![]() | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
| |||||
Alministración | |||||
País | ![]() | ||||
Autonomía | ![]() | ||||
Provincia | ![]() | ||||
Comarques | Campo de Murviedro (es) ![]() | ||||
Tipu d'entidá | conceyu d'España | ||||
Alcaldesa d'Albalat dels Tarongers | Maite Pérez Furió | ||||
Nome oficial | Albalat dels Tarongers (ca)[1] | ||||
Códigu postal |
46591 | ||||
Xeografía | |||||
Coordenaes | 39°42′10″N 0°20′16″W / 39.70278°N 0.33778°O | ||||
![]() | |||||
Superficie | 21.35 km² | ||||
Altitú | 96 m | ||||
Llenda con | |||||
Demografía | |||||
Población |
1516 hab. (2024) - 644 homes (2019) - 588 muyeres (2019) | ||||
Porcentaxe |
100% de Campo de Murviedro (es) ![]() | ||||
Densidá | 71,01 hab/km² | ||||
Más información | |||||
Estaya horaria | UTC+01:00 | ||||
albalatdelstarongers.es | |||||
![]() |
Albalat dels Tarongers[2] ye un conceyu de la Comunidá Valenciana, España. Perteneciente a la provincia de Valencia, na comarca del Campu de Murviedro. Cuenta con 1.164 habitantes (INE 2014). Hasta la década de 1940 denominábase oficialmente como Albalat de Segart.[3]
Asítiase nel marxe esquierdu del calce del ríu Palancia a una altitú de 96 m sobre'l nivel del mar y a una distancia d'ésti de 15 km, na contorna del Campu de Murviedro.
Tien una estensión de 2135 Has. de terrén montascosu y valle ente la Sierra Calderona y la Sierra de Espadán pol que trascurre el ríu Palancia, na denomada subcomarca de la Baronía. Llenda colos términos municipales d'Estivella y Sagunto al norte, Sagunto al este, Gilet al sur y Nàquera, Segart y Estivella al oeste.
El territoriu ta compuestu por güertes convertíes en tresformamientos de cítricos como principal cultivu na ribera del ríu Palancia; tamién ta compuestu per montes y ribayos, con olivares y algarrobos, sienda y fontes, constituyendo ente toos ellos un espaciu que convida a pasiar, a relaxase y a escaecer el tiempu.
El términu ta formáu en parte pol Parque natural de la Sierra Calderona y en parte pol ríu Palancia y el so valle.
El términu municipal de Albalat de Taronchers parte coles llocalidaes siguientes: Estivella, Gilet, Nàquera, El Puig, Sagunto y Segart toes elles de la provincia de Valencia.
El términu ye travesáu pela autovía A-23 (Sagunto-Somport). y pol ferrocarril Valencia-Sagunto-Zaragoza.
Sobre'l nome de Albalat, Sanchis Guarner diz que se trata d'un arabismu, pos equival a Al-Palas o Palaz, el so significáu ye la Villa y tamién caserío. Esto induznos a pensar que la población, en tiempu de los romanos debió de ser una de les munches villes que poblaben la civitas saguntina. Per otra parte, l'historiador Antoni Chabret afirma que la pallabra "Balat" significa n'árabe pavimentu o pavimentu del camín. Les civilizaciones anteriores que vivieron cerca de Albalat dels Tarongers dexaron restos arqueolóxicos. De los principales xacimientos arqueolóxicos del términu destaquen pola so importancia: la denomada cueva de l'Agua Amargoso, asitiada na partida del mesmu nome, onde pueden apreciase pintures rupestres del periodu eneolíticu (2000 e.C.), según l'asentamientu de la Edá del Bronce esistente na llomba del Saler, onde s'atopó material eneolítico y ibero (1600-1500 e.C.). Tamién s'atoparon restos de la Edá del Bronce en La Albardeta y nel Tossalet de les Panses. El Castiellu de Comediana déxanos apreciar la estructura d'un asentamientu de los sieglos XII-XIV. A los pies d'esti montículo atópense les Corrolades de Comediana que posiblemente seríen el nucleu de población que nel so día foi'l pobláu de Comediana referíu a la primer donación que fixo'l rei Xaime I. Un estudiu realizáu por Andrés Monzó nun duldar asitiar al actual allugamientu del castiellu, ilesia y casa abadía sobre una importante villa hispanorromana.
