Riba-roja de Túria

Riba-roja de Túria

Tipus	municipi d'Espanya i municipi del País Valencià
Epònim	Túria
Localització
39° 32′ 51″ N, 0° 34′ 06″ O / 39.5475°N,0.56833°O / 39.5475; -0.56833
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Valencià
Província	Província de València
Capital	Riba-roja de Túria
Població humana
Població	24.230 (2024) (421,39 hab./km²)
Gentilici	Riba-roger, riba-rogera
Idioma oficial	català (predomini lingüístic)
Geografia
Superfície	57,5 km²
Altitud	125 m
Limita amb	Benaguasil la Pobla de Vallbona Quart de Poblet Vilamarxant Xest Paterna Loriguilla Manises l'Eliana Xiva
Partit judicial	Llíria
Dades històriques
Patrocini	Assumpció de Maria
Dia de mercat	Dilluns
Organització política
• Alcalde	Francisco Tarazona Zaragoza
Identificador descriptiu
Codi postal	46190
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	46214
Codi ARGOS de municipis	46214
Lloc web	ribarroja.es

Riba-roja de Túria és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Túria.

Geografia

Es troba construïda sobre un suau pujol a la dreta del riu Túria. El medi climàtic és el típic mediterrani encara que amb temperatures una mica més baixes que en la capital del país, donada la seva major altitud; les mesures tèrmiques oscil·len entre els 9º de gener i els 24º d'agost, i les precipitacions són lleugerament superiors als 400 mm anuals, amb un màxim en l'estació tardorenca.

La superfície no llaurada, l'ocupen monticles desproveïts de vegetació arbòria, si exceptuem les joves pinedes de la muntanya del Frare, però rics en espècies menors com el romaní, arç, coscolla i altres.

El terme municipal limita amb Benaguasil, l'Eliana, Loriguilla, la Pobla de Vallbona i Vilamarxant (a la mateixa comarca del Camp de Túria), a més de Quart de Poblet, Manises i Paterna (a l'Horta oest) i Xest i Xiva (a la comarca de la Foia de Bunyol)

Nuclis de població

• Riba-roja de Túria
• Mont Alcedo
• La Venta de Poio
• L'Oliverar. Pedania que té el seu origen està, probablement, en una antiga fonda situada en l'actual A-3, donant lloc a un grupet de cases de planta baixa i una altura unifamiliars. Està situada al Sud del terme municipal, en l'estret marge que queda entre la N-3 al Nord i el Barranc del Poio al Sud. Consta de tres illes de cases i dos carrers, a part de la carretera N-3: el carrer Extremadura i el carrer Verge de l'Olivar.
• La Llobatera
• Reva
• Masia de Traver
• Santa Rosa
• València la Vella
• Els Pous
• Montemayor
• El Clot

Història

Zona arqueològica del Pla de Nadal

Hi ha diversos jaciments del bronze i ibers; dels romans, que l'anomenaren Ribarubea ('ribera roja'); s'han trobat diverses villae i les ruïnes d'una ciutat coneguda com a València la Vella; el Pla de Nadal dona important testimoni del domini visigot; els moros, que la batejaren Beni-panoha, deixaren el nucli urbà, la torre i el castell; Jaume I (1208-1276), el 30 de juny del 1269, va obtenir del bisbe de Saragossa el castell i la vila a canvi d'altres possessions a l'Aragó; en el Llibre del repartiment apareix citada com a Ribaroga; el 1348, els unionistes s'apoderaren de la població i ajusticiaren els jurats i el batlle. El 1382, el senyoriu pertanyia a Pere de Centelles i la seua esposa Raimunda de Riusech; el 1562 era de Gabriel de Roxes; posteriorment fou del marquès de Guadalest, que atorgà carta de població, el 7 d'agost del 1611, per a 41 nous pobladors, reservant-se per a ell la màxima jurisdicció, i el poder de nomenar els oficials municipals; oferia terres i cases, i a canvi els vassalls li donaven la cinquena part de la fruita, la setena de l'arròs, la novena dels fruits del secà i altres tributs; també va pertànyer al marquès de Càceres i al comte de Revillagigedo fins a l'abolició dels senyorius.

Carta pobla atorgada a la baronia de Riba-roja, el 7 d'agost de 1611. Arxiu del Regne de València

En el segle xviii, a causa del conreu de l'arròs, va patir febres terçanes i es va restringir el seu conreu a les terres contigües al riu; durant la Guerra d'Independència hi hagué una guerrilla que va causar força maldecaps als francesos; a les primeries del segle xix produïa blat, vi, oli, seda, garrofes i fesols, hi havia un algepsar, quatre molins fariners i vuit almàsseres per a oli, i també s'hi fabricaven teules; el 13 d'abril de 1897 es va concloure el compromís de cessió o venda de les terres que hi posseïa Àlvar Gonçal Joan d'Armada Fernández de Córdoba Valdés i Guemes, sisè comte de Revillagigedo, a favor dels regants del poble; el 1943, RENFE tingué la gosadia de denominar-lo Ribarroja de las Cuevas per diferenciar-lo d'altres pobles de l'estat amb el mateix topònim, però la fulminant reacció popular eliminà l'atreviment de l'empresa ferroviària; en els últims temps, s'ha vist en l'ull de l'huracà de la corrupció urbanística per la proliferació de PAI que han convertit el terme en un continu d'urbanitzacions, i especialment pel conegut Pla Porxinos, macro-operació especulativa promoguda pel València CF amb la connivència de l'Ajuntament.

