Aquest article o aquest apartat conté informació obsoleta o li falta informació recent. |
(2017) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | (es) Fernando Rodriguez Trueba 18 gener 1955 (69 anys) Madrid |
Formació | Universitat Complutense de Madrid |
Activitat | |
Lloc de treball | Espanya |
Ocupació | director de cinema, actor, productor de cinema, guionista, realitzador |
Activitat | 1974 - |
Família | |
Cònjuge | Cristina Huete |
Fills | Jonás Trueba |
Germans | David Trueba Máximo Trueba |
Premis | |
Lloc web | fernandotrueba.com |
|
Fernando Trueba (Madrid, 18 de gener de 1955) nom més conegut de Fernando Rodríguez Trueba, és un escriptor i director de cinema espanyol.[1] És germà del guionista i productor de cinema David Trueba.
Segons ha dit ell mateix, ja als quinze anys volia matricular-se a l'Escola Oficial de Cinema. Tot i això, just abans que pogués entrar, les autoritats van tancar l'escola el 1976 i llavors va decidir matricular-se a la recentment creada Facultat de Ciències de la Informació de la Universitat Complutense. Allí va coincidir amb altres aficionats al cinema, com l'actor Antonio Resines o el crític Carlos Boyero i aviat van arribar al convenciment que aquest no era el lloc ideal per aprendre a fer cinema.[2] S'inicià fent la crítica cinematogràfica al diari El País i la revista Guía del Ocio.
Es va donar a conèixer amb la seva primera pel·lícula anomenada oportunament Ópera Prima (1980), una pel·lícula amb baix pressupost que va ser ben acceptada pel públic i es va convertir en un exponent de l'anomenada comèdia madrilenya,[3] i la posterior Sé infiel y no mires con quien (1985), una comèdia protagonitzada per Ana Belén, Carmen Maura i Antonio Resines, tingué un gran èxit.
La seva projecció internacional va fer un gran pas el 1987, en guanyar un Os de Plata per la seva destacada aportació al Festival Internacional de Cinema de Berlín amb la pel·lícula El año de las luces.[4] Amb La niña de tus ojos, Trueba va tornar a participar en la Berlinale 11 anys després, competint per l'Os d'Or del festival, que no va aconseguir guanyar.[5] A Espanya, en canvi, la pel·lícula va aconseguir un total de set premis Goya.
Entre els premis més destacats del cineasta espanyol hi ha l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa que va obtenir amb Belle Époque (1993), la qual també va ser guanyadora de tres premis Goya. S'ha posicionat en diverses ocasions en contra de la pràctica del doblatge en el cinema.[6][7]
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Premis i fites | ||
---|---|---|
Precedit per: José María González-Sinde |
President de l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d'Espanya 1988 |
Succeït per: Antonio Giménez-Rico |