Govern en l'exili

Un govern en l'exili és un grup polític que diu ser el govern legítim d'un país, però per diverses raons, no pot exercir el seu poder legal, i a més resideix en un país estranger o àrea exterior.[1] Els governs en l'exili, en general operen sota el supòsit que algun dia tornarà al seu país natal i recuperar el poder.

És freqüent que es formin governs en l'exili en temps d'ocupació militar durant una guerra, i de vegades també després d'una guerra civil, revolució o cop d'estat. Per exemple, durant la Segona Guerra Mundial, nombrosos governs i monarques europeus, davant l'expansió de l'Alemanya nazi, es van veure forçats a buscar refugi en el Regne Unit, establint allí els seus governs en l'exili.

L'eficàcia d'un govern en l'exili depèn principalment del suport que pugui obtenir de governs estrangers, d'una banda, i de la població del seu país, per l'altre. Alguns governs en l'exili poden convertir-se en una força formidable, la qual cosa representa un greu problema per al rival en la possessió efectiva del país, mentre que uns altres es mantenen principalment com un gest simbòlic amb poc efecte sobre la situació real.

Accions dels governs en l'exili

[modifica]

El dret internacional reconeix que els governs en l'exili poden realitzar molts tipus d'accions en la conducció dels seus assumptes diaris. Aquestes accions inclouen:

  • fer-se part en un tractat bilateral o internacional
  • esmena o revisió de la seva pròpia Constitució
  • el manteniment de forces militars
  • retenció del (o "l'obtenció de nou") reconeixement diplomàtic dels Estats sobirans
  • l'expedició de targetes d'identitat
  • permetre la formació de nous partits polítics
  • establiment de reformes democràtiques
  • celebració d'eleccions
  • permetre les eleccions directes (o de base més àmplia) dels seus funcionaris de govern, etc.

No obstant això, cap d'aquestes accions pot servir per legitimar un govern en l'exili per convertir-se al govern legal reconegut internacionalment de la seva localitat actual. Per definició, d'un govern en l'exili es parla en termes del seu país d'origen, per la qual cosa ha de tornar al seu país natal i reconquistar el poder per obtenir legitimitat com el govern legal d'aquesta zona geogràfica.

Governs en l'exili en l'actualitat

[modifica]

Els governs en l'exili amb freqüència tenen poc o cap reconeixement dels altres poders. Els governs en l'exili en l'actualitat inclouen:

Governs deposats d'Estats actuals

[modifica]

La següent llista inclou als governs en l'exili que han estat creats pels governs deposats o governants que pretenen seguir sent l'autoritat legítima d'un territori que una vegada van controlar (o van ser escollits com el govern legítim).

Nom Exili des de País que controla el territori reclamat Informació Referències
Consell de la República Popular Belarussa en l'Exili 1920 República de Belarús És l'actual govern (formalment, parlament provisional) en l'exili més antic. En l'actualitat està dirigit per Ivonka Survilla a Toronto, Canadà. Vegeu també República Popular Belarussa. Official website of the Belarusian NationalRepublic Arxivat 2012-07-04 a Wayback Machine.
Dinastia qajar 1925 República Islàmica de l'Iran La Dinastia qajar, encapçalada per Mohammad Hassan Mirza II, i que actualment viu a Dallas, Texas, EUA
Dinastia Pahlavi 1979 República Islàmica de l'Iran La Dinastia Pahlavi, encapçalada per Reza Pahlavi II, i que actualment viu a Potomac, Maryland, EUA
Govern Reial de Laos en l'Exili 1975 República Democràtica Popular Lao El Govern Reial de Laos en l'Exili té la seu a Gresham, Oregon, EUA NW World News Prayer Network: # 2577
Dinastia Nguyễn 1945 República Socialista de Vietnam Va finalitzar en 1945 quan Bảo Đại va abdicar al tron transferint els poders a la República Democràtica de Vietnam, té la seu a París, França. [2]

