II Pegasi

Infotaula objecte astronòmicII Pegasi
Tipusestel Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)K2+IVeFe-1[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióPegàs Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra39,363 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Radi3,4 R☉ Modifica el valor a Wikidata
Diàmetre2.370.000 km[3] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)8,88 (banda U)[4]
8,2 (banda B)[4]
6,9 (banda R)[5]
7,0988 (banda G)[2]
5,485 (banda J)[6]
4,952 (banda H)[6]
4,724 (banda K)[6] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi25,4046 mas[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)34,245 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)575,15 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial−20,5 km/s[7] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)23h 55m 4.0516s[2] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)28° 38' 1.2482''[2] Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
HD 224085 (Henry Draper Catalogue)
HIP 117915 (Catàleg Hipparcos)
IRAS 23525+2821 (IRAS)
SAO 91578 (Catàleg SAO)
2MASS J23550404+2838010 (2MASS)
GJ 4375 (Gliese Catalogue of Nearby Stars)
1ES 2352+28.3 (Einstein Slew survey, Version No. 1)
1RXS J235503.5+283802 (1RXS)
2EUVE J2355+28.6 (The second Extreme Ultraviolet Explorer source catalog)
AG+28 2842 (Astronomische Gesellschaft Katalog)
ASCC 738952 (All-sky Compiled Catalogue)
BD+27 4642 (Bonner Durchmusterung)
EUVE J2355+28.6 (The first Extreme Ultraviolet Explorer source catalog)
GC 33168 (Catàleg General de Boss)
GCRV 14960 (General Catalogue of Stellar Radial Velocities)
HIC 117915 (Hipparcos Input Catalogue)
LFT 1838 (Luyten Five-Tenths catalogue)
LHS 4044 (Luyten Half-Second catalogue)
LSPM J2355+2838 (LSPM-NORTH catalog)
LTT 17045 (Luyten Two-Tenths catalogue)
NLTT 58392 (New Luyten Two-Tenths catalogue)
PLX 5777 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques)
PLX 5777.00 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques)
PPM 115949 (Catàleg d'estrelles PPM)
RBS 2059 (ROSAT All-Sky Survey Bright Source Catalogue)
TYC 2258-1427-1 (Catàleg Tycho)
UBV 20529 (UBV)
UBV M 27327 (Photoelectric catalogue, magnitudes and colors of stars in the UBV and UCBV systems)
uvby98 100224085 V (Catàleg fotoelètric fotomètric uvbyβ)
II Peg (Catàleg General d'Estrelles Variables)
YZ 28 14346 (YZ)
uvby98 100224085 (Catàleg fotoelètric fotomètric uvbyβ)
[ZEH2003] RX J2355.0+2838 1 (The Hamburg/RASS Catalogue of optical identifications. Northern high-galactic latitude ROSAT Bright Source Catalogue X-ray sources)
SBC9 1462 (Vuitè catàleg dels elements orbitals dels sistemes binaris espectroscòpics)
1XRS 00000+278 (A catalog of X-ray sources)
3A 2355+284 (The Ariel V (3A) catalogue of X-ray sources - II. Sources at high galactic latitude ( b > 10 ))
AT 2355+284 (The Ariel V sky survey of fast-transient X-ray sources (en) Tradueix)
Ci 20 1461 (Catàleg d'estrelles de moviment propi)
LAL 46867 (A catalogue of those stars in the "Histoire Celeste Francaise" of J. De Lalande for which tables of reduction to the epoch 1800 have been published by Professor Schumacher)
PM 23525+2821 (Catalogs of proper-motion stars. I. Stars brighter than visual magnitude 15 and with annual proper motion of 1" or more)
RX J2355.0+2838 (X-ray survey of the Large Magellanic Cloud by ROSAT)
RX J2355.0+2837 (X-ray survey of the Large Magellanic Cloud by ROSAT)
SBC7 971 (Setè catàleg dels elements orbitals dels sistemes binaris espectroscòpics)
XSS J23556+2848 (RXTE all-sky slew survey. Catalog of X-ray sources at |b|>10{deg})
YZC 24 14346 (Catalogue of the positions and proper motions of "nnn" stars. Zone between declination +20 and + 25)
Ci 19 3131 (Catàleg d'estrelles de moviment propi)
Gaia DR1 2855095246776191744 (Gaia DR1)
WEB 20737 (Vitesses radiales. Catalogue WEB: Wilson Evans Batten. Radial velocities: The Wilson-Evans-Batten catalogue)
Gaia DR2 2855095251072482432 (Gaia Data Release 2) Modifica el valor a Wikidata

II Pegasi (II Peg / HD 224085 / HIP 117915) és un estel variable en la constel·lació de Pegàs.[8] La seva magnitud aparent mitjana és +7,37 i es troba a 138 anys llum del Sistema Solar.

