Aleksandr Alekhin
Aleksandr Aleksàndrovitx Alekhin (rus: Алекса́ндр Алекса́ндрович Але́хин, AFI [ɐlʲɪkˈsandr ɐlʲɪkˈsandrəvʲɪtɕ ɐˈlʲexʲɪn], o Alexandre Alekhine, tal com ell mateix escrivia el seu nom com a ciutadà francès)[1] (Moscou, 31 d'octubre[2] de 1892 - Estoril, 24 de març de 1946) fou un jugador d'escacs rus, posteriorment nacionalitzat francès, i un dels més rellevants campions mundials de tota la història, conegut pel seu estil agressiu, i que va morir en possessió del títol. Hom el considera un dels millors jugadors de tots els temps.[3]
A vint-i-dos anys, es trobava ja entre els millors escaquistes del món. Durant els 1920, va guanyar la majoria dels torneigs d'escacs en què va participar. El 1927, va esdevenir el quart Campió del Món, tot derrotant Capablanca, que llavors era àmpliament considerat invencible, en un matx que es mantindria com al més llarg matx pel Campionat del món mai celebrat fins al 1984.[4]
A començaments dels 1930, Alekhin dominà el circuit de torneigs internacionals, i va guanyar dos torneigs d'elit amb grans avantatges. També va jugar al primer tauler de la selecció francesa en cinc olimpíades d'escacs, obtenint distincions individuals en totes elles (quatre medalles i un premi de bellesa). Alekhine va oferir a Capablanca un matx de revenja en les mateixes condicions que Capablanca havia establert abans per a ell, i les negociacions es van perllongar durant anys sense fer gaires progressos. Mentrestant, Alekhine va defensar el seu títol amb facilitat contra Bogoliúbov el 1929[5] i el 1934.[6] Fou derrotat per Euwe el 1935,[6] però recuperà la corona mundial en el matx de revenja de 1937.[7] Les seves actuacions en torneigs, però, foren desiguals, i les joves estrelles emergents, com ara Keres, Fine, i Botvínnik amenaçaren el seu títol. Les negociacions per un matx pel títol amb Keres o Botvínnik foren interrompudes per l'esclat de la Segona Guerra Mundial a Europa el 1939. Noves negociacions amb Botvínnik per un matx pel títol estaven en curs el 1946 quan Alekhin va morir a Portugal, en circumstàncies poc clares.
Biografia
[modifica]Fill d'una benestant i acomodada família de Moscou — el seu pare tenia moltes terres i era membre de la Duma, i la seva mare era filla d'un empresari — que encara va fer més fortuna amb el tèxtil. Va ser la seva mare qui el va ensenyar a jugar als escacs. Va viure en diferents països, i parlava rus, francès, alemany i anglès.
Els inicis en els escacs
[modifica]El primer èxit esportiu li va arribar als 17 anys, en el torneig d'aficionats de Sant Petersburg, el 1909, guanyant 12 partides, perdent 2 i fent 2 taules, tot obtenint el títol de mestre nacional. Llavors era entrenat pel mestre Blumenfeld, i el torneig va desenvolupar-se paral·lelament a un altre de caràcter professional, en el qual van vèncer Emanuel Lasker i Akiba Rubinstein.
El 1911 participà en el fortíssim torneig de Carlsbad, on hi acabà en 11a posició (el campió fou Richard Teichmann)[8][9][10]
El 1914, després de jugar un altre torneig a Sant Petersburg, Alekhine i José Raúl Capablanca foren dos dels cinc primers escaquistes de la història a aconseguir el títol de Gran Mestre Internacional. A les darreries de 1915 guanyà el Torneig del Club d'escacs de Moscou.[11] Allà, un dels seus oponents fou Nikolai Grigóriev, amb qui més tard mantingué relacions d'amistat, i a qui va guanyar una famosa partida[12] que fins i tot va ser publicada en el Butlletí d'Escacs de la ciutat, el Schachmatny Vestnik, propietat de la família d'Alekhin. Aquesta partida serviria posteriorment a Alekhin per a compondre la seva famosa "partida de les cinc dames".[13]
El període 1917 - 1926
[modifica]Després de la Revolució Russa, fou encarcerat a Odessa l'any 1919, acusat d'espionatge, tot i que posteriorment fou alliberat. L'octubre de 1920 va participar en el I Campionat de l'URSS a Moscou, torneig que va guanyar amb un punt d'avantatge sobre Piotr Romanovski.[14] Poc després va jugar un matx a 7 partides contra Nikolai Grigóriev, saldat en favor d'Alekhin amb 2 victòries i 5 empats.[15] Va emigrar a França l'any 1921, on obtingué la nacionalitat francesa quatre anys més tard. Va estudiar dret a la Sorbona. El 1923 fou primer al fort Torneig de Carlsbad, empatat a punts amb Iefim Bogoliúbov i Géza Maróczy.[16][17]
Campió del Món, 1927-1935
[modifica]El 1927 va vèncer Capablanca a Buenos Aires en el Campionat del món de 1927 i va esdevenir Campió del Món.[18][19] Va negar al cubà la possibilitat d'un matx de revenja, evitant activament des de llavors coincidir amb ell en cap torneig. El 1930 va guanyar clarament el gran Torneig de San Remo, on participava tota l'elit escaquística del moment, llevat de Capablanca. Fou primer al torneig de Bled de 1931, superant clarament tots els seus rivals.[20][21][22][23] El 1932 va empatar al primer lloc amb Isaac Kashdan al torneig de Ciutat de Mèxic,[24] va vèncer, per davant de Kashdan, a Pasadena,[25] i vencé també a Londres, per davant de Salo Flohr.[26]
Partida inèdita
[modifica]El 24 de gener de 1935, Alekhine va jugar una partida inèdita contra la parella de jugadors catalans formada per Rafael Llorens Llorens i Francesc d'Assís Carreras Obrador. Planella original de la partida
La pèrdua del títol, 1935-1937
[modifica]L'any 1935 va perdre el títol davant Max Euwe, una derrota sovint atribuïda a l'abús d'alcohol.
