(2018) | ||||||||||||||||||||||||||
Biografia | ||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Naixement | 11 maig 1988 (36 anys) Arnstadt (Alemanya) | |||||||||||||||||||||||||
Residència | Twente | |||||||||||||||||||||||||
Nacionalitat | Alemanya | |||||||||||||||||||||||||
Alçada | 188 cm | |||||||||||||||||||||||||
Pes | 82 kg | |||||||||||||||||||||||||
Activitat | ||||||||||||||||||||||||||
Ocupació | ciclista | |||||||||||||||||||||||||
Esport | ciclisme de competició | |||||||||||||||||||||||||
Disciplina esportiva | ciclisme de carretera | |||||||||||||||||||||||||
Posició a l'equip | rodador, esprintador | |||||||||||||||||||||||||
Club actual | Katusha (2018) | |||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||
Participà en | ||||||||||||||||||||||||||
Principals triomfs | ||||||||||||||||||||||||||
Curses per etapes | 14 etapes al Tour de França 4 etapes al Giro d'Itàlia 1 etapa a la Volta a Espanya | |||||||||||||||||||||||||
Curses d'un dia | Campionat de Flandes (2011) | |||||||||||||||||||||||||
Família | ||||||||||||||||||||||||||
Parella | Tess von Piekartz | |||||||||||||||||||||||||
Lloc web | marcelkittel.de | |||||||||||||||||||||||||
Llista
|
Medaller | |||
---|---|---|---|
Ciclisme | |||
Campionat del Món | |||
Melbourne 2010 | contrarellotge sub-23 | ||
Representa: Etixx-Quick Step | |||
Doha 2016 | Contrarellotge per equips |
Marcel Kittel (Arnstadt, Turíngia, 11 de maig de 1988) és un ciclista alemany, professional des del 2011. Actualment corre a l'equip Katusha. En el seu palmarès destaquen catorze etapes al Tour de França, quatre al Giro d'Itàlia i una a la Volta a Espanya, entre altres victòries.
Excel·lent contrarellotgista, amb els anys s'ha anat reciclant com a esprintador.[1] Kittel té un gran palmarès en categories inferiors, havent-se proclamat dues vegades campió del món júnior de contrarellotge, el 2005 i 2006, i campió d'Europa sub-23 de contrarellotge el 2009.
En el seu primer any com a professional, el 2011, va obtenir nombroses victòries, entre elles una etapa de la Volta a Espanya, 4 etapes de la Volta a Polònia, 4 etapes dels Quatre dies de Dunkerque, la general del Delta Tour Zeeland, la ProRace Berlin i el Campionat de Flandes.
El 2012 aconseguí tretze victòries, entre elles la general del Scheldeprijs i el Circuit de Houtland, així com nombrosos etapes en curses d'una setmana, com ara a l'Eneco Tour o el Tour d'Oman.
El 2013 fou l'any de la seva consagració com a esprintador una quinzena de victòries, destacant quatre victòries d'etapa al Tour de França, la primera de les quals li va servir per dur el mallot groc de líder durant una etapa.[2] A banda, repetí victòria al Scheldeprijs i aconseguí la general del Tour de Picardia.
El 2014 continuaren els seus èxits, amb victòries des del començament de la temporada, com el Down Under Classic, tres etapes del Tour de Dubai, dues al Giro d'Itàlia i quatre al Tour de França, la primera de les quals li va servir per dur el mallot groc de líder durant una etapa.