Grigori Margulis

Grigori Margulis

Nom original	(ru) Григо́рий Алекса́ндрович Маргу́лис
Biografia
Naixement	24 febrer 1946 (78 anys) Moscou (Rússia)
Formació	Facultat de Mecànica i Matemàtiques de la Universitat de Moscou (–1967)
Director de tesi	Iàkov Sinai
Activitat
Camp de treball	Grup de Lie, àlgebra i matemàtiques
Ocupació	matemàtic, professor d'universitat
Ocupador	Universitat Yale
Membre de	Societat Americana de Matemàtiques (Membre de la Societat Americana de Matemàtiques) (2012–) Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències (membre honorari) Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (membre de l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units)
Professors	Iàkov Sinai
Participà en
	Olimpíada Internacional de Matemàtiques
	Olimpíada Russa per a Estudiants de Matemàtiques
Obra
Estudiant doctoral	Emmanuel Breuillard, Hee Oh, Aaram Yun ^(en) , Yan Gao ^(en) , Azer Akhmedov ^(en) , Tai-Hing Dennis Hui ^(en) , Lucy Lifschitz ^(en) , Dmitry Yanovich Kleinbock ^(en) , Mikhail V. Ershov ^(en) , Bengt Anders Karlsson ^(en) , Roman Muchnik ^(en) , Seonhee Lim ^(en) , Keivan Mallahi-Karai ^(en) , Tal Poznansky ^(en) , Alireza Salehi-Golsefidy ^(en) , Gregory Alexandrovich Soifer ^(en) , Igor Rapinchuk ^(en) , Amir Mohammadi ^(en) , Han Li ^(en) i Thomas Dietmar Hille ^(en)
Premis
(2020)  Premi Abel (2013)  doctorat honoris causa de l'université Claude-Bernard-Lyon-I ^(fr) (2005)  Premi Wolf en Matemàtiques (1996)  Medalla Lobatxevski (1995)  Premi Humboldt (1978)  Medalla Fields

Grigori Aleksàndrovitx Margulis (Moscou, 24 de febrer de 1946) és un matemàtic conegut pel seu treball de gran abast sobre reticles en els grups de Lie, i la introducció de mètodes de la teoria ergòdica per a aproximacions diofantinas. Se li va atorgar una Medalla Fields el 1978 i un Premi Wolf en matemàtica el 2005, convertint-se en el setè matemàtic a rebre ambdós premis.^[1]

Va néixer en una família jueva a Moscou, URSS. Va estudiar a la Universitat Estatal de Moscou, començant una investigació sobre la teoria ergòdica sota la supervisió de Iàkov Sinai. Els primers treballs amb David Kajdan van produir el teorema de Kajdan-Margulis, un resultat bàsic en els grups discrets. El seu teorema de la superigidez de 1975 va aclarir una àrea completa de conjectures clàssiques sobre la caracterització de grups aritmètics entre reticles en grups de Lie.

Se li va concedir la Medalla Fields en 1978, però no se li va permetre viatjar a Hèlsinki per acceptar-la en persona. La seva posició va millorar, i en 1979 va visitar Bonn, i més tard va poder viatjar lliurement, encara que seguia treballant en un institut tècnic en comptes d'un departament de matemàtica. En 1991 va obtenir una posició de professor a la Universitat Yale.

En 1986, Margulis va completar la demostració de la conjectura d'Oppenheim amb formes quadràtiques i aproximacions diofantines. Aquesta era una qüestió que hi havia estat oberta durant mig segle, on es va fer un progrés considerable amb el mètode del cercle de Hardy-Littlewood; però per reduir el nombre de variables fins al punt d'obtenir els millors resultats possibles, els mètodes més estructurals de la teoria de grups van resultar ser decisius.

Ha formulat un altre programa d'investigació en la mateixa direcció, que inclou la conjectura de Littlewood tenint una extensa influència.

En 2005, Margulis va rebre el Premi Wolf per les seves contribucions a la teoria de reticles, les aplicacions a la teoria ergòdica, la teoria de representació, la teoria de nombres, la combinatòria i la teoria de la mesura.

Referències

1. «Gregori Aleksandrovich Margulis» (en anglès). britannica.com. [Consulta: 3 setembre 2014].

Enllaços externs

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Grigori Margulis» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
• Grigori Margulis al Mathematics Genealogy Project.