Campió del Món, 1935-1946
[modifica]
Fou 4t al fort torneig de Kemeri de 1937 (guanyat per Samuel Reshevsky, Vladimirs Petrovs i Salo Flohr).[27]
Va deixar la beguda i va recuperar el títol vencent Euwe el 1937, i el va retenir fins a la seva mort.
Durant la Segona Guerra Mundial, Alekhine va jugar diferents torneigs a l'Alemanya nazi o en territoris ocupats pels alemanys. El 1941 es van publicar uns articles antisemites titulats Els escacs aris i els escacs jueus al Pariser Zeitung. Tot i que no es pot dir del cert, hi ha sospites que en fos l'autor.
El març de l'any 1946, mentre es preparava per a l'encontre pel campionat del món enfront de Botvínnik, va morir en una habitació d'hotel a Estoril, Portugal. Encara no estan clares les circumstàncies de la seva mort. La FIDE va pagar les despeses de l'enterrament. Les seves despulles es troben en el cementiri de Montparnasse de París des del 1956.
La partida de les cinc dames
[modifica]| a | b | c | d | e | f | g | h | ||
| 8 |              | 8 | |||||||
| 7 | 7 | ||||||||
| 6 | 6 | ||||||||
| 5 | 5 | ||||||||
| 4 | 4 | ||||||||
| 3 | 3 | ||||||||
| 2 | 2 | ||||||||
| 1 | 1 | ||||||||
| a | b | c | d | e | f | g | h | ||
- Blanques: Aleksandr Alekhin
- Negres: Nikolai Grigóriev
1. e4 e6 |
9. Dg4 Ae7 |
17. hxg8=D+ Rd7 |
i les negres abandonen davant l'amenaça Dd8+.
Notes i referències
[modifica]- ↑ Quan va esdevenir ciutadà francès, "Alekhine" va passar a ser la manera correcta d'escriure el seu nom amb l'alfabet llatí. Ell s'enutjava quan els russos de vegades pronunciaven la 'е' d'Alekhin com a 'ё' (io), [ɐˈlʲoxʲɪn], pràctica que ell veia com una distorsió jiddisch del seu nom, que no li agradava, i insistia que la correcta pronunciació en rus era "Al-YEH-khin". Vegeu Kmoch, H. «Grandmasters I Have Known: Alexander Alexandrovich Alekhine» (PDF) p. 2, 5. [Consulta: 30 maig 2010].
- ↑ Edward Winter. «When was Alekhine born C.N. ChessNotes, Comentaris sobre la polèmica al voltant de la data real de naixement d'Alekhine» (en anglès). [Consulta: 6 desembre 2009].
- ↑ «Els 10 millors jugadors d'escacs de la història» (en anglès), 06-09-2009. [Consulta: 7 octubre 2010].
- ↑ El matx pel Campionat del món d'escacs de 1984 entre Garri Kaspàrov i Anatoli Kàrpov fou més llarg, i després de 5 mesos i de 48 partides, fou cancel·lat amb molta controvèrsia.
- ↑ «Campionat del món de 1929, partides i resultats» (en anglès). chessgames.com. [Consulta: 27 gener 2013].
- ↑ 6,0 6,1 Mark Weeks. «Campionat del món de 1934, quadre de resultats» (en anglès). mark-weeks.com. [Consulta: 27 gener 2013].
- ↑ Mark Weeks. «Campionat del món de 1937, quadre de resultats» (en anglès). mark-weeks.com. [Consulta: 27 gener 2013].
- ↑ «Taula del torneig de Karlsbad 1911». La grande storia degli scacchi. [Consulta: 5 abril 2014].
- ↑ «Torneig de Karlsbad 1911, classificació i partides» (en anglès). 365chess.com. [Consulta: 5 abril 2014].
