Dades | |
---|---|
Tipus | grup de música |
Història | |
Creació | 17 de febrer del 1966, Nantes, Bretanya |
Fundador | Jean Chocun, Jean-Paul Corbineau i Jean-Louis Jossic |
Activitat | |
Activitat | 1970 – 2021 |
Afiliats | Jean Chocun, Jean-Paul Corbineau, Jean-Louis Jossic, Gérard Goron, Jean-Luc Chevalier, Konan Mevel, Freddy Bourgeois, Christophe Peloil |
Membres anteriors | Christophe Le Helley, Bruno Sabathe,Louis-Marie Seveno, Christian Vignolles, Jérome Gasmi, Mylène Coué, Bleunwenn Mevel, Bernard Baudriller |
Segell discogràfic | Edoll |
Gènere | Cançó bretona, música de Bretanya, rock celta, música celta, folk rock i música tradicional celta |
Estil | cèltic, fusió, Música electrònica |
Format per | |
Lloc web | http://edoll.free.fr |
Tri Yann és un grup bretó de música cèltica que té el seu origen en els anys 70 a Nantes (en bretó Naoned). És una de les poques bandes bretones que han sobreviscut des de l'auge del folk rock dels anys 60.
El nom vol dir "els tres Joans". Aquest nom esdevé de la formació inicial del grup, quan Jean-Louis Jossic, Jean Chocun i Jean-Paul Corbineau van decidir crear aquest grup. No obstant això, al principi, van prendre el nom "Tri Yann an Naoned" (els tres Joans de Nantes), que acabarien formant Tri Yann.
La banda va néixer en 1971, quan Jean-Louis Jossic, Jean Chocun i Jean-Paul Corbineau, aficionats a la música cèltica, es van unir per a fer perdurar la música tradicional dels cercles bretons. Després del seu primer disc "Tri Yann an Naoned" en 1972, que serà disc d'or el 1977, el grup va recórrer tota França, apareixent en televisió i ràdio i difonent d'aquesta manera la llengua i cultura bretones. Després del viratge a la fusió cèltica i rock amb el seu quart disc La decouverte ou l'ignorance (referint-se al nacionalisme bretó) de 1975), el grup es llança a Europa en els següents anys, actuant a Alemanya, Suïssa, Bèlgica i fins i tot l'URSS. En 1988 entra a la banda el guitarrista Jean-Luc Chevalier, amb el qual el grup dona un pas més en la seva diversitat i fusió musical. Amb el gran recorregut musical després de gairebé 30 anys des de la seva creació, en 1999, Tri Yann es conforma en el grup actual, amb l'entrada de Konan Mevel, encarregat dels instruments de vent, Fred Bourgeois, pianista i Christophe Peloil, al baixa i violinista.
Actualment és un dels grups cèltics més coneguts a França, juntament amb Gwendal, per la seva posada en escena en els concerts, on solen disfressar-se i interaccionar amb el públic, especialment Jean-Louis Jossic. Compte amb cançons tan conegudes com Dans les prisons de Nantes o La jument de Michao, coneguda també com Le loup, le renard et la bellete. A pesar dels seus més de 30 anys en l'escenari, segueixen actuant i creant discos, com el seu últim disc tret en el 2007: Abysses.
La temàtica de Tri Yann se centra en el món cèltic i la seva mitologia, especialment en la història de Bretanya, reivindicant la seva llengua i autonomia. En aquest sentit, cap destacar la seva gran quantitat de cançons en l'idioma bretó, o la cançó La decouverte ou l'ignorance, amb la lletra de Morvan Lebesque, conegut polític nacionalista bretó de començaments del segle xx. A més d'aquest contingut mític cèltic, també té temes de reivindicació social i ecologista, com el disc An Héol a zo Glaz (El sol és verd), amb una famosa cançó Kan ar kann (Cant de combat), en el qual narra com els veïns de Plogoff es van enfrontar a les autoritats locals contra la instal·lació d'una central nuclear; o la cançó le soleil est noir (El sol està negre), referint-se a la marea negra que va causar en les costes bretones el vaixell "Amoco Cadiz".
El repertori instrumental de Tri Yann és molt ampli, a causa de la fusió de músiques que porten a terme. Utilitzen instruments tradicionals tant bretones, com europeus com poden ser:
AL que afegixen instruments elèctrics:
És un dels membres fundadors del grup en 1971. Autodefinit "mandolinista-comptable", és un dels vocalistes del grup, a més de tocar la mandolina, la guitarra acústica, el dulcimer, el banjo i el mandoloncello.
És el segon dels tres joans fundadors. A més d'aportar la seva "veu de trobador", toca la guitarra.
És el tercer membre fundador del grup en 1971. A més de ser conseller de cultura i patrimoni a l'ajuntament de Nantes, és l'ànima del grup, a causa de la seva escenificació en els concerts i els contes que narra per a encendre al públic. És la veu principal i, a més, és qui toca els instruments típics medievals: bombarda, cromorne, psalterion i chalemie.
Va accedir al grup en 1977 com a bateria, aportant un toc més rocker a la banda, que fins llavors era més "tradicional" quant als seus instruments. Col·labora en la creació dels àlbums del grup en els estudis de Marzelle. A més, toca la mandolina, el dulcimer, el mandoloncello i fa cors.
Va entrar a Tri Yann el 1988 com guitarrista principal, aportant la seva experiència d'anys tocant en petits grups de rock i jazz fusió, així com en el grup Magma. A més de tocar el baix, és l'autor de la majoria de les composicions musicals.
Des de 1999 és el músic del grup que toca instruments de vent de tota mena: des de gaites a flautes; en francès: veuze, northumbrian pipes i Uilleann pipes; així com instruments electrònics i de percussió.
També en 1999, Frederic Bourgeois va introduir el seu piano i el seu estil jazz al Tri Yann. A més de tocar el piano elèctric, fa cors.
És el tercer músic que va entrar en el grup en 1999. Toca el baix i el violí, amb una presència musical en les cançons de Tri Yann a causa dels seus solos amb el violí. També fa cors.
Apariciones a