Richard Ford
 Richard Ford a la Fira del Llibre de Göteborg 2013 | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 16 febrer 1944  (80 anys)Jackson (Mississipi) |
| Formació | Universitat Estatal de Michigan Universitat de Califòrnia a Irvine Great Falls High School Universitat Washington a Saint Louis Universitat de Michigan Murrah High School |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor, guionista, autor, novel·lista, escriptor de contes |
| Activitat | 1976 - |
| Ocupador | Bowdoin College Universitat de Colúmbia Universitat de Mississipi |
| Membre de | |
| Moviment | Realisme brut i realisme Kmart |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Premis | |
| |
   
 | |
Richard Carrel Ford (Jackson, Mississipi, EUA, 16 de febrer de 1944) és un escriptor estatunidenc.
Biografia
[modifica]Família i primers anys
[modifica]Fill de Parker Carrel, venedor ambulant de midó, que va morir quan Ford tenia 16 anys[1] i Edna Ford. El seu avi, Ben Shelley era el director de l'hotel Marion a Little Rock. Ford de petit passava molts estius a l'hotel i recorda que les estades li van permetre entrar en el món adult, i que les observacions de les relacions entre homes i dones van il·luminar posteriorment part de la seva obra literària.[2]
Ford patia un cert grau de dislèxia fet que sembla el va ajudar a potenciar l'interès per la literatura.[1]
De jove va treballar com a salvavides al "Little Rock Country Club"[1] i en el ferrocarril d'Arkansas com a ajudant de maquinista.[3] Es va enrolar en els "marines" però el van llicenciar per culpa d'una hepatitis.[3]
Va estudiar a la Davis Elemental School de Jackson.[4] L'any 1966 va rebre el títol de Llicenciat en Literatura (BA) per la Michigan State University i el 1970 el MFA a la Universitat de Califòrnia.[2] Després d'una curta estada a la Facultat de Dret, va començar a escriure ficció i va tornar a Little Rock per treballar com a professor adjunt al "Central High Scool" a Flint, Michigan.[5]
Amb 23 anys, el 28 de març de 1968 es va casar amb Kristina, una antiga companya d'escola. Kristina és llicenciada en Filosofia i professora a la New York University.[4] Actualment el matrimoni, que no té fills, viu al barri francès de New Orleans.[4]
Carrera Literària
[modifica]El 1976 va publicar la seva primera novel·la "A Piece of my Heart " i el 1981 "The Ultimate Good Luck". Les vendes precàries van fer que deixes la ficció i es va posar a treballar com a periodista esportiu del New York Magazine Inside Sports, però el 1982 el van acomiadar i va tornar a la literatura amb "The sportswiter" amb el protagonista Frank Bascombe, que va ser citada per la revista Time com una de les cinc millors novel·les de l'any 1986 i finalista del premi PEN/Faulkner.[1]
El mes de juny del 2024 Richard Ford va visitar Barcelona per presentar la traducció al castellà del seu darrer llibre "Be Mine".[6] La novel·la, probablement la darrera de la saga protagonitzada per Frank Bascombe ,on fa balanç de la seva vida: entre els seus dos divorcis, diversos episodis accidentats i l’experiència propera de la malaltia i la mort, Frank intenta trobar-hi espurnes esparses de felicitat. La presentació es va celebrar al CCCB en un format de conversa amb Pere Antoni Pons.[7]
Professor
[modifica]A banda de la seva activitat periodística i literària Ford ha desenvolupat una amplia activitat acadèmica com a professor:
- Universitat de Princeton (1980-1981)[8]
- Universitat Harvard (1994)[8]
- Professor a Bowdin College (2005)[3]
- Professor adjunt a "Oscar Wilde Centre" del Trinity College de Dublín, ensenyant escriptura creativa (2008)[3]
- Professor de ficció a la Universitat de Mississipi (2011)[3]
- Columbia University School of Arts (2012) [5]
- 1987: American Academy of Arts and Letters for Literature[2]
- 1995: Pulitzer Prize for Fiction
- 1996: Pen/Faulkner Award for Fiction[2]
- 1994: Rea Award for the Short Story[2]
- 2013: Prix Femina Etranger i Andrew Carnegie Medal for Excellenceper "Canada"
- 2016: Premi Princesa d'Astúries de les lletres[9]
- 2019: Premi de la Biblioteca del Congrés per ficció americana
Obres
[modifica]- 1976: A Piece of My Heart
- 1981: The Ultimate Good Luck
- 1983: American Tropical[4]
- 1986: The sportwriter (Traducció al català : "El Cronista d'esports"', Ed. Columna, 1990)[8]
- 1987: Rock Springs
- 1990: Wildlife, amb una adaptació al cinema dirigida per Paul Dano (2018) i protagonitzada per Carey Mulligan, i Jake Gyllenhaal.
- 1991: Bright Angel[4]
- 1992: Editor[4]
- 1995: Independence Day
- 1997: Women with Men (Traducció al català: "Dones amb homes", Ed. Empúries, 1999)[8]
- 1998: My Mother in Memory
- 2002: A Multitude of Sins
- 2006: The Lay of the Land (Traducció al català: "Acció de Gràcies", Ed. Empúries, 2008)[8]
- 2012: Canada[4] (Traducció al català: "Canadà", Ed. Empúries, 2013)[8]
- 2015: Let Me Be Frank With You (Traducció al català: "Francament, Frank", Ed. Empúries, 2015)[8]
- 2017: Between Them: Remembering My Parents (Traducció al català: "Entre ells dos: record dels meus pares", Ed. Empúries, 2018)
- 2023: Be Mine. Traduïda al castellà per Damià Alou[6]
També ha fet la compilació de contes d'autors estatunidencs:
- 1990: American Short Stories
- 1992: The Granta Book of the American Short Story
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Richard Ford» (en castellà). [Consulta: novembre 2015].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Lorenzen, Rod. «Richard Ford» (en anglès), 23-10-2014. [Consulta: novembre 2015].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 «Richard Ford» (en castellà). [Consulta: novembre 2015].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 Barton, Laura «Richard Ford. Other voices, other rooms» (en anglès). The Guardian, 08-02-2003 [Consulta: 15 juny 2016].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 «Richard Ford» (en anglès). [Consulta: novembre 2015].
- ↑ 6,0 6,1 «Sé mía - Ford, Richard - 978-84-339-2425-4». [Consulta: 24 juny 2024].
- ↑ «Richard Ford | Activitats». [Consulta: 24 juny 2024].
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 8,6 «Richard Ford». [Consulta: novembre 2015].
- ↑ «El novel·lista estatunidenc Richard Ford, premi Princesa d'Astúries de les Lletres». Ara, 15-06-2016.
Notes
[modifica]- La Vanguardia Cultura/s va publicar un article de Richard Ford: "Frank i jo" 14 de novembre de 2015.