- ↑ «Quadre del Torneig de Carlsbad 1911». The Chess Library. Arxivat de l'original el 2014-10-17. [Consulta: 5 abril 2014].
- ↑ «Torneig del Club de Moscou de 1915». 365Chess. [Consulta: 13 maig 2020].
- ↑ «Partida Nikolai Grigóriev - Aleksandr Alekhin, Torneig de Moscou de 1915». Chessgames.
- ↑ «Curiositats sobre la partida de les cinc dames». [Consulta: 13 maig 2020].
- ↑ «I Campionat Nacional de l'URSS, Moscou 1920». Narod.ru. [Consulta: 13 maig 2020].
- ↑ «Matx Aleksandr Alekhin - Nikolai Grigóriev, 1921». Narod.ru.
- ↑ «Karlsbad 1911» (en anglès). endgame.nl. Arxivat de l'original el 2012-07-29. [Consulta: 11 abril 2014].
- ↑ «Partides de Karlsbad 1923». pgnmentor.com.
- ↑ Al local del Club Argentino de Ajedrez: «Centenari del Club Argentino de Ajedrez» (en castellà). chessbase.com. [Consulta: 1r gener 2013].
- ↑ Carranza, Juan Carlos. «Entrevista a Tempone, una leyenda del ajedrez argentino». La Voz de Argentina. [Consulta: 26 desembre 2024].
- ↑ «Història, partides, i quadre de classificació del Torneig de Bled de 1931» (en anglès). chessgames.com. [Consulta: 15 abril 2014].
- ↑ «Bled 1931» (en anglès). thechesslibrary.com. Arxivat de l'original el 2014-04-16. [Consulta: 27 setembre 2011].
- ↑ «Torneig de Bled 1931» (en anglès). endgame.nl. Arxivat de l'original el 2012-07-29. [Consulta: 15 abril 2014].
- ↑ «Taules de torneigs de 1931» (en anglès). rogerpaige. Arxivat de l'original el 2014-05-12. [Consulta: 15 abril 2014].
- ↑ «Torneig de Ciutat de Mèxic 1932» (en anglès). 365chess.com. [Consulta: 14 abril 2013].
- ↑ «Torneig de Pasadena 1932» (en anglès). 365chess.com. [Consulta: 15 abril 2013].
- ↑ «Torneig de Londres 1932» (en anglès). 365chess.com. [Consulta: 16 abril 2013].
- ↑ «Torneig Internacional de Kemeri 1937». chessgames.com. [Consulta: 14 abril 2015].
Vegeu també
[modifica]- Torneig d'escacs de Nova York de 1924
- Torneig d'escacs AVRO de 1938
- Torneig d'escacs de Salzburg de 1942
- Campionat d'Europa d'escacs individual de 1942
Bibliografia
[modifica]- Donaldson, John. Alekhine in Europe and Asia (en anglès), 1993. ISBN 1-879479-12-5.
- Donaldson, John; Minev, Nikolay; Seirawan, Yasser. Alekhine in the Americas (en anglès), 1992.
- Alekhin, Aleksandr. Les meves millors partides d'escacs 1908-1923, 2023. ISBN 978-8479482046.
Enllaços externs
[modifica]
- 80 combinacions de les seves partides
- Llista de llibres sobre Alekhine al lloc web d'Edward Winter (anglès)
| Títols | ||
|---|---|---|
| Precedit per: José Raúl Capablanca |
Campió del món d'escacs 1927–1935 |
Succeït per: Max Euwe |
| Precedit per: Max Euwe |
Campió del món d'escacs 1937–1946 |
Succeït per: Mikhaïl Botvínnik |
| Pre-FIDE |  Wilhelm Steinitz (1886-94) · .svg){kind=small} Emanuel Lasker (1894-1921) ·  José Raúl Capablanca (1921-27) Aleksandr Alekhin (1927-34) ·  Max Euwe (1934-37) · Aleksandr Alekhin (1937-46) | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| FIDE |  Mikhaïl Botvínnik (1948-57) · Vassili Smislov (1957-58) · Mikhaïl Botvínnik (1958-60) · Mikhaïl Tal (1960-61) Mikhaïl Botvínnik (1961-63) · Tigran Petrossian (1963-69) · Borís Spasski (1969-72) ·  Bobby Fischer (1972-75) Anatoli Kàrpov (1975-85) · Garri Kaspàrov (1985-93) | ||||
| Títol dividit |
| ||||
| FIDE |  Vladímir Kràmnik (2006-07) ·  Viswanathan Anand (2007-13) ·  Magnus Carlsen (2013-2023) ·  Ding Liren (2023-24) · Gukesh Dommaraju (2024-) | ||||
Llista de matxs pel campionat del món · Interregne · Cisma dels escacs · Copa del Món d'escacs Torneig Gran Suís de la FIDE · Grand Prix de la FIDE · Interzonal · Torneig de Candidats | |||||
| pre-FIDE | |||||
| FIDE | |||||
| Cisma dels escacs |
| ||||
| FIDE | |||||