Benigànim

Benigànim
Tipus	municipi d'Espanya i municipi del País Valencià
Localització
	38° 56′ 37″ N, 0° 26′ 38″ O / 38.943611111111°N,0.44388888888889°O
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Valencià
Província	Província de València
Comarca	la Vall d'Albaida
Capital	Benigánim (en)
Població humana
Població	5.716 (2023) (171,14 hab./km²)
Gentilici	beniganí, beniganina
Idioma oficial	català (predomini lingüístic)
Geografia
Superfície	33,4 km²
Altitud	120 m
Limita amb	Barxeta ; el Genovés ; Xàtiva ; Guadasséquies
Partit judicial	Ontinyent
Dades històriques
Festa patronal	Moros i Cristians, finals d'Agost
Organització política
• Alcalde	Juan Antonio Puchades Arce
Identificador descriptiu
Codi postal	46830
Codi INE	46062
Codi ARGOS de municipis	46062
Lloc web	beniganim.es

Benigànim és una població del País Valencià a la comarca de la Vall d'Albaida.

Geografia

Benigànim està situat en el sector nord-est de la Vall d'Albaida. En el seu terme hi ha zones de gran interés paisatgístic, com ara la Solana, on s'han localitzat vestigis de poblaments del tercer mil·lenni aC, del període prehistòric del Calcolític-Eneolític.

Per carretera, des de València, s'arriba a la localitat a través de la A-52 per a enllaçar amb la N-430 i accedir a la CV-610 cap a Gandia i més avant amb la CV-611. Per ferrocarril es pot arribar a través de la línia 47 de Renfe Mitjana Distància, també coneguda com a línia València-Xàtiva-Alcoi.

El terme municipal de Benigànim limita amb les localitats de Barxeta, Bellús, Quatretonda, el Genovés, Xàtiva, la Pobla del Duc, Guadasséquies i Sempere, totes situades a la província de València.

Història

D'època prehistòrica hi ha un petit soterrament, del tercer mil·lenni aC, a la zona de la Penya Roja i un poblat ibèric del segle iv aC. La fundació, a partir d'una alqueria musulmana, s'atribuïx a Mahomet Ben-Gania, wazir de Xàtiva, que hauria donat nom al poble. El 1240, Jaume I va conquistar el lloc i va donar-lo als seus cavallers perquè el repoblaren. Serà cedit successivament a diverses famílies, igual que els seus annexes de Bellús, Alfarrassí, Sant Pere d'Albaida, Benissuera i Guadasséquies, els quals mantindrà fins al segle xvii. El 1602, Felip III de Castella li atorga el títol de vila reial, la qual cosa comporta la independència de Xàtiva i el dret a vot en les Corts de València.

Economia

L'economia de Benigànim es basa en el sector industrial; no obstant això, també s'aprecia una important activitat comercial i de serveis, característica de tota la zona nord-est de la Vall d'Albaida. L'activitat industrial és diversa, amb sectors com ara el vidre, la fusta, el plàstic, el tèxtil, la tradicional de l'espardenya i algunes indústries menors prou diversificades.

Fins a la crisi del barroc en el segle xvii, la gran font de riquesa va ser el sector agrícola, especialment el de la vinya, però a partir de la recessió va decaure el sector i la vila es va especialitzar en xicotets negocis i en el comerç de licors i l'arrop i talladetes, que va originar una classe mitjana aleshores quasi inexistent en altres regions. En l'actualitat subsistix una xicoteta activitat agrícola.

Predominen els cultius de secà: vinya, oliveres i els fruiters de secà (prunes, albercocs i bresquilles). Les formes de regadiu antigues han sigut substituïdes per les formes modernes de regadiu per goteig, sobretot en els fruiters.

Demografia

Des del segle xviii, en què hi hagué una important expansió agrícola, la tendència demogràfica ha estat a l'alça; en la dècada de 1950, fins i tot va rebre immigració de Múrcia i Albacete, atreta pel creixement del sector industrial, representada pel calcer i el tèxtil. El 2014, el nombre d'habitants, de gentilici beniganins, era de 6.183. Un 76,80%, segons cens de 2001, saben parlar valencià.

