Fitxa | |
---|---|
Direcció | Herbert Brenon |
Protagonistes | |
Producció | Fred Niblo i Herbert Brenon |
Dissenyador de producció | Edward John Smith |
Guió | Willis Goldbeck i James Matthew Barrie |
Fotografia | James Wong Howe i Roy Pomeroy |
Vestuari | Howard Greer |
Productora | Famous Players-Lasky Corporation |
Distribuïdor | Paramount Pictures |
Dades i xifres | |
País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
Estrena | 1924 |
Durada | 105 min |
Idioma original | anglès cap valor |
Color | en blanc i negre |
Format | 4:3 |
Descripció | |
Basat en | Peter Pan i Wendy |
Gènere | cinema fantàstic, cinema infantil, cinema mut, cinema de pirates, pel·lícula basada en una novel·la i pel·lícula basada en un conte de fades |
Tema | pirateria marítima |
Peter Pan és una pel·lícula de l'any 1924 dirigida per Herbert Brenon i protagonitzada per Betty Bronson, Ernest Torrence i Mary Brian.[1] El 2000, el National Film Registry de la Biblioteca del Congrés dels Estats Units la va seleccionar per a la seva preservació degut al seu interès cultural, històric o estètic.[2]
Londres, a finals del segle xix. A la llar dels Darling, els nens somien amb fantàstiques aventures. Wendy (Mary Brian) explica als seus germans petits, John (Jack Murphy) i Michael (Philippe De Lacy), les gestes de l'increïble Peter Pan. En caure la nit, quan els nens dormen, Peter Pan (Betty Bronson) i la petita fada Campaneta (Virginia Brown Faire) entren pel balcó del dormitori. Peter Pan convida els germans Darling a viatjar al fabulós País de Mai Més, un indret on els xiquets mai no creixen. Allà, hi viuen els indis, els Nens Perduts i els pirates del capità Garfi (Ernest Torrence).[1]
Els nens perduts:
Els pirates:
Aquesta pel·lícula és una petita meravella de l'era silent i una primera adaptació per al cine de la més cèlebre de les històries de James M. Barrie, escriptor escocès molt aferrat al món de la infantesa. El 1904, Barrie escriuria aquest relat de fantasia, aventures i il·lusions com a obra de teatre. Set anys més tard s'edità com a novel·la breu, el mateix autor n'extrauria un guió que mai no es va filmar. El projecte de fer-ne una pel·lícula seria reprès per Paramount Pictures el 1924, amb el cineasta irlandès Herbert Brenon al capdavant. Mitjançant distintes truculències visuals i mecàniques, apreses algunes de l'abracadabrant cinema de Georges Méliès, Brenon va conferir al conte un fluid cabal d'imaginació, màgia i encís. A mig camí entre la ingenuïtat artesana i l'obra d'art, són especialment encantadors el gran gos dels Darling i el ferotge cocodril de cartó pedra. Deliciosa com poques, aquesta pel·lícula presenta caràcters romàntics, assumeix la condició de llegenda foklòrica i allibera la idea del somni irreal del nen que no va voler créixer, precisament designat pels psicoanalistes com la síndrome de Peter Pan. Caracteritza teatralment el capità pirata Garfi l'actor Ernest Torrence, però el paper més agraït del film (per cert, refusat per Gloria Swanson[3] i Mary Pickford) recau en Betty Bronson, que estimula l'ambigüitat d'un Peter Pan ja de per si asexuat.[1]
L'any 1953, The Walt Disney Company produiria una molt popular adaptació en dibuixos animats (Peter Pan), mentre que el 1960 la televisiva NBC i l'actriu Mary Martin retornarien al singular personatge. Robin Williams, Dustin Hoffman i Julia Roberts com a Campaneta protagonitzarien Hook (Steven Spielberg, 1991). El 2003 arribaria l'introspectiu Peter Pan de P. J. Hogan i, a continuació, Descobrir el País de Mai Més (Marc Forster, 2004), sobre la figura de Barrie.[1]
« |
|
» |
« |
|
» |
« |
|
» |
« |
|
» |
« |
|
» |