Demografia

Evolució demogràfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005	2007
9.826	9.930	10.877	11.236	11.671	12.908	14.261	16.262	17.251	19.083

Economia

L'agricultura constituïx de moment la seua principal base econòmica. En la superfície conreada, predominen en el secà els fruiters, entre altres el garrofer, i en el regadiu en primer lloc el taronger i el cultiu d'hortalisses. En la ramaderia, arriba a certa importància en els seus sectors llaner i porcí, seguit del boví.

La indústria se centra en la tradició ceràmica de Riba-roja de Túria. Hi destaquen el ciment, material sanitari, ceràmiques artístiques i materials per a la construcció, a part de diverses pedreres per a l'extracció de materials.

Política i govern

Composició de la Corporació Municipal

El Ple de l'Ajuntament està format per 21 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 11 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 4 del Partit Popular (PP), 2 de Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs), 1 de Compromís per Riba-roja (Compromís), 1 de L'Esquerra de Riba-roja (EUPV-ERPV), 1 de Podem - Riba-roja Pot! (Podem-RP!) i 1 de Vox.

Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Riba-roja de Túria
Candidatura			Cap de llista	Vots		Regidors
	Partit Socialista del País Valencià-PSOE		Robert Raga Gadea	5.023	45,71%	11 (+5)
	Partit Popular		Josefa Ruiz Esteban	2.065	18,79%	4 (-3)
	Ciutadans - Partit de la Ciutadania		Salvador Ferrer Cortina	1.260	11,46%	2 ()
	Compromís per Riba-roja		Rafael Folgado Navarro	790	7,19%	1 (-1)
	L'Esquerra de Riba-roja (EUPV-ERPV)		Rafael Gómez Muñoz	625	5,69%	1 ()
	Podem - Riba-roja Pot!		Arantxa Torres Macías	597	5,43%	1 (-2)
	Vox		Nuria Santamaría Garrido	561	5,10%	1 (+1)
	Altres candidatures[a]			17	0,15%	0
	Vots en blanc			52	0,47%
Total vots vàlids i regidors				10.990	100 %	21
	Vots nuls			79	0,71%
Participació (vots vàlids més nuls)				11.069	66,76%**
Abstenció				5.512*	33,24%**
Total cens electoral				16.581*	100 %**
Alcalde: Roberto Raga Gadea (PSPV) (15/06/2019) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (11 vots de PSPV[1])
Fonts: Ministeri de l'Interior,[2] Junta Electoral de Zona de Llíria,[3] Periòdic Ara.[4] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes

Des de 2015 l'alcalde de Riba-roja de Túria és Robert Raga Gadea (PSPV).^[5]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Alcalde o alcaldessa	Partit polític	Data de possessió	Observacions
1979–1983	Vicente Guzmán Pedros Joan Antoni Toledo Gómez	PSPV-PSOE PSPV-PSOE	19/04/1979 01/01/1981	n/d --
1983–1987	Joan Antoni Toledo Gómez	PSPV-PSOE	28/05/1983	--
1987–1991	Joan Antoni Toledo Gómez	PSPV-PSOE	30/06/1987	--
1991–1995	Joan Antoni Toledo Gómez	PSPV-PSOE	15/06/1991	--
1995–1999	Francisco Tarazona Zaragozá	PP	17/06/1995	--
1999–2003	Francisco Tarazona Zaragozá	PP	03/07/1999	--
2003–2007	Francisco Tarazona Zaragozá	PP	14/06/2003	--
2007–2011	Francisco Tarazona Zaragozá	PP	16/06/2007	--
2011–2015	Francisco Tarazona Zaragozá	PP	11/06/2011	--
2015–2019	Robert Raga Gadea	PSPV-PSOE	13/06/2015	--
2019-2023	Robert Raga Gadea	PSPV-PSOE	15/06/2019	--
Des de 2023	n/d	n/d	17/06/2023	--
Fonts: Generalitat Valenciana[5]

Monuments

Església de l'Assumpció

Castell

Monuments religiosos

• Església de l'Assumpció de Nostra Senyora. 1791-1797. Estil neoclàssic. Molt maltractat el 1936-1939, ha estat ben restaurat recentment.
• Convent de Sant Gregori i església de la Sagrada Família. 1896, estil neogòtic.

