Jeux interdits | |
---|---|
Cartell de la versió original en francès | |
Fitxa | |
Direcció | René Clément |
Protagonistes | |
Producció | Robert Dorfmann |
Guió | René Clément, Jean Aurenche, François Boyer i Pierre Bost |
Música | Narciso Yepes |
Fotografia | Robert Juillard |
Muntatge | Roger Dwyre |
Productora | StudioCanal |
Distribuïdor | Netflix |
Dades i xifres | |
País d'origen | França |
Estrena | 9 maig 1952 |
Durada | 86 min |
Idioma original | francès |
Versió en català | Sí |
Rodatge | studios de la Victorine, Aiguina, Lo Puget Tenier, La Foux (en) i Pont d'Aiguines (en) |
Color | en blanc i negre |
Format | format acadèmic |
Descripció | |
Gènere | cinema bèl·lic i drama |
Tema | Segona Guerra Mundial i The Exodus (en) |
Lloc de la narració | França |
Premis i nominacions | |
Nominacions | |
Premis | |
Jocs prohibits (títol original en francès: Jeux interdits) és una pel·lícula francesa de René Clément, escrita per Pierre Bost i Jean Aurenche, estrenada el 1952. La pel·lícula és basada en la novel·la homònima escrita per François Boyer. La pel·lícula es va doblar al català.[1]
En el transcurs de l'èxode de juny 1940 a França, una comitiva de civils és metrallada. Paulette, cinc anys, perd els seus pares i es posa a errar en el camp, estrenyent als seus braços el cadàver del seu gos. Al bosc, troba Michel, un noi de deu anys, que la porta a viure a la granja dels seus pares. Paulette enterra el petit gos, després Michel, endevinant el que Paulette havia fet, es posen a crear sepultures per a tots els animals morts que descobreixen: rates, gripaus, pollets, etc. Michel no troba molt reeixides les creus que fabrica i els dos nens intenten robar els crucifixos que troben: al cotxe fúnebre, a l'església, al cementiri.