La primera referencia sobre los varios posesores de Albalat atopar nel Llibre del Repartiment en 1238. Nel añu 1360 yera Raimon de Toris señor del llugar y paez ser que foi quien empezó la construcción de Casar-Palaciu. En 1609, añu de la espulsión de los moriscos, Albalat tenía 115 cases y 460 hb. y pertenecía el señoríu a Juan de Vilarrasa que'l 24 de setiembre de 1611, dio Carta de Población a 35 nuevos pobladores. El llinaxe de los Saavedra, procedente de Galicia y Murcia, llegó a Albalat pol casoriu de Luisa Carrillo de Villarrasa, entós señora de Albalat y Segart con Pedro Saavedra.
Nun ye estrañu qu'Albalat fuera'l primer pueblu de la contorna en negase al pagu de los derechos feudales, siendo unu de los que soportaba les condiciones más dures. Un grupu de 24 vecinos empobinaos pol alcalde Vicent Esteve y el rexidor Francisco Asensi, negar a pagar los derechos correspondientes al periodu 1813-1816. En 1865, resolvióse'l pleitu ente los pueblos de Albalat y Segart, por reclamación de los derechos señoriales contra'l conde de Alcudia y barón de Albalat, Antonio Saavedra y Jofré. El preciu que tuvieron de pagar pola lliquidación del pleitu foi de 130.000 reales, arrenunciando los herederos a tolos derechos que pudieren tener sobre los pueblos. A cambéu'l conceyu de Albalat recibió 14.463 hanegadas de tierres. Los herederos del conde esprendiéronse, por aciu puyes, de toles cases y tierres que teníen como propies.
Albalat de Taronchers cunta con 1.178 habitantes (INE 2015).
Evolución demográfica de Albalat de Taronchers[4] | |||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2005 | 2007 | 2011 | 2013 | 2015 | |||||||
584 | 570 | 576 | 651 | 664 | 709 | 742 | 799 | 804 | 1.070 | 1.147 | 1.144 | 1.178 |
Basada na agricultura, principalmente'l cultivu del naranxal. De los 21,35 quilómetros cuadraos de los que consta'l conceyu, 310 hectárees son de cítricos, 533 de secanu con algarrobos, 485 d'olivares y 26 d'almendrales.
Llexislatura | Nome | Partíu |
---|---|---|
1979-1983 | Juan Antonio Albiol Llusar | PSPV-PSOE |
1983-1987 | Juan Antonio Albiol Llusar | PSPV-PSOE |
1987-1991 | Juan Antonio Albiol Llusar | PSPV-PSOE |
1991-1995 | Francisco Javier Esteve Asensi | EUPV |
1995-1999 | Francisco Javier Esteve Asensi | EUPV |
1999-2003 | José Garriga Igualada | PPCV |
2003-2007 | Filiberto Prats Asensi | BLOC |
2007-2011 | Filiberto Prats Asensi | BLOC |
2011-2015 | Filiberto Prats Asensi | PPCV |
2015-2019 | Maite Pérez Furió | PSPV-PSOE |
2019-2023 | n/d | n/d |
2023- | n/d | n/d |
A destacar el arroz de Comediana y el tortell como platos típicos de la población. L'arroz de Comediana cocinar en calderu, siendo los sos ingredientes arroz, pataca, bacalao, cebolla y sofritu de tomate. Yera una comida que faíen los homes cuando diben mientres delles xornaes a iguar los caminos o a recoyer l'espartu a la partida de Comediana, asitiada nel estremu S del términu municipal. El tortell ye un dulce con masa de panquemado rellenu de pelo d'ánxel y mazapán, afatáu con frutes confitadas y nueces.
<ref>
nun ye válida; nun se conseñó testu pa les referencies nomaes INE