Aquest article tracta sobre el municipi del País Valencià. Vegeu-ne altres significats a «Traiguera (planta)». |
Tipus | municipi d'Espanya i municipi del País Valencià | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||
| |||||
Estat | Espanya | ||||
Comunitat autònoma | País Valencià | ||||
Província | Castelló | ||||
Comarca | Baix Maestrat | ||||
Capital | Traiguera | ||||
Població humana | |||||
Població | 1.336 (2023) (22,34 hab./km²) | ||||
Gentilici | Traiguerí, traiguerina | ||||
Idioma oficial | català (predomini lingüístic) | ||||
Geografia | |||||
Part de | |||||
Superfície | 59,8 km² | ||||
Altitud | 271 m | ||||
Limita amb | |||||
Partit judicial | Vinaròs | ||||
Dades històriques | |||||
Patrocini | Assumpció de Maria i Sant Roc | ||||
Dia de mercat | Divendres | ||||
Festa patronal | Del 13 al 22 d'agost | ||||
Organització política | |||||
• Alcalde | Carlos Roda Esteller | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 12330 | ||||
Fus horari | |||||
Codi INE | 12121 | ||||
Codi ARGOS de municipis | 12121 | ||||
Lloc web | traiguera.es… |
Traiguera és un municipi del País Valencià a la comarca del Baix Maestrat. Limita amb Sant Jordi, Cervera del Maestrat, La Jana, Canet lo Roig i Sant Rafel del Riu a la comarca del Baix Maestrat i amb Ulldecona a la comarca catalana del Montsià.
Hi ha tres nuclis de població: Traiguera, Font de la Salut i Masia Avenc. La vila de Traiguera s'orienta cap al sud, aprofitant el pendent de la muntanya, mentre pel migdia els carrers i les cases aprofiten la inclinació del terreny tallat bruscament. El seu costat nord també està tallat per un esperó, on encara es conserven restes de muralla medieval i un portal que tancava el recinte emmurallat (s. XIII-XIV). El nom de Traiguera, segons molts filòlegs, se'l considera relacionat amb el forment o blat, ja que la vall on és el poble ha estat gran productora d'aquest cereal. Traiguera és una planta gramínia de l'espècie Aegilops geniculata, semblant al blat, anomenada també blat bord i blat de perdiu.[1] El cultiu de la traiguera com a aliment es va abandonar després de l'edat mitjana. Sembla que el nom també es relaciona amb l'escaiola. Traiguera va ser identificada també per Thiar Julia, citada pel geògraf Ptolemeu dins la Ilercavònia.
El riu Cérvol passa a 5 km a l'est del poble i configura la seua conca hidrogràfica. No és un riu amb cabal constant, ja que depén de les riuades caigudes durant l'any; encara que hi ha dues zones amb aigua durant tot l'any, com La peixera.
El clima és mediterrani, amb una temperatura mitjana anual de 15,8 °C i 525 mm de precipitacions, irregularment distribuïdes al llarg de l'any, amb sequera estival i un màxim de pluges de tardor (setembre-octubre) seguit per un altre màxim a la primavera (maig).[2]
La seua història es remunta a l'època ibera. La romanització fou intensa, ja que per aquestes terres passava la Via Augusta. Després de la dominació musulmana i formant part de la batlia de Cervera fou senyoriu de l'orde de l'Hospital des de la conquesta, i del de Montesa des del 1319. Fou poblada amb cristians probablement en la dècada del 1240. En l'edat mitjana Traiguera continua sent localitat important, com ho demostra que el 1411 s'hi celebraren una part de les Corts Valencianes pel conflicte en la successió reial. Hi hagué noves corts el 1421 i el 1429. El 1440 va rebre el privilegi de fira anual, i va començar a construir-se al seu terme l'ermitori de la Font de la Salut amb un hostal. El segle xvi observa un important auge econòmic basat en l'agricultura i el comerç. Ha participat activament en els conflictes bèl·lics dels segles xviii i xix: Guerra de Successió, del Francés i carlistes.