Govern actual que afirma ser un govern en l'exili

[modifica]
Nom Exili des de País que controla el territori reclamat Informació Referències
República de la Xina 1949 República Popular de la Xina El govern de la República de la Xina no és sense ambigüitats 'en l'exili' perquè malgrat que va ser obligat a sortir de la totalitat del seu territori original (excepte per unes poques petites illes) i ha declarat la seva ambició de tornar a aquest territori original, la República de la Xina també diu ser el legítim sobirà i té ple control del territori que avui ocupa. Taiwan va ser posat sota el control administratiu del govern de la República de la Xina en acceptar la rendició del Japó el 1945,[2] mentre que la República de la Xina estava compromesa en una guerra civil amb el Partit Comunista de la Xina. El 1949 el govern de la República de la Xina en virtut de Chiang Kai-shek es va traslladar a Taipei. [3]

[4][5][6]

Alternatives de govern dels territoris no autònoms

[modifica]

La llista a continuació es refereix als governs en l'exili de les entitats que actualment es troben inclosos en la llesta de territoris no autònoms de les Nacions Unides.

Nom Exili des de País que controla el territori reclamat Informació Referències
República Àrab Sahrauí Democràtica 1976 Regne del Marroc Té la seu en els camps de refugiats de la regió de Tinduf a Algèria, i control del que denomina la "Zona Lliure" en la part oriental del Sàhara Occidental. Reclama de iure la sobirania sobretot el territori del Sàhara Occidental.
Estat de Palestina[7][8] 1988 Israel Declarat unilateralment en l'exili a Alger per l'Organització per a l'Alliberament de Palestina que més tard es va establir l'administració territorial provisional de l'Autoritat Nacional Palestina com a resultat dels Acords d'Oslo signats per l'OAP, Israel, Estats Units i Rússia. Actualment el control total[9] sobre tots els territoris reclamats és encara exercit per Israel[10][11][12][13][14] però permet que l'ANP executar algunes funcions, depenent de la classificació de la zona especial. Els membres de les institucions de l'Estat de Palestina es reuneixen dins del seu territori reclamat[15][16][17][18] sense tenir-ne control sobre qualsevol part. [19][20][21]

Alternatives de govern dels territoris subnacionals

[modifica]

La llista a continuació es refereix a les entitats que actualment funcionen com a estats independents, però són reclamats pels governs en l'exili com a part de iure d'una entitat política diferent.

Nom Exili des de País que controla el territori reclamat Informació Referències
Govern de la República Autònoma d'Abkhàzia 1993 Abkhàzia Govern de la república autònoma de Geòrgia el territori del qual es troba actualment sota el control dels separatistes d'Abjasia. És dirigida per Vakhtang Kolbaia.
Comunitat Azerbaidjana de Nagorno Karabaj[22] 1994 República de Nagorno Karabaj Administració provisional de l'Azerbaidjan el territori de la qual es troba actualment sota el control dels separatistes armenis. És dirigida per Bajram Safarov.
Administració Provisional de Ossètia del Sud 2008 Ossètia del Sud Administració provincial de Geòrgia el territori del qual es troba actualment sota el control dels separatistes d'Ossètia del Sud. És dirigida per Dmitry Sanakoyev.
República Autònoma de Crimea 2014 Federació Russa República autònoma ucraïnesa, el territori de la qual va ser annexat per la Federació Russa. (Vegeu Crisi de Crimea de 2014).
Govern a l'exili de Catalunya (Consell de la República) 2017
Espanya 		Des de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució Espanyola, el govern de Catalunya va veure's obligat a exiliar-se a Bèlgica. [23][24]

Governs alternatius d'Estats actuals

[modifica]

La següent llista consta dels governs que s'han creat en l'exili per les organitzacions i partits polítics d'oposició que aspiren a convertir-se en autoritat de govern d'un territori real, i s'han creat com a alternativa al govern actualment en el control del territori.

