Descendent d'una rica família dedicada a la indústria tèxtil, Maurois va fer estudis secundaris a Rouen (Liceu Corneille) i superiors a Caen. Va tenir com a professor el filòsof Alain que el va animar a prendre el camí de l'escriptura. Davant la perspectiva de prendre la direcció del negoci familiar, va optar per la literatura.
Durant la I Guerra Mundial va servir com a intèrpret de l'Estat Major britànic; això el va familiaritzar amb el caràcter i la cultura anglosaxona.
Al seu retorn a França, el 1946, va ser rebut amb tots els honors. Va seguir escrivint fins a una edat molt avançada i va morir als 82 anys, el 9 d'octubre de 1967.
André Maurois va rebre en vida l'homenatge del món intel·lectual -a més de l'admiració del públic- i, entre altres distincions, la d'acadèmic i la Gran Creu de la Legió d'Honor.
Intel·ligent, desapassionadament objectiu, escriptor de fama per les seves novel·les i les seves biografies, en les quals va destacar gràcies a una profunda documentació i amenitat, André Maurois va ser un profund coneixedor de l'ànima humana.[1]