II Pegasi és un estel binari proper —la distància entre les components és de 0,032 UA— amb un període orbital de 6,724 dies. L'estel principal, II Pegasi A, és un subgegant taronja amb una massa de 0,90 masses solars, mentre que II Pegasi B té una massa de 0,38 masses solars.[9] A causa de la forta atracció gravitatòria, ambdós estels rotan ràpidament, unes quatre vegades més de pressa que el Sol.[10] La seva velocitat a través de l'espai suggereix que és un vell estel de disc.[11]

Se sap que II Pegasi és un estel fulgurant en raigs X des de mitjan dècada de 1970. De fet, entre els estels que estan a menys de 50 pársecs del Sistema Solar, és la més brillant en raigs X; la seva lluminositat —en aquesta regió de l'espectre— arriba als 175,75 × 1022 W. A més, és brillant i activa com radiofont i a la regió ultraviolada.[12] Catalogada com a variable RS Canum Venaticorum, la seva lluentor fluctua entre magnitud +7,18 i +7,78 en un període de 6,703 dies.[13]

En 2005 l'observatori espacial Swift va observar una enorme erupció, 100 milions de vegades més intensa que una flamarada normal del Sol, en II Pegasi A. Aquest centelleig és potser l'explosió estel·lar magnètica de major energia que s'ha detectat mai, amb una intensitat comparable al d'una nova.[11] Es pensa que la ràpida rotació dels estels condueix a la formació d'aquestes enormes erupcions. Una erupció així en el nostre Sol provocaria una extinció massiva a la Terra.[14]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «The Perkins catalog of revised MK types for the cooler stars» (en anglès). The Astrophysical Journal Supplement Series, 10-1989, pàg. 245–266. DOI: 10.1086/191373.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
  3. ↑ «Starspots» (en anglès). The Astronomy and Astrophysics Review, 3, 02-05-2009, pàg. 251-308. DOI: 10.1007/S00159-009-0020-6.
  4. ↑ 4,0 4,1 Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
  5. ↑ Harold F. Levison «The USNO-B Catalog» (en anglès). Astronomical Journal, 2, 2-2003, pàg. 984–993. DOI: 10.1086/345888.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 Afirmat a: VizieR Online Data Catalog: 2MASS All-Sky Catalog of Point Sources (Cutri+ 2003). Autor: Schuyler D. Van Dyk. Pàgina: -1. Llengua del terme, de l'obra o del nom: rus. Data de publicació: juny 2003.
  7. ↑ «Kinematics of chromospherically active binaries and evidence of an orbital period decrease in binary evolution» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 3, 4-2004, pàg. 1069–1092. DOI: 10.1111/J.1365-2966.2004.07588.X.
  8. ↑ II Pegasi (SIMBAD)
  9. ↑ Tokovinin, A.; Thomas, S.; Sterzik, M.; Udry, S. «Tertiary companions to close spectroscopic binaries». Astronomy and Astrophysics. pp. 681-693.
  10. ↑ II Pegasi. Jumk.de/astronomie
  11. ↑ 11,0 11,1 Osten, Rachel A.; Drake, Stephen; Tueller, Jack; Cummings, Jay; Perri, Matteo; Moretti, Alberto; Covino, Stefano «Nonthermal Hard X-Ray Emission and Iron Kα Emission from a Superflare on II Pegasi». The Astrophysical Journal. pp. 1052-1067.
  12. ↑ Makarov, Valeri V. «The 100 Brightest X-Ray Stars within 50 Parsecs of the Sun». The Astrophysical Journal. pp. 1996-2008.
  13. ↑ II Pegasi (General Catalogue of Variable Stars)
  14. ↑ «Monster stellar flare seen by NASA scientists dwarfs all others. NASA». Arxivat de l'original el 2015-06-10. [Consulta: 4 febrer 2019].