Nom Exili des de Proclamació d'exili País que controla el territori reclamat Notes Referències
Consell de la Corona d'Etiòpia 1974 1993 República Democràtica Federal d'Etiòpia El Consell de la Corona d'Etiòpia, dirigida per S.A.I. el Príncep Ermias Sahle Selassie i amb base a l'àrea de Washington DC, afirma que l'emperador segueix sent el cap legal d'Etiòpia.
Govern de Vietnam Lliure 1975 1995 República Socialista de Vietnam Amb base a Garden Grove, Califòrnia i la ciutat de Missouri, Texas, EUA. Des de 1995, ha pretès ser una continuació de la República de Vietnam. [25]
Consell Nacional de Resistència de l'Iran 1981 - República Islàmica de l'Iran Coalició de cinc organitzacions polítiques d'oposició iraniana, sent la més gran organització Mojahedin-e-kalq liderada per Maryam i Massoud Rajavi. Amb seu a París, França. [26]
Quetta Shura 2001 - República Islàmica de l'Afganistan Amb base a Quetta, Pakistan és una continuació de l'Emirat Islàmic de l'Afganistan.
Govern de Guinea Equatorial en l'Exili 2003 - República de Guinea Equatorial El Partit del Progrés de Guinea Equatorial proclama Severo Moto com el "President de Guinea Equatorial" a Madrid, Espanya. [27]
Consell Nacional Sirià 2012 - República Àrab Síria Amb seu en Istanbul (Turquia), el Consell Nacional Sirià s'oposa al règim del president Bashar Al-Assad, amb l'inici de la rebel·lió a Síria. Afirma que Assad ha perdut la seva legitimitat per governar i es declara com el veritable govern de Síria. Es vincula amb l'Exèrcit Lliure de Síria.

Governs independentistes

[modifica]
Vegeu també: Llista de moviments independentistes

La següent llista inclou als governs en l'exili dels territoris que no són totalment independents en l'actualitat, però han estat sotmesos per una entitat política diferent.

Nom Exili des de Proclamació d'exili País que controla el territori reclamat Informació Referències
Govern en l'exili de la Ciutat lliure de Danzig 1939 1947 República de Polònia Amb base a Austràlia. [28][29][30][31]
República de les Moluques del Sud 1950 1950 República d'Indonèsia La Republik Maluku Selatan, de les Moluques del Sud, Indonèsia, s'han exiliat als Països Baixos des de 1950.
República de Papua Occidental 1963 1969 República d'Indonèsia Amb base als Països Baixos i campanyes per la independència a Papua Occidental. [32][33]
Govern de Biafra en l'exili 1970 2007 República Federal de Nigèria El Moviment per l'Actualització de l'Estat Sobirà de Biafra tracta de restablir la República de Biafra. La seva seu està a Washington DC. [34]
República de Cabinda 1975 1975 República d'Angola Cabinda va ser un protectorat portuguès, mentre que Angola havia estat una colònia. Cabinda va ser envaïda per Angola l'any 1975. La seva seu es basa a Kinshasa, República Democràtica del Congo
República Txetxena d'Itxkèria 2000 2000 Federació Russa El govern es basa principalment a Europa Occidental, nacions àrabs i els Estats Units. Alguns membres estan lluitant en el moviment rebel en contra de l'Exèrcit Rus. [35]
República Sèrbia de Krajina 1996 2005 República de Croàcia Reconstituït el 26 de febrer de 2005 en Belgrad, Sèrbia per les restes del Govern de la República Sèrbia de Krajina a partir de que les forces croates els expulsessin de l'entitat no reconeguda internacionalment en 1995 durant l'Operació Tempesta al final de la Guerra de la independència croata.
Koma Civakên Kurdistan 1998 - República de Turquia El seu objectiu és crear un estat kurd a Turquia, l'organització és successora del Parlament kurd en l'exili. [36]
República d'Ambazònia 1999 - República de Camerun L'antic territori britànic del Mandat del Camerun del Sud. Va declarar la seva independència el 31 de desembre de 1999. [37]
Govern en l'exili del Kurdistan Occidental 2004 - República Àrab Síria El seu objectiu és crear un Estat kurd a Síria. Actualment té la seu a Londres, Regne Unit [38]
Govern Copte en l'exili 1992 - República Àrab d'Egipte El seu objectiu és crear un Estat independent pels coptes. [39]
Govern Provisional dels Estats Federats de Shan 2005 - Unió de Myanmar Té com a objectiu establir un Estat independent per a l'ètnia shan al territori controlat actualment per Myanmar (Birmània). [40]
Govern Transicional de Tamil Eelam 2009 2010 Sri Lanka El seu objectiu és establir l'estat independent de Tamil Eelam. [41]

