Lluç de Sud-àfrica

Infotaula d'ésser viuLluç de Sud-àfrica
Merluccius capensis Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN15522216 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
OrdreGadiformes
FamíliaMerlucciidae
GènereMerluccius
EspècieMerluccius capensis Modifica el valor a Wikidata
Castelnau, 1861
Nomenclatura
Sinònims
  • Merluccius capensis capensis (Castelnau, 1861)
  • Merluccius merluccius capensis (Castelnau, 1861)[1]

El lluç de Sud-àfrica (Merluccius capensis) és una espècie de peix pertanyent a la família dels merlúccids.[2]

Descripció

[modifica]
  • Pot arribar a fer 140 cm de llargària màxima (normalment, en fa 50).
  • El dors és de color marró clar i el ventre varia entre l'argentat i el blanc.
  • 1 espina i 47-54 radis tous a l'aleta dorsal i 37-41 radis tous a l'anal.[3][4][5]

Reproducció

[modifica]

Té lloc durant tot l'any, amb pics de màxima activitat a l'agost i el setembre.[6][7][8]

Alimentació

[modifica]

Els juvenils (fins al voltant dels 64 cm de llargària) es nodreixen de crustacis petits i mictòfids, mentre que els individus més grossos mengen principalment Trachurus i lluços petits.[9] El canibalisme hi és freqüent.[10][11][12]

Depredadors

[modifica]

És depredat per Thyrsites atun, la rajada blanca (Raja alba), la clavellada (Raja clavata), Raja doutrei, Raja leopardus, Rajella barnardi, ocells marins i Genypterus capensis (a Namíbia).[13] A més, a Sud-àfrica forma part de la dieta de Merluccius paradoxus, Atractoscion aequidens,[14] Cynoglossus zanzibarensis, Chelidonichthys capensis, Lophius vomerinus, Helicolenus dactylopterus, Chelidonichthys capensis, Merluccius capensis, Arctocephalu pusillus pusillus,[15] el peix martell (Sphyrna zygaena) i el tauró bronzat (Carcharhinus brachyurus).[16][17]

Hàbitat

[modifica]

És un peix marí, batidemersal i oceanòdrom,[18] el qual viu entre 50 i 1.000 m de fondària (normalment, entre 150 i 450) a la plataforma i el talús continentals. Migra cap al sud a la primavera i cap al nord a la tardor.[9][3][11][19]

Distribució geogràfica

[modifica]

Es troba a l'Atlàntic sud-oriental: des de Baie Farte (Angola)[20] fins a KwaZulu-Natal (Sud-àfrica).[21][3][22][23][24][25][26][27][28][29][30][31][32][33][34][35][36][37][38][39]

Observacions

[modifica]