Monuments civils

• El castell. Habitat fins al 1897, ha passat des de llavors per un procés de degradació (va ser, fins i tot, magatzem agrícola). A hores d'ara es troba pràcticament desaparegut, igual que les muralles, integrat en els edificis més antics del poble.
• Ajuntament. Obra de l'arquitecte Joaquim Rieta (1897-1982), aixecada entre 1925 i 1927 en estil classicista.
• Pont Vell. D'origen romà.
• La cisterna. Construïda el 1762, es va mantenir en ús fins a 1940. Serà Museu Arqueològic.
• Molí del Comte. Un dels millors conservats del país.
• Tres aqüeductes romans, dels quals el més conegut és el dels Arquets.
• Pla de Nadal. Restes d'una basílica del segle vii, capitells, columnes, carreus, que es conserven en el Museu Històric Municipal.
• Ruïnes de València la Vella.
• Caserius i masos arreu del terme.
• Restes de la muralla àrab i d'una torre del segle xi, a la plaça de la Torre, rehabilitada l'any 2021^[6]

Monuments naturals

• Xopera de masia de Traver. Bosc caducifoli de ribera compost per xops, plàtans d'ombra, àlbers i matolls com esbarzers.
• Om de Traver. No es tracta ben bé d'un om, sinó que es tracta d'un plàtan d'ombra centenari catalogat com a arbre monumental per la Generalitat Valenciana.
• Parc fluvial del Túria. El terme municipal es troba creuat pel riu Túria, convertit recentment en Parc Natural.
• Muntanya del Frare i vall del barranc de Porxinos. La muntanya del Frare i la vall del barranc Porxinos són enclavaments naturals molt rics en fauna i vegetació mediterrànies.

Festes i celebracions

Les Festes Majors se celebren en honor de l'Assumpció de la Verge (15 d'agost) i en honor del Santíssim Crist dels Afligits (14 de setembre). A més, té lloc també la Festa dels "Fadrins" que tradicionalment és la festa que organitzaven els joves de la població en honor de la Verge del Rosari. Des de fa uns 15 anys, la festa ha pres una importància tal que l'equipara als altres grans moments de l'estiu. La festa gran dels Fadrins és a l'agost i comença un divendres i acaba al diumenge de la setmana següent amb la processó de la Verge del Rosari, que és portada pels festers de l'any següent. Durant els nou dies que dura la "setmana" de Fadrins, es fan orquestres, festes amb DJ, concerts i altres activitats, majoritàriament durant la nit.

Per altra banda, Riba-roja de Túria conta també entre les seues festes les celebrades en honor de sant Antoni (17 de gener), amb la crema d'una gegantesca foguera i la tradicional benedicció d'animals. I, per descomptat, amb la festa valenciana més internacional, les Falles. Actualment, té sis comissions falleres: la falla l'Harmonia, la falla el Túria, la falla la Unió, la falla la Pau, la falla l'Amistat i la falla Plaça de la Constitució. Es té constància d'activitats falleres des de la dècada dels anys 20, quan es va crear la falla C/ del Llavador.

També són importants les festes en honor de sant Vicent Ferrer, en les quals s'interpreten els tradicionals "miracles de Sant Vicent". Finalment, és destacable la celebració de l'Ofrena al Riu Túria, una festa de periodicitat quinquennal, la primera edició de la qual va tenir lloc el 1980. Després d'un parèntesi de 17 anys, es va celebrar per segona vegada en 1997, posteriorment el 2000 (any en què es va decidir atorgar-li periodicitat quinquennal) i el 2005. L'"ofrena" es fonamenta en un acte simbòlic d'agraïment al riu Túria pels beneficis que històricament ha aportat als municipis de la seua ribera. Amb eixe motiu, es donen cita en l'esplanada del riu, al costat del pont vell, representacions arribades de tots els municipis per on transcorre el Túria, des de Guadalaviar (serra d'Albarrasí, Aragó) fins a València. Prèviament al dia gran, es desenvolupen diferents activitats lúdiques, exposicions, conferències, etc.

Notes

1. També participaren a les eleccions municipals de 2019: Escons en Blanc (EB) (17 vots, 0,15%).

Referències

1. Díaz, Ylenia (Secretària General) «Acta sessió extraordinària celebrada per l'Ajuntament Ple el dia 15 de juny de 2019». ribarroja.es, 15-06-2019.
2. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions locals 2019». Arxivat de l'original el 25 de juny 2019. [Consulta: 3 abril 2020].
3. Junta Electoral de Zona de Llíria «Proclamación de candidaturas para las elecciones Locales de 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [València], 82, 30-04-2019, pàg. 51-52 [Consulta: 3 abril 2020].
4. Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Riba-roja de Túria», 26-05-2019. [Consulta: 3 abril 2020].
5. Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Riba-Roja de Túria. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].
6. «Riba-roja recupera la torre àrab del segle XI com a atractiu turístic i retorna l'esplendor al seu entorn - Ajuntament de Riba-roja de Túria». [Consulta: 8 maig 2021].

Enllaços externs

• Ajuntament de Riba-roja de Túria.
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística Arxivat 2010-06-18 a Wayback Machine..
• Tourist Info, oficina de la Xarxa d'Oficines d'Informació Turística de L'Agència Valenciana del Turisme a Riba-roja de Túria.
• Falla l'Amistat.