Governs amb estatus ambigu

[modifica]

Aquests governs tenen vincles amb l'àrea que representen, però pel seu estatus ambigu no poden ser inclosos en altres categories d'aquest article.

Nom Exili des de País que controla el territori reclamat Informació Referències
Administració Central Tibetana 1959 República Popular de la Xina L'Administració Central Tibetana del Dalai Lama, un govern en l'exili (amb seu a Dharamsala, Índia), que reclama representar al poble de Tibet. [42]
Govern en l'exili de la República del Turquestan Oriental 1949 República Popular de la Xina Busca la independència del Turquestan Oriental de la República Popular de la Xina. [43]
Emirat Islàmic de l'Afganistan 2001 República Islàmica de l'Afganistan Els Talibans van guanyar control sobre la major part de l'Afganistan en la guerra civil afganesa, però van ser apartats del poder en la guerra de l'Afganistan actual. [44][45][46]

Anteriors governs en l'exili

[modifica]
Nom Exili/
Creat (*) des de 		Desaparegut/
Restablert (*)/
Integrat(°) des de 		País que controla el territori reclamat Informació Referències
Govern Provisional de la República Popular de Bangladesh 1971 1972° Pakistan Amb base a Calcuta, Índia; liderat per Sheikh Mujibur Rahman que després es va convertir en President de Bangladesh. [47]
Províncies Unides dels Països Baixos 1795 1814° República Bàtava Entre 1795 i 1814, el Govern de la República neerlandesa en l'exili es va establir a Londres arran de la invasió francesa, va ser dirigit per Guillem V d'Orange-Nassau. En última instància es van tornar a crear el Regne dels Països Baixos el 1815.
Govern de les Filipines en l'Exili 1897 1898 Regne d'Espanya Amb base a Hong Kong, Emilio Aguinaldo establí un govern en l'exili en l'antiga colònia britànica. Com a resultat del Pacte de Biak-na-Bató. [48]
Govern Provisional de la República de Corea 1919 1948° Imperi del Japó Govern Provisional de la República de Corea, amb base a Xangai, Xina, i més tard a Chongqing. Va ser creat en 1919 després del Moviment 1 de març (moviment independentista coreà). Posteriorment a la derrota del Japó en la Segona Guerra Mundial el President Syngman Rhee es va convertir en el primer president de la República de Corea.
Govern Provisional de la República Algeriana 1958 1962 Algèria francesa (França) El Gouvernement Provisoire de la République Algérienne (GPRA) va ser el govern en l'exili del Front Algérienne de Libération Nationale (FLN) durant l'última part de la Guerra d'Independència d'Algèria (1954–62). Després de la guerra el govern en l'exili del FLN es va enfrontar amb forces lleials a l' Armée de Libération Nationale, que va acabar en un acord de compromís per dissoldre el GPRA, però que permetria que la majoria dels seus membres puguin entrar en l'govern posterior a la independència.
Govern Revolucionari d'Angola en l'exili 1962 1992° República d'Angola El Govern Revolucionari d'Angola, fundat en 1962 i amb base a Kinshasa, República Democràtica del Congo. La branca militar coneguda com el Front Nacional d'Alliberament d'Angola va ser reconegut com a partit polític en 1992 i té tres escons al Parlament d'Angola.