**Evolució demogràfica**^[1]
1857	1877	1887	1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	1996	2001	2006	2009	2010	2014
3.263	3.184	3.242	3.492	3.613	3.398	3.583	3.662	3.560	3.994	4.476	5.077	5.326	5.437	5.572	5.946	7.469	6.754	6.183

Política i govern

Composició de la Corporació Municipal

El Ple de l'Ajuntament està format per 13 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 6 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 5 del Partit Popular (PP) i 2 de Compromís per Benigànim (Compromís).

Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Benigànim
Candidatura		Cap de llista	Vots		Regidors
	Partit Socialista del País Valencià-PSOE	Amparo Canals Senabre	1.612	45,98%	6 (-1)
	Partit Popular	Miguel Boluda Sempere	1.392	39,70%	5 ()
	Compromís per Benigànim	Josep Enric Calero Martí	471	13,43%	2 (+1)
	Vots en blanc		31	0,88%
Total vots vàlids i regidors			3.506	100 %	13
	Vots nuls		48	1,35%
Participació (vots vàlids més nuls)			3.554	76,86%**
Abstenció			1.070*	23,14%**
Total cens electoral			4.624*	100 %**
Alcaldessa: Amparo Canals Senabre (PSPV) (15/06/2019) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (8 vots: 6 de PSPV i 2 de Compromís^[2])
Fonts: JEC,^[3] JEZ Xàtiva,^[4] M. Interior,^[5] Periòdic Ara.^[6] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes

Des de 2015 l'alcaldessa de Benigànim és Amparo Canals Senabre del Partit Socialista del País Valencià.^[7]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període	Alcalde o alcaldessa	Partit polític	Data de possessió	Observacions
1979–1983	Francisco Salvador Oliver		19/04/1979	--
1983–1987	Francisco Salvador Oliver	AP-PDP-UL-UV	28/05/1983	--
1987–1991	Francisco Salvador Oliver	AP	30/06/1987	--
1991–1995	Francisco Salvador Oliver	PP	15/06/1991	--
1995–1999	Francisco Salvador Oliver	PP	17/06/1995	--
1999–2003	José Ramón Vayá Vicent	PSPV-PSOE	03/07/1999	--
2003–2007	José Ramón Vayá Vicent	PSPV-PSOE	14/06/2003	--
2007–2011	Juan Antonio Puchades Arce	PP	16/06/2007	--
2011–2015	Juan Antonio Puchades Arce	PP	11/06/2011	--
2015–2019	Amparo Canals Senabre	PSPV-PSOE	13/06/2015	--
2019-2023	Amparo Canals Senabre	PSPV-PSOE	15/06/2019	--
Des de 2023	n/d	n/d	17/06/2023	--
Fonts: Generalitat Valenciana^[7]

Transports

L'estació de ferrocarril de Benigànim pertany a la línia 47 de mitjana distància, coneguda com a Línia Xàtiva-Alcoi.

Línia 47: València-Xàtiva-Alcoi

Llegenda

València-Nord

Benigànim

Edificis d'interès

Església de Sant Miquel Arcàngel de Benigànim. Del segle xvii. Barreja els estils gòtic i renaixentista i té amb una bella torre renaixentista del 1616. Monument nacional des del 1983.
Església del Crist de la Sang. Construïda sobre la mesquita, conserva una rica ornamentació.
Convent de la Puríssima Concepció. Del segle xviii. Convent d'agustines descalces, on va viure i morir la beata Josepa de Santa Agnés, patrona de la ciutat.
Església de la Mare de Déu dels Desemparats. Neogòtica de principis del segle xx.
Monestir de la Trinitat. Antic convent dels franciscans, del 1574.

A més, destaca el barri de la Illeta, nucli de la població àrab; hi ha edificis civils com ara l'Ajuntament, la Casa de la Cultura, la casa de Ribelles o l'arc medieval.

Festes

Festes patronals i de moros i cristians. Festes del Crist. Oficialment comencen l'última setmana d'agost. El dimecres és la "nit de les paelles", el dijous "la nit de l'olla", el divendres la presentació, el dissabte a la vesprada l'"Entrada de Moros i Cristians", el diumenge es realitza "l'ambaixada" i la "nit de les disfresses", el dilluns es realitza una altra "ambaixada" i una processó, i finalment, acaben el dimarts amb una cavalcada.

