecus afarensis Parantrop Paranthropus aethiopicus Paranthropus boisei Paranthropus robustus Australopithecus africanus Australopithecus garhi Home de Flores Australopithecus sediba Homo habilis Altres Homo

Referències

En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)
Viquiespècies	Viquiespècies

1. P. Brown, T. Sutikna, M. J. Morwood, R. P. Soejono, Jatmiko, E. Wayhu Saptomo & Rokus Awe Due «A new small-bodied hominin from the Late Pleistocene of Flores, Indonesia». Nature, 431, 2004, pàg. 1055-1061 [Consulta: 6 octubre 2024].
2. Cooper, A.; Stringer, C. B. «Did the Denisovans Cross Wallace's Line?». Science, vol. 342, 6156, 2013, pàg. 321–23. Bibcode: 2013Sci...342..321C. DOI: 10.1126/science.1244869. PMID: 24136958.
3. Ángela Bernardo «El “hobbit” de Flores encuentra por fin a sus abuelos». Hipertextual, 08-06-2016.
4. D Falk, C Hildebolt, K Smith, MJ Morwood, T Sutikna, Jatmiko, EW Saptomo, H Imhof, H Seidler, F Prior «Brain shape in human microcephalics and Homo floresiensis». Proc Natl Acad Sci, 104, 7, 2007, pàg. 2513-8. DOI: 10.1073/pnas.0609185104. PMID: 17277082 [Consulta: 6 octubre 2024].
5. Sáez, Roberto. Evolución humana: Prehistoria y origen de la compasión (en castellà), 2019, p. 77-81. 
6. Yousuke Kaifu «Age and context of the oldest known hominin fossils from Flores». Nature, 534, 09-06-2016, pàg. 249–253. DOI: 10.1038/nature17663.
7. Parins-Fukuchi, C.; Greiner, E.; MacLatchy, L. M.; Fisher, D. C. «Phylogeny, ancestors and anagenesis in the hominin fossil record» (en anglès). Paleobiology, 45, 2, 2019, pàg. 378–393. Bibcode: 2019Pbio...45..378P. DOI: 10.1017/pab.2019.12.