Govern de Namíbia en l'Exili 1966 1989° Sud-àfrica El govern en l'exili del SWAPO durant la Guerra d'Independència de Namíbia amb base a Tanzània i després Zàmbia. Es va formar després de l'oposició a l'administració de l'apartheid de Sud-àfrica a Àfrica del Sud-Oest, que havia estat declarat il·legal per la Resolució 264 del Consell de Seguretat de Nacions Unides. En 1990 va aconseguir la independència de Namíbia, amb la SWAPO com a guanyador de les eleccions pre-independència de 1989. [49]
Govern de Coalició de Kamputxea Democràtica 1982 1993° República Popular de Kamputxea Establert amb reconeixement de Nacions Unides en oposició de govern recolzat per Vietnam. Les eleccions de 1993 van portar a la reintegració del govern en l'exili en el recentment constituït Regne de Cambodja.
Govern d'Estònia en l'exili 1953 1992° Unió Soviètica El Govern d'Estònia en l'exili va ser establert an Suècia per diversos membres de la Comissió Nacional de la República d'Estònia. Cap Estat ha reconegut aquest govern. A més, no va ser reconegut per les legacions diplomàtiques estonianes que van ser vistes pels països occidentals com a representants legals de l'Estat ocupat. Una alternativa de govern va ser creada per un altre grup d'exiliats polítics d'Estònia en el mateix any a Múnic, però aviat va deixar d'existir. [50]
Segona República Espanyola en l'exili 1939 1977 Estat Espanyol El Govern republicà espanyol en l'exili després del cop d'estat de Francisco Franco, es va establir en la ciutat de Mèxic des de 1939 fins a 1946, i després es va traslladar a París, on va durar fins a la mort de Franco.
Govern de la República Democràtica de Geòrgia en l'exili 1921 1954 República Socialista Soviètica de Geòrgia El Govern de la República Democràtica de Geòrgia en l'exili es va establir després de la invasió soviètica de Geòrgia en 1921, amb seu en Leuville-sur-Orge, França.
República Popular Ucraïnesa 1920 1992 República Socialista Soviètica d'Ucraïna

Segona República Polonesa

República de Txecoslovàquia

Regne de Romania

El Govern de la República Popular Ucraïnesa en l'exili es va establir després de la invasió soviètica d'Ucraïna en 1920.
Aceh 1976 2005 República d'Indonèsia El Moviment Aceh Lliure, govern en l'exili del territori especial d'Aceh, Indonèsia, amb seu a Suècia. Va abandonar les seves intencions separatistes i va dissoldre el seu braç armat, després de l'acord de pau de 2005 amb el Govern d'Indonèsia.
Estat Islàmic de l'Afganistan 1989 1992° República Democràtica de l'Afganistan L'Estat Islàmic de l'Afganistan va ser un govern integrista amb base a Peshawar, reconegut per alguns Estats, creat per les faccions sunnites mujahidins que lluitaven contra el govern comunista afganès. En 1992 va poder establir-se a la capital, Kabul. [51]
Bongo Doit Partir 1998 2009 Gabon Nom traduït: "Bongo ha de marxar". Fundat per Daniel Mengara, aquesta organització es va proclamar com el legítim govern de Gabon, en oposició al president Omar Bongo. Després de la mort de Bongo, en juny de 2009, Mengara va tornar a Gabon per participar en les eleccions d'aquest país. [52]
Regne de Hawaii 1893 1895 República de Hawaii Format pels membres del govern deposat de la Reina Liliuokalani de Hawaii; una insurrecció fracassada en 1895 va forçar a la reina a formalment dissoldre el regne
Govern de Coalició Nacional de la Unió de Birmània 1990 2012 República de la Unió de Myanmar Estava dirigida per Sein Win. Es componia de membres del Parlament triats en 1990, però no estava permesa pels militars a assumir el càrrec. Es basava a Rockville, Maryland, EUA

