Zbigniew Preisner

Plantilla:Infotaula personaZbigniew Preisner

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(pl) Zbigniew Kowalski Modifica el valor a Wikidata
20 maig 1955 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
Bielsko-Biała (Polònia) Modifica el valor a Wikidata
Altres nomsVan den Budenmayer Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Jagellònica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor de bandes sonores, compositor, músic Modifica el valor a Wikidata
Activitat1977 Modifica el valor a Wikidata -
GènereMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficEMI Classics Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc webpreisner.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0006237 Allocine: 41284 Allmovie: p107016 TMDB.org: 1135
Facebook: Zbigniew-Preisner-219716348081 Instagram: zbigniew_preisner_official Spotify: 3gGbSXSwHWmrUBIG9IUAau Apple Music: 724207 Musicbrainz: d229ee11-fc4e-4a1c-8e0a-1e8f84950532 Lieder.net: 12648 Songkick: 189676 Discogs: 77988 Allmusic: mn0000964911 Deezer: 8059 Modifica el valor a Wikidata

Zbigniew Preisner (nascut com Zbigniew Antoni Kowalski, Bielsko-Biała, Polònia, 20 de maig de 1955) és un compositor polonès, conegut pels nombroses bandes sonores per al cinema, entre d'altres per a films del director Krzysztof Kieślowski (1941-1996).[1][2]

Ha rebut la Medalla d'Or al Mèrit a la Cultura – Gloria Artis així com la Creu de Cavaller de l'Orde de Polonia Restituta. És membre de l'Académie des arts et techniques du cinéma de França.[3]

Biografia

[modifica]

Preisner va néixer el 20 de maig de 1955 a la ciutat de Bielsko-Biała, al sud de Polònia. Va aprendre per si mateix a tocar guitarra i piano. Sense educació formal en música, escoltava i transcrivia fragments d'àudio. Va estudiar filosofia i història a Cracòvia. El seu estil és una forma distintiva de neoromanticisme tonal. Paganini i Jean Sibelius són reconegudes influències.[4]

Obra

[modifica]

Preisner és més ben conegut per la música que va compondre dels films dirigits pel també polonès Krzysztof Kieślowski. Llur llarga col·laboració va començar emb el film Bez Konca («Sense fi») el 1984.[5] La Cançó per la unificació d'Europa, basada en el primer capítol de la Primera epístola als corintis de sant Pau, se li atribueix al personatge Patrice De Courcy en la primera part de la trilogia Tres colors: Blau, i exerceix un paper important al llarg de la pel·lícula. La música per a la tercera part de la trilogia (Tres colors: Vermell) inclou dues versions (en francès i polonès) d'un poema de Wisława Szymborska, poetessa guanyadora del premi Nobel de Literatura.[3] En aquesta trilogia, tot i el llenguatge convencional, la música passa enllà de la mera decoració sonora i hi esdevé un ver protagonista de la narració fílmica.[6]

Després de treballar amb Kieślowski a Tres colors: Blau, Preisner va ser contractat pel productor Francis Ford Coppola per la banda sonora de The Secret Garden, dirigida per Agnieszka Holland. Ha col·laborat amb altres directors de cinema, i va guanyar un César el 1996 pel seu treball a Elisa, de Jean Becker. Dos anys abans havia guanyat aquest mateix premi per la seva labor a Tres colors: Vermell. El 1997, va ser guardonat amb l'Os de Plata al 47è Festival Internacional de Cinema de Berlín, per Øen i Fuglegaden (The Island On Bird Street).[7]

El 1998 va estrenar Requiem dla mojego przyjaciela, concebuda originalment com una obra narrativa escrita per Krzysztof Piesiewicz i dirigida per Kieslowski. Va esdevenir un commemoratiu a Kieslowski quan aquest va morir. Preisner va compondre el tema musical per a People's Century, un documental de 26 capítols realitzat conjuntament el 1994 per les cadenes BBC i la PBS. A més, va treballar amb el director Thomas Vinterberg per a la pel·lícula It's All About Love, estrenada el 2003. Va fer l'orquestració de l'àlbum de David Gilmour, On An Island. Silence, Night and Dreams és una obra a gran escala per a orquestra, cor i solistes, basada en textos del Llibre de Job. Va ser enregistrar per primera vegada el 2007 amb la vocalista de Madredeus, Teresa Salgueiro, i amb el nen soprano Thomas Cully, de Libera.[2]

La «Lacrimosa» del seu Requiem dla mojego przyjaciela sona de forma prominent a la pel·lícula L'arbre de la vida, de Terrence Malick, ganadora de la Palma d'Or al 64è Festival Internacional de Cinema de Canes (2011). El «Dies Irae» del Requiem apareix al film La grande bellezza, de Paolo Sorrentino[8] i en la segona temporada de la sèrie The Crown.[9]

Van den Budenmayer

[modifica]

Van den Budenmayer és un compositor neerlandès fictici del segle xviii creat per Preisner i Krzysztof Kieślowski. Preisner va dir que Van den Budenmayer és un pseudònim que ell i Kieślowski van inventar «perquè tots dos estimem els neerlandesos».[10] La música del compositor imaginari té un paper molt important en quatre films de Kieślowski: Dekalog (1988), La Double vie de Véronique (1991), Tres colors: Blau (1993) i Tres colors: Vermell (1994).

Composicions

[modifica]

Treballs orquestrals

[modifica]

Música per solista

[modifica]

Bandes sonores

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Gorina, Àlex. «Els 35 magnífics: Zbigniew Preisner». L'audiovisual. Catalunya Ràdio, 26-02-2022. [Consulta: 25 maig 2023].
  2. ↑ 2,0 2,1 «Silence, Night and Dreams». Emi Classics. EMI. Arxivat de l'original el 2008-12-08. [Consulta: 25 maig 2023].
  3. ↑ 3,0 3,1 Kosińska, Małgorzata. «Zbigniew Preisner - Biography» (en anglès). Adam Mickiewicz Institute, 2006, 2019.
  4. ↑ «Zbigniew Preisner».
  5. ↑ «Bez Konca». Filmoteca de Catalunya, 2019. [Consulta: 25 maig 2023].
  6. ↑ Micelli, Sergio. «Le grandi colonne sonore». A: Umberto Eco. Storia della civiltà europea (en italià). Roma: Treccani, 2014. 
  7. ↑ «Berlinale: International Jury 1997» (en anglès). Berlinale. [Consulta: 25 maig 2023].
  8. ↑ «The Great Beauty». Allmusic. [Consulta: 25 maig 2023].
  9. ↑ «The Crown». Tunefind. [Consulta: 30 desembre 2017].
  10. ↑ Vives, Joan; Pinart, Ester. «- El misteri de Van den Budenmayer, un compositor amb una pista difícil de seguir». Tots els matins del món. CCMA - Catalunya Ràdio, 28-09-2021. [Consulta: 25 maig 2023].