Evolució demogràfica (des de 1877) Censos de població[3] | ||
---|---|---|
Nota: | (*) En aquesta data Sant Rafel del Riu ja no formava part del municipi de Traiguera, ja que se'n va separar el 1927. | |
Font: Institut Nacional d'Estadística |
Evolució demogràfica en els darrers anys Padró d'habitants[4] | |||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Any | 2000 | 2001 | 2002 | 2003 | 2004 | 2005 | 2006 | 2007 | 2008 | 2009 | 2010 | 2011 | 2012 | 2013 | |||||
Població | 1.588 | 1.573 | 1.596 | 1.694 | 1.561 | 1.632 | 1.664 | 1.698 | 1.704 | 1.695 | 1.701 | 1.686 | 1.654 | 1.576 |
El Ple de l'Ajuntament està format per 9 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 6 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE) i 3 del Partit Popular (PP).
| ||||||
Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | |||
Partit Socialista del País Valencià-PSOE | Javier Ferrer Bort | 644 | 63,20% | 6 (+1) | ||
Partit Popular | José Grañana Cervera | 362 | 35,53% | 3 (-1) | ||
Vots en blanc | 13 | 1,28% | ||||
Total vots vàlids i regidors | 1.019 | 100 % | 9 | |||
Vots nuls | 24 | 2,30% | ||||
Participació (vots vàlids més nuls) | 1.043 | 93,46%** | ||||
Abstenció | 73* | 6,54%** | ||||
Total cens electoral | 1.116* | 100 %** | ||||
Alcalde: Javier Ferrer Bort (PSPV-PSOE) (15/06/2019) Per majoria absoluta dels vots dels regidors | ||||||
Fonts: JEC,[5] JEZ Vinaròs,[6] M. Interior,[7] Periòdic Ara.[8] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.) |
Des de 2015 l'Alcalde de Traiguera és Javier Ferrer Bort del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE)
Període | Alcalde o alcaldessa | Partit polític | Data de possessió | Observacions |
---|---|---|---|---|
1979–1983 | Elías Dellà Grañana | UCD | 19/04/1979 | -- |
1983–1987 | Joaquín Puig Vidal | PSPV-PSOE | 28/05/1983 | -- |
1987–1991 | Joaquín Puig Vidal | PSPV-PSOE | 30/06/1987 | -- |
1991–1995 | José Ventura Benlliure | PSPV-PSOE | 15/06/1991 | -- |
1995–1999 | José Vericat Vives | PP | 17/06/1995 | -- |
1999–2003 | José Vericat Vives | PP | 03/07/1999 | -- |
2003–2007 | Braulio Vericat Climent | PSPV-PSOE | 14/06/2003 | -- |
2007–2011 | Carlos Roda Esteller | PP | 16/06/2007 | -- |
2011–2015 | Carlos Roda Esteller | PP | 11/06/2011 | -- |
2015–2019 | Javier Ferrer Bort | PSPV-PSOE | 13/06/2015 | -- |
2019-2023 | Javier Ferrer Bort | PSPV-PSOE | 15/06/2019 | -- |
Des de 2023 | n/d | n/d | 17/06/2023 | -- |
Fonts: Generalitat Valenciana[9] |
L'economia traiguerina es basa en l'agricultura: olivera, ametler i taronger, i alguna granja d'aus. Però l'activitat tradicional més arrelada és la construcció menestral de gerres i cànters. Ja els moros hi mantenien nombrosos tallers, que en èpoques posteriors s'organitzaren en gremi. El segle passat hi havia 35 tallers, a hores d'ara (2010) hi roman només un.
Traiguera té diversos monuments, tant civils com religiosos:
L'any 2019, la Xarxa Euromediterrània de Ciutats de l'Olivera va elegir la de Sinfo, a Traiguera, com la millor olivera monumental del Mediterrani, i de la qual el jurat en va valorar la longevitat i la seua espectacular estampa. Es tracta d'un dels exemplars més ancestrals de la península Ibèrica i, per tant, de la conca Mediterrània.[10]
El "trinquet amb frares" és una variant de la pilota valenciana, es practica en un recinte (trinquet) de quatre parets, tancat totalment, amb graderies darrere. La peculiaritat del trinquet amb frares és que té dues viseles en la part davantera: quan la pilota colpeja allí canvia la trajectòria. Es juga amb pilota de badana i era el joc predominant en tota la zona del Maestrat i Montsià a principis del segle xx.