Sobirana Orde Militar de Malta

[modifica]

L'Orde de Malta pot ser considerat un cas de govern en l'exili, ja que no té territori, però és reconegut com un govern sobirà per nombrosos països sobirans. No obstant això, no té la pretensió de ser un Estat sobirà, sinó ser un "subjecte sobirà" del dret internacional. A més, fa segles que no reclama jurisdicció respecte de Malta, raó per la qual reconeix i manté relacions diplomàtiques amb la República de Malta.

Segona Guerra Mundial

[modifica]

Molts països van establir governs en l'exili a conseqüència de la seva pèrdua de sobirania durant la Segona Guerra Mundial:

Uns altres caps exiliats a Gran Bretanya foren Ahmet Zogu i Haile Selassie. Exemples notables dels països ocupats que manté la sobirania parcial a través de les seves territoris d'ultramar inclouen Bèlgica i la França Lliure.

L'excepció danesa

[modifica]

L'Ocupació de Dinamarca (9 abril de 1940) va ser administrat per l'Oficina d'Afers exteriors alemanya, a diferència d'altres territoris ocupats que es trobaven sota l'administració militar. Dinamarca no estableix un govern en l'exili, encara que hi havia una Associació de Danesos Lliures establerts a Londres. El Rei Cristià X i el seu govern es van mantenir a Dinamarca, i funcionava relativament independent durant els tres primers anys de l'ocupació alemanya. Mentrestant, Islàndia, Groenlàndia i les illes Fèroe van ser ocupades per els aliats, i efectivament separat de la corona danesa.

Guerra del Golf Pèrsic

[modifica]