Festa de la Beata Josepa de Santa Agnés. Se celebra el 21 de gener, però anteriorment se celebra un novenari; l'últim dia del qual, la vespra del dia de la festa, s'encén una foguera a la plaça de la Beata Agnés. A la matinada, comença el dia amb la popular despertà, cantada per la gent del poble, seguida de diverses misses. A les 11 h, es fa una missa de campanya multitudinària. A les 17 h comença la processó, que té una durada d'unes 3 hores. En el recorregut, es representen escenes plàstiques de la vida de la beata, i els carrers per on transcorre la processó estan engalanats pels veïns, tasca que a vegades pren molts mesos de preparació. La festa conclou amb el sorteig dels festers de l'any següent i amb un gran castell de focs d'artifici. En l'actualitat, la Conselleria de Turisme tramita la seua declaració com a interés turístic.

Festa de Sant Antoni. Se celebra el cap de setmana següent al 17 de gener (dia de sant Antoni). Es fa una foguera, carreres de cavalls i una cavalcada; i a l'ermita té lloc la missa, processó, benedicció d'animals, repartició de pans beneïts i una mascletà.

Festa del Xop (festa de la Mare de Déu dels Desemparats). Se celebra el segon cap de setmana de maig i està dedicada a la Mare de Déu dels Desemparats. És tradicional, el dissabte, plantar al mig d'una plaça un xop de grans dimensions perquè el diumenge els joves hi puguen pujar dalt. També el diumenge se celebra la processó amb la imatge de la Verge pels carrers de la barriada. En els últims anys, en les cases han tingut la pròpia iniciativa que, en passar la imatge per davant de les cases, li llancen pètals de rosa, a imitació de la processó de la ciutat de València

Festes de barris o de caràcter exclusivament religiós

Setmana Santa. La Setmana Santa de Benigànim consta de nombroses celebracions litúrgiques, l'acte central de les quals és la processó del Sant soterrament de Divendres sant al vespre, una tradició que va ser la més esplendorosa de la vall d'Albaida i que s'està recuperant en l'actualitat.

Festa de la Mare de Déu de les Neus. Se celebra el primer cap de setmana d'agost en honor de la Mare de Déu de les Neus. En els seus primers anys, va tenir un gran atractiu turístic i festiu, ja que van anar-hi grans cantants i humoristes de l'època, però amb el pas dels anys va decaure; fins i tot, va haver-hi anys en què la festa no es va celebrar, però ara ha ressorgit. Hi cal destacar la nit del dissabte amb una revetla o discomòbil, i el diumenge la processó de la imatge recorrent els carrers de la barriada.

Festa de la Mare de Déu del Carme. És una festa molt recent, encara que realment és recuperada, ja que l'original es va perdre amb el pas dels anys. Se celebra el dia 16 de juliol al carrer de les Ànimes, amb una eucaristia de campanya i després un romiatge amb la imatge de la Mare de Déu del Carme.

Festa del Barri de la Creueta. És una festa recent que se celebra amb jocs populars i una cavalcada de disfresses l'últim cap de setmana de juliol.

Rosari de la Divina Aurora. Cada primer de maig, els veïns del carrer de l'Aurora fan una processó resant el rosari en honor de la seua patrona, finalitzant amb la celebració de l'eucaristia a l'església de la Immaculada Concepció (Agustines descalces).

Puríssima Concepció. Cada any, el 8 de desembre i el primer dia de maig, joves de la localitat festegen a la Puríssima Concepció amb la celebració de l'eucaristia i la repartició de pa beneït.

Personatges destacats

Josepa de Santa Agnès (1625-1696), religiosa beatificada pel papa Lleó XIII en 1888.
Arcadio Tudela Martínez (1840-1885), terratinent i polític, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.
Antoni Gomar i Gomar (1849-1911), pintor paisatgista.
Carlos Pellicer Andrés (1971-), director de banda i compositor.
Alba Teruel Ribes (1996-), ciclista professional.