És inofensiu per als humans, es comercialitza fumat, congelat i fresc, i es menja al vapor, fregit o enfornat.[40][3]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Catalogue of Life (anglès)
  2. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 FishBase (anglès)
  4. ↑ Cohen, D.M., 1986. Merlucciidae. P. 324-326. A: M.M. Smith i P.C. Heemstra (eds.). Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berlín.
  5. ↑ Cohen, D.M., T. Inada, T. Iwamoto i N. Scialabba, 1990. FAO Species Catalogue. Vol. 10. Gadiform fishes of the world (Order Gadiformes). An annotated and illustrated catalogue of cods, hakes, grenadiers and other gadiform fishes known to date. FAO Fish. Synop. 10 (125). 442 p.
  6. ↑ Bianchi, G., K.E. Carpenter, J.-P. Roux, F.J. Molloy, D. Boyer i H.J. Boyer, 1999. Field guide to the living marine resources of Namibia. FAO species identification guide for fishery purposes. Roma, FAO. 265 p.
  7. ↑ Breder, C. M.; Rosen, D. E. Modes of Reproduction in Fishes (en anglès). Museu Americà d'Història Natural, 1966. 
  8. ↑ Myers, R.A., J. Bridson i N.J. Barrowman, 1995. Summary of worldwide spawner and recruitment data. Can. Tech. Rep. Fish. Aquat. Sci. 2024. 274 p.
  9. ↑ 9,0 9,1 Cohen, D.M., T. Inada, T. Iwamoto i N. Scialabba, 1990.
  10. ↑ Traut, P.J., 1996. Diet and annual composition for the Cape hakes on the Namibian shelf, with special reference to cannibalism. Department of Fisheries and Marine Biology, University of Bergen, Bergen, Noruega. 66 p.
  11. ↑ 11,0 11,1 Bianchi, G., K.E. Carpenter, J.-P. Roux, F.J. Molloy, D. Boyer i H.J. Boyer, 1993. FAO species identification field guide for fishery purposes. The living marine resources of Namibia. FAO, Roma, Itàlia. 250 p.
  12. ↑ Pillar, S.C. i I.S. Wilkinson, 1995. The diet of cape hake Merluccius capensis on the south coast of South Africa. S. Afr. J. Mar. Sci. 15:225-239.
  13. ↑ Sanchez, P. i P. Martin, 1985. Determinación del crecimiento de Merluccius capensis y Genypterus capensis aplicando un método basado en la composición por tallas. Colln scient. Pap. int. Commn SE. Atl. Fish. 12(2):143-148.
  14. ↑ Griffiths, M.H. i T. Hecht, 1995. On the life history of Atractoscion aequidens, a migratory sciaenid off the east coast of southern Africa. J. Fish Biol. 47(6):962-985.
  15. ↑ David, J.H.M., 1987. Diet of the South African fur seal (1974-1985) and an assessment of competition with fisheries in Southern Africa. S. Afr. J. Mar. Sci. 5:693-713.
  16. ↑ FishBase (anglès)
  17. ↑ Smale, M.J., 1991. Occurence and feeding of three shark species, Carcharinus brachyurus, Carcharinus obscurus and Sphyrna zygaena, on the eastern Cape coast of South Africa. S. Afr. J. Mar. Sci. 11:31-42.
  18. ↑ Riede, K., 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p.
  19. ↑ Lloris, D., J. Matallanas i P. Oliver, 2005. Hakes of the world (Family Merlucciidae). An annotated and illustrated catalogue of hake species known to date. FAO Species Catalogue for Fishery Purposes. Núm. 2. Roma, FAO, 2005. 57 p.
  20. ↑ Bianchi, G., 1986. Fichas FAO de identifacao de espécies para propósitos comerciais. Guia de campo para as espécies comerciais marinhas e de águas salobras de Angola. Preparado com o apoio da NORAD e da FAO (FIRM) Programa Regular, FAO, Roma. 184 p.
  21. ↑ Botha, L., 1980. The biology of the cape hakes Merluccius capensis Cast. i Merluccius paradoxus Franca in the Cape of Good Hope area. Thesis presented for the Degree of Doctor of Philosophy, University of Stellenbosch, Ciutat del Cap. 56 p.
  22. ↑ Dias, M.L. i M.F. Morais da Cunha, 1986. The Portuguese fishery in the Southeast Atlantic (1982-1983) and biological studies on hakes Merluccius capensis and Merluccius paradoxus. Collect. Sci. Pap. ICSEAF/Recl. Doc. Sci. CIPASE/colecc. Doc. Cient. CIPASO 37-87.
  23. ↑ Feldman, V.N., 1989. Methodical approaches to utilization of the data on feeding of the Namibian shelf fishes in MSVPA. ICES 1989 MSM Symp. Pap. Núm. 14:1-20.
  24. ↑ Gordoa, A., E.M. Macpherson i M.P. Olivar, 1995. Biology and fisheries of Namibian hakes (Merluccius paradoxus) and M. capensis). P.49-88. A: J. Alheit i T. J. Pitcher (eds.). Hake biology, fisheries and markets. Chapman & Hall, Londres, 478 p.
  25. ↑ Kolender, E., 1975. Age and growth rate of hakes in the ICSEAF area. Colln scient. Pap. int. Commn SE. Atl. Fish. 2:70-76.
  26. ↑ Kono, H., 1980. Age and growth of the Cape hakes, Merluccius capensis and Merluccius productus on the Agulhas Bank and adjacent slopes. Colln. Scient. Pap. Int. Commn. SE Atl. Fish. (Part II) 7:175-209.
  27. ↑ Lleonart, J. i B. Morales, 1985. Revisión de los datos de edad y crecimiento de Merluccius capensis en la división 1.5 de ICSEAF. p. 1081-1098. A: Simp. Int. Afl. O Afr., Inst. Inv. Pesq., Barcelona, 1985, V. II.
  28. ↑ Maurin, C., 1990. Merlucciidae. P. 532-539. A: J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.). Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI, París; i UNESCO, París. Vol. 2.
  29. ↑ Morales-Nin, B.Y.O., 1991. Growth of cape hake Merluccius capensis off Namibia determined by means of length frequency analysis and age/length data. S. Afr. J. Mar. Sci. 10:53-60.
  30. ↑ Payne, A.I.L. i A.E. Punt, 1995. Biology and fisheries of South African Cape hakes (Merluccius capensis and Merluccius paradoxus). p. 15-47. A: J. Alheit i T.J. Pitcher (eds.). Hake: Biology, fisheries and markets, Chapman & Hall, Londres, 478 p.
  31. ↑ Payne, A.I.L., B. Rose i R.W. Leslie, 1987. Feeding of hake and a first attempt at determining their trophic role in the south African west coast marine environment. S. Afr. J. Mar. Sci. 5:471-501.
  32. ↑ Pillar, S.C. i M. Barange, 1995. Diel feeding periodicity, daily ration and vertical migration of juvenile cape hake off the west coast of South Africa. J. Fish Biol. 47(5):753-768.
  33. ↑ Prenski, L., 1978. Studies on hake, Merluccius capensis, in ICSEAF Divisions 1.4 and 1.5 in 1977. Colln scient. Pap. int. Commn SE. Atl. Fish. 12(2):143-148.
  34. ↑ Punt, A.E. i R.W. Leslie, 1991. Estimates of some biological parameters for the cape hakes off the South African west coast. S. Afr. J. Mar. Sci. 10:271-284.
  35. ↑ Punt, A.E., R.W. Leslie i S.E. du Plessis, 1992. Estimation of the annual consumption of food by Cape hake Merluccius capensis and Merluccius paradoxus off the South African west coast. S. Afr. J. Mar. Sci. 12:611-634.
  36. ↑ Torres, F.S.B. Jr., 1991. Tabular data on marine fishes from Southern Africa, Part I. Length-weight relationships. Fishbyte 9(1):50-53.
  37. ↑ Torres, F.S.B. Jr., 1991. Tabular data on marine fishes from Southern Africa, Part II: Growth parameters. Fishbyte 9(2):37-38.
  38. ↑ Van der Elst, R., 1981. A guide to the common sea fishes of southern Africa. C. Struik, Ciutat del Cap. 367 p.
  39. ↑ Van der Elst, R., 1993. A guide to the common sea fishes of southern Africa. (3a edició) Struik Publishers, Ciutat del Cap. 398 p.
  40. ↑ Frimodt, C., 1995. Multilingual illustrated guide to the world's commercial coldwater fish. Fishing News Books, Osney Mead, Oxford, Anglaterra. 215 p.