Arran de la invasió i ocupació de Kuwait el 2 d'agost de 1990, el xeic Jaber Al-Ahmad Al-Jaber Al-Sabah i alts funcionaris del seu govern van fugir cap a Aràbia Saudita, on es va establir un govern en l'exili operant des d'un hotel de luxe a Dhahran. El govern de Kuwait en l'exili va ser molt més rics que la majoria d'aquests governs, amb plena disposició dels béns kuwaitins molt considerable als bancs occidentals; dels quals va fer ús per dur a terme una massiva campanya de propaganda denunciant l'ocupació iraquiana i la mobilització de l'opinió pública en d'Occident en favor de la guerra amb l'Iraq. Al març de 1991, després de la victòria estatunidenca en la Guerra del Golf Pèrsic, el xeic i el seu govern van poder tornar a Kuwait.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Princeton University WordNet
  2. ↑ UNHCR
  3. ↑ «Stanford University SPICE(Stanford Program On International And Cross Cultural Education): Introduction to Sovereignty: A Casi Study of Taiwan(2004)». Arxivat de l'original el 2013-11-03. [Consulta: 15 febrer 2016].
  4. ↑ Kerry Dumbaugh (Specialist in Asian Affairs Foreign Affairs, Defense, and Trade Division). «64794.pdf+Congressional+Research+Service+Report+RS22388&hl=ca&gl=us&pid=bl&srcid=ADGEESgeH4MCQxphwU3lnhP3Rgf5W7CTDRmNredoBazcx9QZb7wFOuoaqq43CjT5xD54tlnmFK6Gp1rV8dpiqgh8esxb_jdVjlWtCT84p7-Bryun69QoMgfPzuohYPUsoH1J_wBvDHDK&sig=AHIEtbS6cTCYiceVtiHn0z52yXq1HWU-dt. Taiwan's Political Status: Historical Background and Ongoing Implications». Congressional Research Service, 23-02-2006.
  5. ↑ John J. Tkacik, Jr.. «Taiwan's "Unsettled" International Status: Preserving O.S. Options in the Pacific». Heritage Foundation, 19-06-2008. Arxivat de l'original el 2009-07-27. [Consulta: 15 febrer 2016].
  6. ↑ «Republic of Xina government inexile».
  7. ↑ Application for the admission of Palestine as a Member of State of UNESCO: "A government-in-exile, having no effective control in the territory and not having had previous control,..."
  8. ↑ PLO Executive Committee: "The Executive Committee of the PLO, in practice the "government in exile" of the State of Palestine"
  9. ↑ Israel allows the PNA to execute some functions in the Palestinian territories, depending on special area classification with minimal interference (retaining control of borders: air, sigui beyond internal waters, land) in the Gaza strip and maximum in "Area C".
  10. ↑ Gold, Dore; Institute for Contemporary Affairs. «Legal Acrobatics: The Palestinian Claim that Gaza is Still "Occupied" Even After Israel Withdraws». Jerusalem Issue Brief, Vol. 5, No. 3. Jerusalem Center for Public Affairs, 26-08-2005. Arxivat de l'original el 2010-06-21. [Consulta: 15 febrer 2016].
  11. ↑ Bell, Abraham. «International Law and Gaza: The Assault on Israel's Right to Self-Defense». Jerusalem Issue Brief, Vol. 7, No. 29. Jerusalem Center for Public Affairs, 28-01-2008. Arxivat de l'original el 2010-06-21. [Consulta: 15 febrer 2016].
  12. ↑ Ministry of Foreign Affairs of Israel. «Address by Foreign Minister Livni to the 8th Herzliya Conference», 22-01-2008.
  13. ↑ Salih, Zak M. «Panelists Disagree Over Gaza’s Occupation Status». University of Virginia School of Law, 17-11-2005. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 15 febrer 2016].
  14. ↑ «Israel: 'Disengagement' Will Not End Gaza Occupation». Human Rights Watch, 29-10-2004.
  15. ↑ «PLO picks new leaders at landmark meeting». Arxivat de l'original el 2014-11-29. [Consulta: 15 febrer 2016].
  16. ↑ PLO parliament elects new members.
  17. ↑ Palestinian affairs.
  18. ↑ Palestinian President Abbas attends a PLO executive committee meeting in Ramallah
  19. ↑ Palestinian PM: Declaration of statehood just a formality: "The Palestinians already declared independence unilaterally on Nov. 15, 1988. The declaration was recognized by dozens of countries, but never implemented on the ground."
