Biografia | |
---|---|
Naixement | 23 juny 1939 (85 anys) Santander (Cantàbria) |
Formació | Universitat Complutense de Madrid |
Activitat | |
Ocupació | poeta, autor, polític, escriptor, novel·lista |
Partit | Unió, Progrés i Democràcia |
Membre de | |
Gènere | Poesia |
Moviment | Realisme |
Participà en | |
5 novembre 2012 | Amb Catalunya, amb Espanya |
Obra | |
Obres destacables El metro de platino iridiado Donde las mujeres La fortuna de Matilda Turpin El temblor del héroe | |
Família | |
Pare | Cayo Pombo Ybarra |
Premis | |
Álvaro Pombo García de los Ríos (Santander, 23 de juny de 1939), poeta, novel·lista i polític espanyol.
Llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat Complutense de Madrid i Bachelor of Arts en Filosofia pel Birkbeck College de Londres, on va viure des de 1966 a 1977. Des que el 1973 es va publicar el seu primer llibre de poesia, Protocolos, a Álvaro Pombo se l'ha considerat una veu personal i única en la literatura espanyola. Només quatre anys després de la publicació d'aquells versos, Pombo va guanyar el Premi El Bardo amb l'obra Variaciones, el 1977. Aquest mateix any va tornar a Espanya i es va publicar també la seva primera col·lecció, Relatos sobre la falta de sustancia, que contenia un gran nombre d'històries curtes protagonitzades per personatges homosexuals.
El 1983, ja instal·lat a Madrid per considerar Santander una ciutat infeliç que el convertiria en "un ésser murriós", guanya el primer Premi Herralde de Novel·la amb El héroe de les mansardas de Mansard, inaugurant així la col·lecció Narratives Hispàniques d'Anagrama, on ha publicat gairebé totes les seves novel·les i a la qual s'ha declarat públicament fidel.
Malgrat que es defineix a si mateix com a poeta, sempre ha estat més conegut com a novel·lista, guanyant diversos guardons per les seves obres. El seu estil, únic i original, tot i classificar-se com a realisme subjectiu, l'ha situat com una figura crucial de les lletres en castellà. La seva tècnica en l'ús del llenguatge, pròpia d'un poeta, així com l'ús xocant de l'humor en totes les seves novel·les, caracteritzen una prosa elogiada per crítics i escriptors de tota índole.
Afeccionat a la història medieval i la filosofia fenomenològica, a la seva obra es barregen la investigació psicològica i la preocupació filosòfica. Ell mateix defineix el seu mètode literari com psicologia-ficció. Les seves primeres obres poden considerar-se pessimistes, bo i presentant-hi situacions, arguments i personatges sense esperança; però la seva narrativa fa un gir amb la publicació d'El metro de platino iridiado (1990), potser la seva obra mestra, guanyadora del Premi Nacional de la Crítica. En aquesta novel·la Pombo comença a exercir el que va anomenar "la poètica del Bé", on l'ètica, la humanitat i, en definitiva, el Bé, semblen ser l'objectiu del seu treball. En una de les seves últimes novel·les, Contra natura, Pombo expressa les seves crítiques envers la trivialització de l'homosexualitat que, a parer seu, està propiciant una part del col·lectiu homosexual.
Álvaro Pombo va ingressar a la Reial Acadèmia Espanyola el 20 de juny de 2004, proposat per Luis María Anson Oliart, Luis Mateo Díez i Francisco Rico, ocupant la butaca j que va deixar a la seva mort Pedro Laín Entralgo. En el discurs d'ingrés a l'Acadèmia, que es titulava Verosimilitud y Verdad, Pombo reflexionà sobre la reserva del terme "veritat" per al raonament i "versemblança" per al narratiu-contemplatiu. El 16 d'octubre de 2006 se'l proclamà guanyador del premi Planeta per la novel·la "La fortuna de Matilda Turpin". L'any 2012 guanyà el Premi Nadal per la seva novel·la "El temblor del héroe".
En els darrers temps col·labora amb el partit fundat per Rosa Díez Unió, Progrés i Democràcia (UPyD), fins al punt que a les eleccions espanyoles de 2008 va encapçalar la llista al Senat per la Comunitat de Madrid. A les eleccions espanyoles de 2011 va repetir a la llista del mateix partit per al Senat.
L'any 2008 Pombo signà el Manifest per la llengua comuna, defensant la preeminència del castellà sobre les altres llengües amb estatut d'oficialitat a Espanya.[1]
L'any 2011, a la revista xilena The Clinic, va prendre una postura contemporitzadora envers el dictador espanyol Francisco Franco Bahamonde i el xilè Pinochet, als quals va atribuir la prosperitat dels seus respectius països.[2]
Premis i fites | ||
---|---|---|
Precedit per: Luis Landero Duran Juegos de la edad tardía |
Premi de la Crítica de narrativa castellana 1990 |
Succeït per: Francisco Umbral Leyenda del César visionario |
Precedit per: Manuel Rivas Barros ¿Qué me queres amor? |
Premi Nacional de narrativa de les Lletres Espanyoles 1997 |
Succeït per: Alfredo Bryce Echenique Reo de nocturnidad |
Precedit per: Jon Juaristi El bucle melancólico |
Premi Fastenrath 1999 |
Succeït per: Guillermo Carnero Arbat Verano inglés |
Precedit per: Nou premi |
Premi Fundació José Manuel Lara 2002 |
Succeït per: Terenci Moix El arpista ciego |
Precedit per: Pedro Laín Entralgo |
Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola Cadira j 2004- |
Succeït per: ' |
Precedit per: Roberto Bolaño 2666 |
Premi Salambó 2006 |
Succeït per: Vicente Molina Foix El abrecartas |
Precedit per: Maria de la Pau Janer i Mulet Pasiones romanas |
Premi Planeta 2006 |
Succeït per: Juan José Millás El Mundo |
Precedit per: Alicia Giménez Bartlett Donde nadie te encuentre |
Premi Nadal 2012 |
Succeït per: Sergio Vila-Sanjuán Estaba en el aire |