Bibliografia

[modifica]
  • Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos del J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica.
  • Divisió de Peixos de la Smithsonian Institution. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu Nacional d'Història Natural (en anglès). Smithsonian Institution, 2001.
  • Botha, L., 1970. The growth of the cape hake Merluccius capensis. Invest. Rep. Div. Sea Fish. S. Afr. 82:1-9.
  • Botha, L., 1971. Growth and otolith morphology of the cape hake Merluccius capensis Cast. and Merluccius paradoxus Franca. Invest. Rep. Div. Fish. Invest. Rep. (97):32 p.
  • Bykov, V.P., 1983. Marine fishes: chemical composition and processing properties. Amerind Publishing Co. Pvt. Ltd., Nova Delhi. 333 p.
  • Coppola, S.R., W. Fischer, L. Garibaldi, N. Scialabba i K.E. Carpenter, 1994. SPECIESDAB: Global species database for fishery purposes. User's manual. FAO Computerized Information Series (Fisheries). Núm. 9. Roma, FAO. 103 p.
  • Crespo, J., J. Gajate i R. Ponce, 2001. Clasificación científica e identificación de nombres vernáculos existentes en la base de datos de seguimiento informático de recursos naturales oceánicos. Instituto Español de Oceanografía (Madrid).
  • Grant, W.S., I.I. Becker i R.W. Leslie, 1988. Evolutionary divergence between sympatric species of Southern African hakes, Merluccius capensis and Merluccius paradoxus. I. Electrophoretic analysis of proteins. Heredity 61:13-20.
  • Inada, T., 1981. Studies on the merlucciid fishes. Bull. Far Seas Fish. Res. Lab. (18):1-172.
  • Jones, B.W., 1974. World resources of hakes of the genus Merluccius. P. 139-166. A: F.R. Harden Jones (ed.). Sea Fisheries Research. Paul Elek (Scientific Books) Ltd.
  • Kotlyar, A.N., 1984. Dictionary of names of marine fishes on the six languages. All Union Research Institute of Marine Fisheries and Oceanography, Moscou. 288 p.
  • Lleonart, J., B.Y.O. Morales-Nin i P. Sánchez, 1981. Crecimiento de Merluccius capensis (División 1.5) de 1977 a 1980: comparación de distintos métodos de estimación de parámetros. Coll scient. Pap. int. Commn SE. Atl. Fish. 8(2):131-139.
  • Macpherson, E., 1975. Algunos datos biológicos sobre Merluccius capensis. Colln. Sci. Pap. int. Commn. SE Atl. Fish. 2:77-85.
  • Macpherson, E., B. Roel i B. Morales, 1985. Reclutamiento de la merluza, abundancia y distribución de diferentes especies comerciales en las divisiones 1.4 y 1.5 durante 1983-1984. Colln. Scient. Pap. Commn. SE Atl. Fish. (Part II) 12:1-61.
  • Möller, H. i K. Anders, 1986. Diseases and parasites of marine fishes. Verlag Möller, Kiel. 365 p.
  • Pauly, D., 1989. Food consumption by tropical and temperate fish populations: some generalizations. J. Fish Biol. 35 (Suppl. A):11-20.
  • Ricker, W.E., 1973. Russian-English dictionary for students of fisheries and aquatic biology. Fisheries Research Board of Canada, Ottawa.
  • Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1991. World fishes important to North Americans. Exclusive of species from the continental waters of the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Publ. (21):243 p.
  • Sanches, J.G., 1989. Nomenclatura Portuguesa de organismos aquáticos (proposta para normalizaçao estatística). Publicaçoes avulsas do I.N.I.P. Núm. 14. 322 p.
  • Wheeler, A., 1977. Das grosse Buch der Fische. Eugen Ulmer GmbH & Co. Stuttgart. 356 p.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lluç de Sud-àfrica