  20. ↑ Top Ten Governments Currently In Exile:"The state of Palestine was proclaimed in 1988, but in exile. A declaration of a "State of Palestine" was approved on novembre 15, 1988, by the Palestinian National Council, the legislative body of the Palestinian Liberation Organization (PLO). The declaration was ignored, and eventually rejected, by the State of Israel. Israel controls the territories since 1967 Six-Day War when it captured them from Egypt and Jordan. Currently, the Palestinian National Authority (PNA) envision the establishment of a State of Palestine to include all the West Bank, the Gaza Strip, and East Jerusalem, living in peace with Israel under a democratically elected and transparent government. The PNA, however, does not claim sovereignty over any territory and therefore is not the government of the "State of Palestine" proclaimed in 1988. Enough said."
  21. ↑ Palestinians 'may declare state':"Saeb Erekat, disagreed arguing that the Palestine Liberation Organisation had already declared independence in 1988. "Now we need real independence, not a declaration. We need real independence by ending the occupation. We are not Kosovo. We are under Israeli occupation and for independence we need to acquire independence,"
  22. ↑ «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-02-21. [Consulta: 15 febrer 2016].
  23. ↑ «Consell de la República i Assemblea de Representants: així funcionarà el Govern a l'exili». Ara.cat.
  24. ↑ «Consell de la República». [Consulta: 23 agost 2018].
  25. ↑ «Website of the Government of Free Vietnam». Arxivat de l'original el 2016-02-11. [Consulta: 15 febrer 2016].
  26. ↑ «National Council of Resistance of Iran». Arxivat de l'original el 2010-06-20. [Consulta: 15 febrer 2016].
  27. ↑ BBC "Timeline: Equatorial Guinea" # 2577
  28. ↑ «Official website of the Government in exile of the Free City of Danzig». danzigfreestate.org. Arxivat de l'original el 2013-05-04. [Consulta: 11 març 2021].
  29. ↑ Asserting Jurisdiction: International and European Legal Approaches', edited by Patrick Capps, Malcolm Evans and Stratos Konstadinidis, which mentions Danzig on page 25 and has a footnote directly referencing the Danzig Government in exile website in a footnote also on page 25. [Enllaç no actiu]
  30. ↑ «Sydney Morning Herald, novembre 15th, 1947».[Enllaç no actiu]
  31. ↑ «The Economist, desembre 20th, 2001».
  32. ↑ Saha, Santosh C.. Perspectives on Contemporary Ethnic Conflict. Lexington Books, 2006, p. 63. [Enllaç no actiu]
  33. ↑ Minahan, James. Encyclopedia of the Stateless Nations: S-Z. Westport, Connecticut: Greenwood Publishing Group, 2002, p. 2241. ISBN 9780313323843. [Enllaç no actiu]
  34. ↑ Biafraland
  35. ↑ Huseyn Aliyev «Peace-Building From The Bottom: A Casi Study Of The North Caucasus». Euràsia Review, 24-02-2011 [Consulta: 10 maig 2011].
  36. ↑ Aişi Karabat «Trial of Kurdish Parliament in Exile to begin in Ankara». Today's Zaman, 22-04-2009 [Consulta: 22 agost 2013].[Enllaç no actiu]
  37. ↑ [enllaç sense format] http://www.southerncameroonsig.org/
  38. ↑ «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2011-10-08. [Consulta: 15 febrer 2016].
  39. ↑ «حكومة الاقباط في المهجر». http://www.cpr-government.de/. Arxivat de l'original el 2013-11-03. [Consulta: 15 febrer 2016].
  40. ↑ [1]
  41. ↑ Peacehalle.com
  42. ↑ [enllaç sense format] http://www.tibet.net/en/index.php
  43. ↑ «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 15 febrer 2016].
  44. ↑ [enllaç sense format] http://www.nytimes.com/2007/01/21/world/asia/21quetta.html?_r=1&pagewanted=print
  45. ↑ «Taliban shifts to southwest Pakistan». Washington Times. [Consulta: 20 setembre 2012].
  46. ↑ [enllaç sense format] https://web.archive.org/web/20110206042924/http://www.understandingwar.org/files/The_Talibans_Campaign_For_Kandahar.pdf
  47. ↑ «Mujibnagar.com». Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 15 febrer 2016].
  48. ↑ [enllaç sense format] http://www.mongabay.com/reference/country_profiles/2004-2005/philippines.html
  49. ↑ Colin Leys, John S. Saul, and Susan Brown. Namíbia's Liberation Struggle: The Two-Edged Sword (London: James Currey, 1995). pàg. 20-21, 40.
  50. ↑ Talmon, Stefan. Recognition of governments in international law. Oxford University Press, 1998, p. 299. ISBN 0198265735. [Enllaç no actiu]
  51. ↑ «Història vexilológica de l'Afganistan VI, per Jaume Ollé.». Arxivat de l'original el 2012-02-04. [Consulta: 15 febrer 2016].
  52. ↑ [enllaç sense format] http://www.bdpgabon.org/articles/2003/04/24/un-gouvernement-en-exil/http://web.archive.org/web/http://library.stanford.edu/depts/ssrg/africa/gabon.html[Enllaç no actiu]

Vegeu també

[modifica]