la Nucia (ca) | |||||
Tipus | municipi d'Espanya i municipi del País Valencià | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||
| |||||
Estat | Espanya | ||||
Comunitat autònoma | País Valencià | ||||
Província | província d'Alacant | ||||
Comarca | la Marina Baixa | ||||
Capital | La Nucía (en) | ||||
Població humana | |||||
Població | 18.970 (2023) (888,11 hab./km²) | ||||
Gentilici | nuciera, nucier | ||||
Idioma oficial | català (predomini lingüístic) | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 21,36 km² | ||||
Altitud | 226 m | ||||
Limita amb | |||||
Partit judicial | La Vila Joiosa | ||||
Organització política | |||||
• Alcalde | Bernabé Cano García | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 03530 | ||||
Fus horari | |||||
Codi INE | 03094 | ||||
Codi ARGOS de municipis | 03094 | ||||
Lloc web | lanucia.es |
La Nucia (IPA: [la nuˈsi.a]) és una població del País Valencià, a la comarca de la Marina Baixa, envoltada per Benidorm, Polop, l'Alfàs del Pi i Callosa d'en Sarrià.
El nom de la localitat prové de l'àrab Naziha ('deliciós'). Era una alqueria que en 1271 fou donada per Jaume I a Beltran de Bellpuig. A principis del XVII formava part de la baronia de Polop i pertanyia a Alfons Fajardo de la casa del marqués dels Vélez. En 1565-1572 tenia 29 cases morisques i en 1609 eren 48 cases.
La Nucia es va constituir com a municipi independent en 1705, després d'emancipar-se de la Baronia de Polop. L'Església Parroquial, dedicada a la Puríssima Concepció, es va construir en dos períodes 1761-1772 i 1854-1888 i es va restaurar el 1913.
Els seus habitants en 1787 eren 1.423, xifra que passà a 4.998 en 1845. A partir d'aquell any la població va disminuir, fins a arribar als 1.493 habitants el 1922, amb una important emigració vers l'Alger i Orà, per a recuperar-se en la dècada dels huitanta del segle XX (3.429 habitants), arribava el 1994 a 6.522 i a 10.135 en el 2002. En 1981, el poble tenia 3.419 habitants, que passaren a 6.106 en 1991 i a 9.365 en 2001, fins als 12.573 del 2005 i 14.006 del 2006.
La seua font d'ingressos tradicional, l'agricultura, s'ha anat reforçant en les últimes dècades i ha sigut superada després pel turisme. El turisme de La Nucia és de caràcter dispers, amb urbanitzacions en què es predomina el xalet unifamiliar i que s'estenen per bona part del seu terme. Quant a l'activitat agrícola, en altura predominen els cultius d'ametlers i oliveres i en la vall els cítrics, les nespreres i el caqui.
D'acord amb el cens de l'INE de 2006, un 43,94% dels seus 14.006 habitants eren de nacionalitat estrangera, procedents en la seua gran majoria de distints països europeus (sent el 32,91% del total de la població nacionals d'altres països de la UE, després amb dret de vot en les eleccions locals). Destaquen pel seu nombre els residents d'origen anglés i alemany.
Evolució demogràfica de la Nucia | |||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
1857 | 1887 | 1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 2000 | 2006 | ||||||
Població | 1.977 | 2.088 | 2.102 | 2.229 | 1.988 | 2.285 | 1.708 | 1.429 | 1.396 | 2.073 | 3.419 | 6.106 | 8.616 | 14.006 |
Entre els plats típics de La Nucia destaquen: l'arròs cuinat, pebrereta amb sangatxo, minxos a la paleta, els puntals de dacsa, la paella, embotits, formatges frescos i tramussos i com a postres, les nespres, confitures, pastissets de moniato, pastissets d'ametla, berlina i coca dolça. I per a beure, vins propis de la Marina, mistela, i soda, refresc tradicional.
El Ple de l'Ajuntament està format, des de 2019, per 17 regidors, a causa de la pèrdua de població. Abans en tenia 21. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 n'obtingueren: 13 el Partit Popular (PP), 3 el Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE) i 1 Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs).
| ||||||
Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | |||
Partit Popular de la Comunitat Valenciana | Bernabé Cano García | 4.557 | 63,73% | 13 () | ||
Partit Socialista del País Valencià-PSOE | Josefa Rosa Ivorra Miñana | 1.338 | 18,71% | 3 (-1) | ||
Ciutadans - Partit de la Ciutadania | Rafael Jesús Congost Vallés | 536 | 7,50% | 1 (-1) | ||
Altres candidatures[a][b] | 670 | 9,37% | 0 ( -2) | |||
Vots en blanc | 49 | 0,69% | ||||
Total vots vàlids i regidors | 7.150 | 100 % | 17 (-4) | |||
Vots nuls | 31 | 0,43% | ||||
Participació (vots vàlids més nuls) | 7.181 | 57,21%** | ||||
Abstenció | 5.372* | 42,79%** | ||||
Total cens electoral | 12.553* | 100 %** | ||||
Alcalde: Bernabé Cano García (PP) (15/06/2019) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (13 vots PP[2]) | ||||||
Fonts: Ministeri de l'Interior,[3] Junta Electoral de Zona de la Vila Joiosa,[4] Periòdic Ara.[5] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.) |
Des de 2001 l'alcalde de la Nucia és Bernabé Cano García del Partit Popular.[6]
Període | Alcalde o alcaldessa | Partit polític | Data de possessió | Observacions |
---|---|---|---|---|
1979–1983 | Camilo Cano Cano | UCD | 19/04/1979 | -- |
1983–1987 | Vicente Francisco Cano Cano | PSPV-PSOE | 28/05/1983 | -- |
1987–1991 | Vicente Francisco Cano Cano | PSPV-PSOE | 30/06/1987 | -- |
1991–1995 | Vicente Francisco Cano Cano | PSPV-PSOE | 15/06/1991 | -- |
1995–1999 | Jaime Francisco Cano Llorens | PP | 17/06/1995 | -- |
1999–2003 | Diego Such Pérez Bernabé Cano García |
PP PP |
03/07/1999 07/04/2001 |
Dimissió -- |
2003–2007 | Bernabé Cano García | PP | 14/06/2003 | -- |
2007–2011 | Bernabé Cano García | PP | 16/06/2007 | -- |
2011–2015 | Bernabé Cano García | PP | 11/06/2011 | -- |
2015–2019 | Bernabé Cano García | PP | 13/06/2015 | -- |
2019-2023 | Bernabé Cano García | PP | 15/06/2019 | -- |
Des de 2023 | Bernabé Cano García | PP | 17/06/2023 | -- |
Fonts: Generalitat Valenciana[6] |